Avals o Caixa de Solidaritat
Divergències sobre la cobertura del govern als encausats pel Tribunal de Comptes, que Junts vol que sigui total
ERC reclama reactivar donacions i l’ANC avisa que no se li carregui el mort
Discrepàncies en el govern, o com a mínim això sembla, sobre la cobertura que ha de donar als 34 exdirigents i ex-alts càrrecs afectats per les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes per l’acció exterior duta a terme entre el 2011 i el 2017, en ple procés. Es busca un aval temporal del govern mentre no hi hagi resolució final, però els avançaments reclamats són immediats, i no sembla que hi hagi una fórmula clara consensuada per avalar-los, si més no d’acord amb les posicions dels partits que l’integren.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va avançar ahir que l’executiu “treballa intensament perquè els servidors públics tinguin el suport que cal per defensar la seva innocència”, i per això farà valdre el “principi d’indemnitat”, a fi que els acusats tinguin dret a una “tutela” per part del govern. “Si ens fixem en l’estatut bàsic del funcionari públic, que de fet és un estatut espanyol, planteja que qualsevol servidor públic ha de ser defensat per la seva administració”, subratllava. Segons Vilagrà, “en els propers dies” es donarà a conèixer la “fórmula jurídica concreta” amb què actuarà el govern, si bé no va aclarir si també s’implicaria amb l’aval econòmic. La consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, va dir el cap de setmana a La Vanguardia que el servei jurídic del govern estudia “totes les opcions” per a les fiances i no descarta un aval de la Generalitat, perquè “no hi ha prohibició constitucional per a l’acció exterior”.
La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, es va resistir també a avançar la solució amb què treballa el govern. Sí que va assenyalar, però, que la proposta ha de servir per “acompanyar” les persones amenaçades, i que alhora ha de defensar la competència de la Generalitat per fer acció exterior de la “persecució obsessiva” que rep d’alguns pilars de l’Estat. És clar que Vilalta no va aclarir si el suport del govern serà merament jurídic o assumirà d’alguna manera els 5,4 milions en fiances que s’han imposat als seus exdirigents i càrrecs, i va afegir certa incertesa en considerar “necessari” també que es reprengui “al més aviat possible” la Caixa de Solidaritat perquè tothom que vulgui hi pugui aportar diners. “La nostra força com a moviment independentista és la solidaritat”, subratllava. I ho argumentava: “És important treballar per combatre aquesta aberració des de totes les vies.”
En aquesta línia, l’exconseller indultat Josep Rull ja va fer una crida ahir a la tarda per les xarxes a contribuir-hi a través del número de compte de la Caixa de Solidaritat. “Ens necessitem tots amb tots. Una altra vegada”, deia. És clar que això no coincideix amb la petició que al matí havia fet la vicepresidenta del seu partit, Elsa Artadi, que va ser molt contundent a l’hora de demanar la implicació de l’executiu per assumir les fiances que el tribunal reclama als 43 ex-alts càrrecs, a les quals ara s’afegeix la de l’expresident Artur Mas pel 9-N un cop el Suprem li ha rebutjat els recursos.
Artadi va destacar que el que van fer aquests càrrecs és part de la política que els manava el govern de la Generalitat i que formava part d’uns programes electorals “legítims” d’uns partits polítics “legals” que es van presentar a unes eleccions, va explicar. La portaveu de JxCat assegurava que el partit fa mesos que treballa sobre el fet que el govern assumeixi les fiances “per evitar l’embargament i la ruïna d’aquestes 34 persones” i que té la confiança que es tirarà endavant. També va indicar que la fórmula seria “d’aval i no de pagament”, perquè les persones citades encara “no tenen un judici ni una sentència”. Artadi va recordar que la Caixa de Solidaritat continua activa, però recordava, com van fer els seus responsables, que la repressió de l’Estat espanyol continua, que té diverses cares i que encara afecta 3.000 persones a Catalunya.
L’ANC també va exigir, en un dur comunicat, que el govern s’ha d’erigir en la defensa de les seves atribucions “i la seva gent”, i ha de defensar i “cobrir fins a l’últim cèntim” tots els acusats. No fer-ho, asseguren, significaria deixar “desemparats” els seus excàrrecs, que recorda que van actuar exercint atribucions de la Generalitat, i també implicaria renunciar a la “legitimitat” del govern i de la seva acció, fet que crearia un precedent que “deixaria tocada la credibilitat” de la Generalitat. Segons l’ANC, traspassar la responsabilitat de la defensa a la societat civil “debilita el moviment independentista”, ja que fins i tot pot incentivar un augment de la repressió econòmica. La solidaritat de la societat civil, conclou, ha de ser “l’última trinxera” i ha de servir sobretot per a “l’independentisme de base”, que no té el paraigua d’una institució, un partit polític o una organització. Aquesta tarda està prevista una roda de premsa dels responsables de la Caixa de Solidaritat, amb representants de l’ANC i Òmnium, a més d’alguns represaliats, per exposar la posició i les accions.
Compte del PDeCAT
També el PDeCAT, que hi té diversos militants implicats, va reclamar ahir una solució al govern “que estigui a l’altura” i que “els doni cobertura” per tal que els afectats no hagin de posar de la seva butxaca els 5,4 milions que se’ls exigeixen en fiances, en paraules de la seva secretària general, Àngels Chacón. Això sí, el partit sí que ha obert ja un compte corrent per recollir aportacions per als dirigents ja condemnats per haver participat en l’organització del 9-N a pagar una suma global que puja aproximadament a un milió d’euros, afegint-hi interessos i costes, que sí que són “d’execució immediata”. “Demanem als responsables polítics que actuïn i no podem deixar després que siguin herois”, considerava Chacón.
Per la seva banda, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va evitar ahir pronunciar-se sobre la implicació que hauria de tenir el govern i va dir que ja ho estudiaran quan hi hagi una proposta sobre la taula. Entretant, va insistir a exigir al PP que “faciliti la renovació” de l’òrgan fiscalitzador. A la tarda, després que el president Aragonès tanqués amb el popular Alejandro Fernández la ronda de contactes amb els líders parlamentaris catalans, la consellera Vilagrà també va acusar el PP de ser “còmplice de la repressió”, quan bloqueja, per exemple, la renovació del Tribunal de Comptes, fet que segons ella prova la seva alta politització.
LES FRASES
ERC nega el ‘peix al cove’
Vilalta va sortir ahir a desmentir la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, que va acusar Aragonès de “voler tornar al peix al cove” en les converses amb el govern estatal. “L’època del peix al cove ja s’ha superat; ara hi ha una Generalitat republicana que treballa amb l’objectiu de la república catalana. És per això que hi ha aquesta taula”, responia la portaveu d’ERC, que insistia: “No en veig per enlloc, de peix al cove, sinó tota l’ambició política.” Vilalta recordava l’acord tant amb la CUP com amb Junts per explorar el diàleg en els pròxims dos anys, i els instava a treballar per “reforçar” al màxim el moviment per tal d’anar a negociar més forts. Amb aquest objectiu, deia que ja s’han iniciat els contactes per convocar en les properes setmanes l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Sabater va dir que els disgusten els “gestos” i “missatges de distensió” que ha fet Aragonès, com ara el sopar amb el rei en la inauguració del Mobile World Congress, i li va exigir que deixi clar a Sánchez que la repressió s’ha d’acabar i que no hi haurà normalitat sense referèndum. “No es pot deixar que als ulls de l’Estat i d’Europa diguin que s’està resolent el conflicte, perquè no és veritat”, insistia.
