Política

El Senat fa un pas per ampliar l’ús de les llengües cooficials

El ple de la cambra aprova una iniciativa en aquesta línia

Sánchez-Camacho sosté que Ausiàs March era gallec

El ple del Senat va aprovar l’admissió a tràmit d’una iniciativa presentada per JxCat per donar més volada a l’ús del català, el gallec i euskara a la cambra alta. La iniciativa va tenir el suport, a més del grup proposant, del PSOE, ERC, el PNB i l’Esquerra Confederal –en total, 149 vots a favor–, mentre que el PP, Vox, Cs i una part del grup mixt s’hi van oposar –105 suports–. El text acordat, que ara inicia un procés de tramitació parlamentària, proposa que es puguin utilitzar les llengües cooficials en totes les activitats del Senat, i no com passa ara, en què només se’n permet l’ús en mocions, però no, per exemple, en les preguntes que es formulen al govern espanyol, les proposicions de llei o les intervencions en comissió.

Durant el debat de la iniciativa, el portaveu de JxCat, Josep Lluís Cleries, va defensar-la amb l’argument que es tracta d’una proposta que “no va contra res ni contra ningú”, sinó a favor de totes les llengües, perquè “l’important és que tinguin un ús efectiu i reconegut” i que actuïn “en igualtat de condicions” per erradicar “determinats supremacismes”. “Normalitzar l’ús del català, el gallec o l’euskara, ha dit, “mai es pot considerar un malbaratament de recursos”, va reblar.

La senadora Alícia Sánchez-Camacho va ser l’encarregada de rebatre-la en nom del PP, amb una intervenció que serà recordada per la patinada que va cometre a l’hora de referir-se al poeta Ausiàs March, i l’indret on va néixer. “Les llengües no són patrimoni dels nacionalistes”, va etzibar, per afegir-hi tot seguit: “Ni Ausiàs March, gallec, ni Ramon Llull, menorquí, ni Àngel Guimerà, ni Eugeni d’Ors, ni Jacint Verdaguer, ni Joan Maragall, ni Rosalía de Castro són patrimoni dels nacionalistes: són patrimoni de tots els espanyols.”

Al marge d’això, un dels principals motius de fricció del debat va ser el cost econòmic que tindria la reforma reglamentària. Segons Cleries, serien uns 950.000 euros, però la senadora popular va alertar que podria triplicar-se aquesta quantitat com ja va ocórrer el 2010, quan es va augurar que permetre la presència de llengües cooficials en el debat de mocions suposaria 70.000 euros a l’any i ara la institució paga 300.000 euros per intèrprets i traductors.

LA FRASE

Si aquesta cambra és realment territorial, permetin que cadascú s’hi pugui expressar en la seva llengua
Josep Lluís Cleries
Portaveu del grup de Jxcat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alberto Rodríguez demana explicacions a Batet per la retirada del seu escó al Congrés

Madrid

Colau i Sánchez Llibre es reuniran per primera vegada aquest dimecres a l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Guanyem Badalona demana ara al PSC que els inclogui en un govern de concentració

Badalona

Sánchez es mostra “orgullós” de Calviño i diu que la reforma laboral es farà amb “consens”

Madrid

ERC presentarà esmena a la totalitat als PGE si no es blinda el català a l’audiovisual

barcelona

Junts decidirà dijous en una reunió extraordinària si presenta una esmena a la totalitat als PGE

barcelona

Illa insisteix que el PSC “hi serà” per als pressupostos si no és possible aprovar-los “pel radicalisme de la CUP”

Barcelona

La fiscalia insta el TSJC a refusar la querella de VOX i Cs contra Aragonès, Giró i Vilagrà pels avals de l’ICF

barcelona

Els comuns afirmen que no està en qüestió que “la reforma laboral s’ha d’acabar derogant”

BARCELONA