Política

La mateixa pedra

Els principals mitjans espanyols es van bolcar novament a la “satisfacció” per la detenció de Puigdemont amb un gran seguiment del cas, fins que a la tarda se’l va deixar anar en llibertat

Semblava que es repetia el cas de la seva detenció a Neumünster, a Alemanya, però si aleshores la ‘festa’ va durar dotze dies, ara en menys de 24 hores ja s’havia acabat

Per als mitjans espanyols, l’euroordre contra l’expresident català mai es va desactivar

Ja ho diu la dita, que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. I ja se la pot ben fotre que passarà el temps i no serà capaç de fer memòria ni de prendre mesures per tal que no es repeteixi. Si algú en té cap dubte, només calia que fes una repassada de la premsa espanyola, ahir centrada en la detenció del president Carles Puigdemont a Sardenya i desplaçant ni que fos per un dia el seguiment de les conseqüències de l’erupció del volcà a La Palma. Suposem que la celebració bé ho mereixia, la d’una majoria (absoluta) que obria titulars amb el “Puigdemont, detenido”, tot esperant que les autoritats italianes el posessin immediatament en mans de la justícia espanyola. Per, ja havent dinat, canviar-ho ràpidament per un de menys eufòric com el genèric “El juez italiano deja libre a Puigdemont, pero le impone seguir en Cerdeña” quan la festa ja s’estava apagant.

D’aquell 25 de març del 2018 a Alemanya, quan Puigdemont va ser detingut a Neumünster i al cap de dotze dies alliberat i, consegüentment, el jutge Llarena es va haver de menjar amb patates la petició d’extradició, sembla que ningú no se’n recordava. És cert que el tauler d’aquest joc d’escacs político-judicial era un altre: Itàlia, més obert i imprevisible. Molt diferent del d’un Estat francès on no s’ha mogut ni un dit per detenir-lo –i no són poques les vegades que Carles Puigdemont hi ha anat– des que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va considerar suspesa l’euroordre contra l’expresident en l’escrit del 30 de juliol amb què li va retirar de nou la immunitat parlamentària. Potser per això la majoria dels mitjans de premsa escrita espanyola es mostraven gens indissimuladament satisfets amb la nova detenció del president català exiliat. “El arresto de un prófugo de los tribunales siempre debe ser bienvenido”, resava el subtítol de l’editorial de l’edició digital de La Razón, que considerava la situació de “patata caliente” i definia el procés de detenció com “una historia interminable”. És veritat que, gratant, els matisos apareixien:“Su cercano porvenir judicial es de una complejidad tal que parece casi una misión imposible dilucidar cuál será el futuro que le aguarda en las próximas horas, su puesta en libertad o su entrega a España.”

En la mateixa línia, però amb un xic més d’eufòria, se situava l’ABC, que també va fer un gran desplegament del cas. Aquí ho salpebraven amb dosis d’un cinisme sense límit obrint amb “El Supremo asume que la estrategia de Puigdemont és «enfangar» en Italia el procedimiento de entrega”. Tal qual, clar i castellà. Com si la culpa fos del detingut, que abans s’havia passejat per altres països europeus sense cap repercussió punitiva. És clar que per als mitjans espanyols l’euroordre contra l’expresident català mai es va desactivar. I això no és res: al seu editorial, publicat al migdia al web del diari, titulaven “Ahora toca hacer justicia”. Si el dubte del lector era si no n’havia hagut abans, de justícia, llegint-lo quedava clar que l’autor del “golpe secesionista” per a ells mereix ser jutjat perquè és una “una deuda pendiente de nuestra democracia que se había cronificado con un galimatías jurídico provocado por la rebeldía de Bélgica a aplicar la euroorden”. És més, donaven per segur que el testimoni l’havia de prendre la Santa Inquisició amb un “Ahora ya no serán las autoridades judiciales belgas, ni las alemanas, las que puedan prolongar artificialmente una situación tan inédita que permitió a Puigdemont ser designado de nuevo candidato a la Generalitat desde su refugio, y ser elegido eurodiputado pese a que continuaba vigente su procesamiento por sedición y malversación de caudales públicos”. El periodista que ho va escriure devia quedar satisfet, perquè va rematar l’article sentenciant: “Para Sánchez es un contratiempo no deseado. Para Cataluña, un factor de incertidumbre. Y para el resto de España, una satisfacción.

Qui no resultava tan entusiasta era El Mundo, l’únic que clarament deia que al Supremo hi havia un cert “escepticisme” sobre el fet que l’expresident de la Generalitat fos entregat de manera immediata a Espanya “después del varapalo que sufrió nuestro país cuando el tribunal alemán de Schleswig-Holstein rechazó en 2018 ponerlo a disposición de las autoridades judiciales españolas por un delito de rebelión”. Touché! La van encertar de ple: al cap d’unes hores, l’advocat Gonzalo Boye anunciava que a Sardenya “ja ha sortit el sol”.

La premsa internacional també es va fer ressò de la detenció de Puigdemont amb més o menys relleu. Evidentment tots els mitjans italians, així com les principals capçaleres informatives britàniques (The Guardian o la BBC), americanes (fins i tot The New York Times, que fa uns mesos va entrar en el joc del CNI) o dels mitjans alemanys, malgrat que estan immersos aquests dies en les eleccions que posaran fi a l’era Merkel. The Times ja va titular un editorial amb un “Spain again” (“Espanya un cop més”) parlant d’aquell ridícul a Alemanya. Veurem demà o aquests dies què en diuen, del cas de Sardenya. Més crispetes!

La premsa estatal
, amb alguna comptada excepció, es va tornar a bolcar a fer de claca d’aquells que volen que la justícia espanyola passi comptes amb el president català.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

El Senat admet a tràmit la llei d’amnistia malgrat l’informe d’inconstitucionalitat dels lletrats

barcelona
àsia

Hong Kong aprova una nova llei de seguretat que augmentarà la repressió

barcelona
política

Catalunya en Comú obre les primàries en què Albiach repetirà

barcelona
POLÍTICA

Tarifa plana, la resposta del govern de Pineda a la pujada del 25% de l’IBI

PINEDA DE MAR
política

Ajornada per falta d’acord la reunió de la comissió d’investigació del 17-A

barcelona
política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona
Reportatge

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA