Itàlia, incòmoda amb l’arrest

Si es pot resumir amb una paraula què ha causat l’arrest del president Carles Puigdemont a Itàlia, és incomoditat. A cap partit polític italià –excepte al postfeixista Germans d’Itàlia, agermanat amb VOX i visiblement entusiasmat amb la notícia–, li ha vingut bé l’assumpte. El país té un govern de gran coalició on només en queda fora l’extrema dreta neofeixista de Germans d’Itàlia i l’esquerra minoritària. L’executiu, per tant, és una amalgama de sensibilitats diverses, des del centreesquerra fins a l’extrema dreta de la Lliga de Matteo Salvini, liderades per l’exbanquer Mario Draghi.

Per això, es tracta d’un govern que intenta ser asèptic i burocràtic i evita qualsevol presa de posició en afers que no siguin italians. Les autoritats de Sardenya, en canvi, que havien convidat la delegació catalana, s’han mostrat, a més d’incòmodes, sorpreses i han donat ple suport al president arrestat. Quan Puigdemont va sortir de la presó prop de Sàsser ho va fer acompanyat del president de Sardenya, Christian Solinas, i del president del Consell Regional, Michele Pais. A més, l’alcalde de l’Alguer, Mario Conoci, també va mostrar-li suport en tot moment, a més d’estupefacció i malestar.

La primera reacció que hi va haver quan va saltar la notícia, dijous a la nit, per part d’un polític italià va ser la del senador del Partit Demòcrata Roberto Rampi. A un quart de dotze de la nit, Rampi, que al seu moment havia anat a visitar els presos polítics a la presó de Lledoners –“Aquesta lluita té a veure amb la llibertat”, havia dit aleshores–, va piular a Twitter: “Trobo fora de qualsevol lògica arrestar un parlamentari europeu en exercici. Això és un problema gros i crec que cal una excarceració immediata”, va atrevir-se a comentar.

Per la seva banda l’equilibrista Salvini, preguntat per la qüestió en sortir d’un acte oficial , va dir: “No vull entrar a comentar qüestions internes d’altres estats.” Però després va afegir-hi que preferia que el seu país fes com Bèlgica o Alemanya –no extradir ni Puigdemont ni els altres exiliats–, i que confiava que no fos Itàlia la que volgués “impartir justícia o venjança” en nom d’un altre país europeu.

Qui ha parlat més clar a favor de l’arrest ha estat el partit postfeixista Germans d’Itàlia. Durant el referèndum de l’1 d’octubre els seus dirigents van carregar amb menyspreu contra l’independentisme català i van donar ple suport a les forces de seguretat espanyoles i a la indivisibilitat d’Espanya.

La formació hereva del partit feixista italià, en fort ascens al país, ha escrit un comunicat al seu web firmat pels eurodiputats Raffaele Fitto i Carlo Fidanza aplaudint l’arrest de Puigdemont i “en contra del secessionisme” arreu on es produeixi.