Política

Alemanya busca canceller per a l’era post-Merkel

Els socialdemòcrates eviten l’eufòria, malgrat l’ascens a escala federal i regional

Scholz vol negociar un acord amb Els Verds i els liberals

El conservador Laschet no es dona per vençut tot i la falta de suport del seu partit

Res en el rostre o les paraules d’Olaf Scholz indicava eufòria, malgrat que el seu Partit Socialdemòcrata (SPD) va ser finalment el més votat –i amb un marge més digne del que semblava– i malgrat que, a més de les eleccions generals, s’havia apuntat la victòria en la lluita per l’alcaldia de la ciutat estat i capital, Berlín, i també al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, les altres dues convocatòries a les urnes de diumenge.

La Willy-Brandt-Haus, la seu del partit, era plena a vessar d’equips de televisió, premsa escrita i “aplaudidors” en representació de la militància. Però Scholz, amb fama d’avorrit i sense que sembli que això el preocupi, es va limitar a insistir en la seva voluntat de ser el següent canceller, i el propòsit és aconseguir-ho amb Els Verds i els liberals com a socis.

L’endemà de les eleccions es va escampar el rumor que el seu rival conservador, Armin Laschet, es desdiria de la seva pretensió de ser ell el canceller. L’avantatge de l’SPD no és insuperable –25,7% per als de Scholz versus 24,1% per als de Laschet–. La situació psicològica sí que és, però, molt diferent. Els socialdemòcrates han trencat la tendència a la baixa i tornen a guanyar eleccions.

Els conservadors han caigut a mínims històrics, fet que no es pot atribuir només a una mala gestió o imatge de Laschet. Aquest rècord a la baixa a escala federal va precedit dels que va registrar al març en els comicis regionals de Renània-Palatinat i Baden-Württemberg, a l’oest i al sud del país. Scholz és el favorit. Però precisament la feblesa en què ha quedat Laschet és el que porta aquest líder trencat a presentar resistència. Des de Baviera es van sentir ahir les primeres veus que demanaven el cap de Laschet. La Unió Socialcristiana bavaresa (CSU), el partit agermanat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Laschet, es tornava a comportar com un rival.

Però el candidat conservador no es va fer enrere. Mentre no abandoni la lluita per la cancelleria, continua dempeus. I Laschet acostuma a sortir-se amb la seva, com va demostrar en imposar-se al bavarès Markus Söder en la lluita per la designació com a candidat. Els partits grans, cada cop més petits, reclamen aquesta mena de dret natural a ser el següent canceller.

Des dels petits, cada cop més envalentits, ja es treballa pensant en la futura condició de socis de govern. Els Verds, amb un 14,8%, el seu màxim històric, i el Partit Liberal (FDP), estabilitzat en un 11,5%, volen començar a parlar entre ells per mirar amb qui els interessa anar. Una situació inversa a la tradicional, en què són els anomenats majoritaris els que van a buscar els aliats que necessiten.

“Semàfor” o “Jamaica”

La primera opció, des del punt de vista matemàtic, és l’anomenada coalició “semàfor” –vermell, groc i verd–, els colors identificatius de l’SPD, l’FDP i els ecologistes. La segona seria la batejada com a “Jamaica” –negre, groc i verd–, els colors de la bandera d’aquest país i de la CDU-CSU, liberals i ecologistes. Tothom sap que, si tot falla, queda la “groko” –Grosse Koalition, ‘gran coalició’–. Però ningú no en vol ni sentir a parlar. De moment.

Estem disposats a negociar una coalició de govern
Armin Laschet
Candidat conservador
Tenim el clar mandat de les urnes per liderar el canvi
Olaf Scholz
candidat socialdemòcrata

La victòria del sí

Alemanya trigarà una mica a saber qui succeirà Angela Merkel, que continuarà en funcions el temps que calgui. Però almenys la consulta entre els ciutadans de Berlín sobre les expropiacions a les grans immobiliàries va donar una majoria clara: un 56,4% dels votants van respondre amb un sí a la pregunta de si volen que el govern de la capital redacti un projecte de llei per “socialitzar” 240.000 habitatges. És a dir, per expropiar-los –amb la corresponent indemnització– a grans immobiliàries que tinguin més de 3.000 habitatges, per tal que passin a ser de propietat pública. La socialdemòcrata Franziska Giffey, elegida alcaldessa diumenge amb un 21,4% respecte a la verda Bettina Jarasch, que va quedar en un 18,9%, s’ha compromès a “escoltar” el resultat d’una consulta que jurídicament no és vinculant, però que té molt de pes polític. Berlín era fins no fa gaire una capital on el preu de l’habitatge era raonable, si més no comparat amb altres capitals europees. Ara viu els efectes de l’especulació immobiliària, la principal preocupació de les famílies que ja hi viuen i dels qui busquen pis per traslladar-s’hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MERITXELL SERRET
ERC

“A la gent li agrada deshumanitzar, no té altres armes”

barcelona

La declaració d’independència no s’ha desenvolupat, però el procés és viu

barcelona

La cruïlla de la derogació laboral

madrid

Junts queda sol en l’intent jurídic de blindar Borràs

Barcelona

Mor Marià Busquets, fundador de CDC a Girona

girona

El PSOE no veu marge per assumir les condicions d’ERC per als comptes

barcelona

Comencen a declarar els investigats per l’acció exterior

Barcelona
Fires de Sant Narcís
Dones de Girona

Núria Arnay i Bosch

Fires de Sant Narcís
Dones de Girona

Rosina Lajo Pérez