Política

La ruta per superar la legislatura

Les 1.572 accions del pla de govern inclouen demanar el traspàs d’infraestructures, un nou model de seguretat, la protecció del delta del Llobregat i doblar el pressupost en salut

S’hi inclou la consulta pels Jocs Olímpics d’hivern

En espera de posar-hi els números i tenir els suports parlamentaris, el govern de la Generalitat va fer públic ahir el full de ruta d’aquesta legislatura, que inclou un total de 1.572 actuacions, amb 848 mesures principals i 724 submesures operatives, que minimitzen les recents discrepàncies entre els socis per la taula de diàleg i l’ampliació de l’aeroport. El document fa referència a la primera de les polèmiques, però obvia la segona, que circumscriu a demanar a l’executiu espanyol el traspàs de la gestió de tots els aeroports, les infraestructures viàries, ferroviàries i dels ports de Barcelona i Tarragona, mentre es compromet a elaborar un pla de conservació i recuperació integral del delta del Llobregat. De la taula de diàleg o negociació, i amb la premissa irrenunciable de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, defensa que és la base per a la resolució democràtica del conflicte amb l’Estat. Això sí, sempre articulada a través d’una mesa amb membres dels dos governs.

Aquesta mesura forma part del primer dels cinc eixos en què el govern ha dividit el seu full de ruta aquesta legislatura, el d’“un país just, amb bon govern i referent democràtic al món” (en el gràfic adjunt se’n destaquen algunes accions). En aquest primer apartat l’executiu també exposa que vol dinamitzar la participació ciutadana, potenciar el desenvolupament de la votació electrònica en processos electorals i consultes populars, també en el món local, impulsar el portal de Dades Obertes de Catalunya, privades, cíviques i públiques, impulsar polítiques de lluita contra la corrupció i les males pràctiques i fer una sacsejada a l’administració, professionalitzant la direcció pública i incorporant sistemes de rendició de comptes. Algunes d’aquestes mesures també les recollia el document Reset. Crida per reactivar el país, del grup de treball Catalunya 2022, que va encarregar l’expresident Quim Torra.

En el recull d’accions proposades en el pla de govern s’hi preveu, com havia pactat ERC amb la CUP, la revisió en comissió parlamentària del model de seguretat pública amb la intenció de crear un nou marc legislatiu, garantint que es limiti la participació de la Generalitat en acusacions particulars contra manifestants als casos en què hi hagi lesions acreditades a agents. De l’acord amb la CUP s’inclou l’impuls de la banca pública i una empresa energètica pública, la possibilitat de la gestió de l’aigua “tenint en compte les previsions de la seva futura disponibilitat”, l’augment del parc d’habitatge de lloguer social amb un mínim de 5.000 pisos a l’any i la implementació d’un pla pilot de la renda bàsica universal a determinades franges d’edat, entre altres. Un escull amb els cupaires, que ahir ja van expressar recels en les línies generals, és la incorporació de l’elaboració del projecte per a la candidatura Pirineus-Barcelona per ser la seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern 2030, encara que sigui emmarcat en consens territorial, social i polític i que se sotmeti a consulta com es va aprovar en una moció al Parlament.

El pla posa especialment en relleu la necessitat de doblar el pressupost destinat a sanitat fins a arribar als 5.000 milions, incloent-hi inversions en infraestructures i equipaments, desplegant un nou pla de salut fins al 2025 que destini el 25% a l’atenció primària. I la salut mental serà un dels aspectes prioritaris; s’elaborarà un pla de prevenció del suïcidi amb un augment de 150 professionals i de 80 milions del pressupost.

LES XIFRES

810
milions
d’inversió provinents dels fons Next Generation es destinaran a la rehabilitació de 25.000 habitatges.
80
milions
és el que es preveu d’increment per a la xarxa de salut mental, en què s’incorporaran 150 professionals.
1.300
milions
en despesa pública universitària es vol assolir el 2024, cosa que suposa un 0,58% del PIB.

Protegir el català, eix transversal

J.A

La protecció i projecció de la llengua catalana i l’aranès és un dels aspectes transversals que recull el pla de govern de la legislatura. En plena polèmica perquè l’esborrany de la llei audiovisual que impulsa el govern espanyol margina el català i no s’han tingut en compte les al·legacions presentades, el full de ruta de l’executiu deixa clar que cal enfortir el model lingüístic del sistema educatiu i incrementar l’ús del català i de l’occità a l’Aran com a llengua vehicular de referència, però també en demana el reconeixement oficial com a llengua oficial de la Unió Europea. Una radiografia exacta de l’ús del català en l’àmbit de la justícia, acompanyada de reformes legislatives per exigir el coneixement com a requisit per exercir a l’administració, a més de la creació d’oferta formativa en dret civil català són altres accions assenyalades, a banda de les ja conegudes, com ara les noves línies d’ajuts a projectes de mitjans que fomentin i consolidin el català com a eina comunicativa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC convoca una executiva extraordinària per decidir la postura sobre els PGE

Barcelona

El TC suspèn la repetició del judici de Bateragune

Madrid

Junts presenta una esmena a la totalitat dels comptes de l’Estat

Barcelona

L’Audiencia Nacional rebutja anul·lar el procediment per terrorisme obert contra els 13 CDR de l’Operació Judes

Madrid

Alsina afirma que la multa a Polònia és “cabdal per a Europa i les democràcies liberals”

Ginebra

La CUP anuncia una esmena a la totalitat als pressupostos de l’Estat

Madrid

Valtònyc celebra com una victòria col·lectiva la decisió del Constitucional belga

Barcelona

El Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d’injúries a la corona del país arran del cas Valtònyc

BRUSSEL·LES

El TC desestima el recurs de Carme Forcadell contra la condemna del Suprem

Madrid