Política

Lleuger avantatge de l’SPD

RECOMPTE

Socialdemòcrates i conservadors protagonitzen una disputada pugna pel primer lloc

Cap dels dos renuncia a liderar el nou govern

Verds i liberals seran forces decisives per a la formació del futur tripartit

Els alemanys van tancar definitivament ahir l’era Merkel i en van obrir una altra d’inèdita, amb l’escenari més que probable d’un govern federal tripartit. Tal com s’anticipava ja en la recta final de la campanya, socialdemòcrates (SPD) i conservadors (CDU-CSU) van arribar frec a frec a les eleccions al Bundestag, la cambra baixa del Parlament federal, segons van confirmar els sondejos a peu d’urna.

Una projecció de la televisió pública ARD a les onze de la nit concedia un avantatge al candidat de l’SPD, el vicecanceller sortint Olaf Scholz (26% dels vots), respecte al successor “natural” d’Angela Merkel, Armin Laschet, que, amb un 24%, hauria obtingut per al bloc del centredreta el seu pitjor resultat des del final de la Segona Guerra Mundial.

Pel que fa a la resta de partits, Els Verds se situaven tercers amb el seu millor resultat (14,7%), seguits dels liberals de l’FDP, amb l’11,5%, mentre que la ultradretana AfD, que va desembarcar per primer cop al Parlament el 2017, reculava i se situava en el 10,4%. L’Esquerra, partit amb què es comptava per a una eventual coalició amb l’SPD i Els Verds, lluitava per superar el llindar del 5% per entrar a la cambra.

Tot i la situació gairebé d’empat, ni Laschet ni Scholz renunciaven anit a liderar la nova etapa. “No podem estar satisfets dels resultats”, admetia Laschet, acompanyat de Merkel i la resta de la plana major de la coalició, mentre anunciava la disposició de la CDU-CSU de dirigir la formació del nou executiu: “Alemanya necessita ara una coalició de futur que modernitzi el nostre país”, va dir mentre picava l’ullet a Els Verds reclamant més acció contra el canvi climàtic.

Doblet regional

Scholz, per la seva banda, es declarava guanyador dels comicis en conèixer les primeres projeccions. “Els ciutadans i ciutadanes volen un canvi de govern i que el pròxim canceller es digui Olaf Scholz”, va proclamar el candidat, tot i reconèixer que els resultats tan ajustats feien presagiar “una nit llarga”. Tant Scholz com Laschet necessitaran Els Verds i els liberals per poder arribar al poder.

On no hi va haver incertesa va ser en les dues eleccions regionals que es van celebrar ahir coincidint amb les generals i que va guanyar nítidament l’SPD. A Berlín, es va consolidar com a primera força, amb el 23% dels vots, i podria repetir la coalició amb Els Verds (22%) i L’Esquerra (14%).

Quant al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, al nord-est del país, l’SPD hi va arrasar amb el 39%, també amb una dona al capdavant, Manuela Schwesig. Fins ara, hi governava una coalició entre els socialdemòcrates i la CDU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

rússia

Detenen el viceministre de Defensa acusat d’haver acceptat un suborn

barcelona
política

El govern nega que amagués l’acord per actualitzar les condicions de Hard Rock

barcelona
guerra a gaza

Israel mobilitza dues brigades de reservistes en el sud de Gaza

barcelona
política

ERC exigeix que la Policia marxi de la Prefectura de Laietana

barcelona
Estats Units

El Senat aprova el paquet d’ajuda militar de 95.000 milions a Ucraïna, Israel i Taiwan

Barcelona
estat espanyol

La vicepresidenta Teresa Ribera serà la candidata del PSOE a les europees

barcelona
societat

Tres Nobel de la Pau rebutgen l’acusació de terrorisme contra Wagensberg

barcelona
estat espanyol

Un jutjat investiga la dona de Pedro Sánchez per tràfic d’influències i corrupció

barcelona
política

Montero afirma que l’Estat protegeix els “interessos de Catalunya” transferint-hi recursos “suficients”

barcelona