Proclamen Pedro Castillo president electe del Perú
La justícia electoral rebutja, sis setmanes després dels comicis, 270 impugnacions presentades per Keiko Fujimori contra el resultat
El futur cap d’estat promet governar “sense rancor” en un país amb una forta polarització
El Perú té president electe. Ahir, gairebé set setmanes després de la segona volta de les eleccions, fetes el 6 de juny passat, el mestre rural Pedro Castillo va ser proclamat guanyador per les autoritats electorals. Durant aquest lapse, els jutges han analitzat i rebutjat 270 impugnacions presentades per la rival de Castillo, Keiko Fujimori. La líder de l’extrema dreta peruana, que havia aconseguit el suport de figures com el premi Nobel Mario Vargas Llosa, va perdre l’última batalla judicial ahir i va haver de resignar-se a la derrota. La va acceptar de mala gana, només “perquè és el que manen la llei i la Constitució”, però va advertir de seguida que considera “il·legítim” el triomf de l’esquerrà i que serà una dura opositora.
El Jurat Nacional d’Eleccions (JNE) va confirmar, finalment, els resultats de l’escrutini oficial difós fa cinc setmanes. Castillo va obtenir el 50,12% dels vots, contra el 49,87% de Fujimori, la qual cosa suposa una diferència de poc més de 44.000 sufragis. Castillo, un mestre d’escola que fins fa només nou mesos era un desconegut al Perú, assumirà el càrrec d’aquí a només vuit dies, producte de la demora en la seva proclamació.
Fujimori va fer de tot i més per retardar el resultat, amb denúncies d’un presumpte frau a les zones rurals i indígenes on Castillo va arrasar a les urnes. Va denunciar signatures falsificades, membres d’una mateixa família com a autoritats de taula i vots d’electors morts, però no va poder provar-ho.
Fujimori, filla del detingut expresident Alberto Fujimori (1990-2000), ha anticipat que farà una oposició ferotge a Castillo, al qual acusa de voler imposar al Perú un govern comunista “com a Cuba i Veneçuela”. “Ens toca ara afrontar units una nova etapa molt difícil, perquè el comunisme no arriba al poder per deixar-lo anar”, va dir. En el seu primer discurs com a president electe, Castillo va recollir el guant, amatent al que haurà d’afrontar: “Aquí, en aquest pit, no hi ha rancor. Invoco la senyora Keiko Fujimori per tirar endavant el país. Treballarem junts i rebutjaré qualsevol cosa que vagi en contra de la democràcia.”
Nova Constitució
Castillo va prometre durant la seva campanya que convocaria una assemblea per redactar una nova Constitució que reemplaci la vigent, aprovada per Alberto Fujimori. Va negar, també, que volgués nacionalitzar empreses com havien afirmat els seus opositors durant la campanya. El perfil d’esquerres del nou president ha espantat la meitat dels peruans que van donar el vot a Fujimori, que ara, derrotada, s’haurà d’enfrontar a un tribunal pel presumpte delicte de blanqueig d’actius i associació criminal.
En aquest escenari de polarització brutal, Castillo haurà de recuperar l’economia peruana, que a conseqüència de la pandèmia es va enfonsar un 11,12% el 2020, la pitjor caiguda en 30 anys. La Covid, a més, ha fet estralls entre la població peruana; amb 195.000 morts, el Perú és el país amb més casos per cada 100.000 habitants del món.
LA XIFRA
Més progressisme a Sud-amèrica
El triomf de Pedro Castillo al Perú suposa un dràstic gir a l’esquerra al país andí, que canvia la relació de forces a Sud-amèrica. Mai abans el Perú havia format part de l’anomenat “eix bolivarià”, liderat a principis de segle per Veneçuela i amb membres selectes com el Brasil, l’Argentina, l’Equador, Bolívia i el Paraguai. El mapa és avui menys uniforme, però és evident que la presidència de Castillo a Lima reforçarà el lent ressorgiment dels governs considerats progressistes a la regió. L’Argentina va iniciar el canvi amb el triomf del peronista Alberto Fernández el 2019; després s’hi va sumar la Bolívia de Luis Arce, delfí d’Evo Morales. El recent triomf del liberal Guillermo Lasso a l’Equador va posar un fre a l’avanç esquerrà, que ara ha recuperat impuls amb Castillo. Queda la incògnita del soci major, el Brasil, que anirà a les urnes el 2022 amb Jair Bolsonaro en perill de perdre la reelecció a mans de Lula da Silva. Amb tot, Castillo no és un progressista tradicional. Si bé promou una major presència de l’Estat en l’economia i manté un discurs contrari als EUA, és un conservador en qüestions socials. Fervent religiós, s’oposa amb rigor a l’avortament i al matrimoni entre persones del mateix sexe, per posar només dos exemples.
