Política

El govern de l’1-O valora el referèndum i albira el futur

L’executiu que va convocar l’1-O reflexiona sobre la votació, la seva repercussió històrica i cap a on va l’independentisme

Puigdemont advoca per preparar-se plegats per a un nou embat i Junqueras confia en l’oportunitat de la taula

Quatre anys després, el referèndum de l’1-O és present a qualsevol racó del país, entre tots els ciutadans i la política encara hi pivota. Els catorze membres del govern del 2017 que el va convocar i els presidents de les entitats sobiranistes que el van fer possible reflexionen en 16 articles per a El Punt Avui sobre la consulta, la seva transcendència històrica i les conseqüències. La pinya que va fer el país per celebrar-lo, la unitat estratègica i política assolida i la necessitat d’implementar-ne al resultat formen part de la seva avaluació. L’anàlisi de l’esperit de l’1-O abasta des del president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras fins als seus consellers –fins i tot els que van deixar l’executiu abans de l’efímera declaració d’independència (amb l’excepció de Clara Ponsatí)–, juntament amb els llavors presidents d’Òmnium i de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. La gran majoria encapçalen encara els projectes polítics dels principals partits sobiranistes i marquen la pugna política.

Les seves reflexions coincideixen a remarcar la lliçó i el coratge de Catalunya per la confrontació “democràtica” amb l’Estat. Donen per “esgotat” el règim polític pactat el 1978 i anhelen recuperar “l’esperit de l’1-O”. Discrepen, això sí, sobre com afrontar l’actual atzucac, marcat per la repressió que han rebut i reben més que ningú, sobretot a l’hora de valorar l’incipient “diàleg amb el govern de l’Estat espanyol”.

El Punt Avui reuneix les seves posicions en un final de setmana marcat per la commemoració de l’1-O, que tanca la reivindicació iniciada per la Diada. Avui hi haurà la commemoració del govern a Barcelona (a la Maternitat després que la Diputació no cedís el recinte de l’Escola Industrial, que és on més taules hi va haver l’1-O) i l’homenatge als catalans del nord que van fer possible l’arribada de les urnes. Demà, tres marxes, a Girona, les Terres de l’Ebre i Ponent, juntament amb una trobada de represaliats, i diumenge la manifestació central, coincidint amb la vaga del 3-O, per recordar l’aturada de país i alertar de l’abast de la repressió estatal.

Quatre anys després de la fita històrica, polítics i ciutadans són encara perseguits pel govern espanyol, la fiscalia i els tribunals. Els nou líders independentistes condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys de presó pel Suprem van obtenir a l’ estiu la llibertat amb la concessió d’un indult per part del govern espanyol, pressionat per organismes internacionals, després de passar més de tres anys a la presó. Darrere d’ells, però, hi ha més de 3.000 represaliats, sense cap mena d’amnistia a la vista. Al contrari, el govern de Pedro Sánchez s’ha enrocat i no es preveuen més concessions.

La detenció de Puigdemont a l’Alguer ha fet revifar la causa pendent dels exiliats. No s’espera cap ensurt dilluns quan vagi a declarar a Sàsser, després de la contundent resolució de la magistrada italiana, que el va deixar en llibertat sense mesures cautelars, en entendre –com l’Advocacia de l’Estat espanyol–, que l’euroordre de la seva detenció del 2019 ha quedat en suspens fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) aclareixi quina interpretació pot fer un estat vers la demanada de col·laboració, detenció i entrega d’un pròfug d’un altre estat. Aquesta petició d’aclariment va ser feta pel mateix instructor de la causa del Suprem, Pablo Llarena, que per a sorpresa de tothom ahir va reiterar a la jutgessa italiana que la detenció està “activa”. Serà un problema per als tribunals espanyols si, com van fixar els tribunals alemanys, es pot extradir l’eurodiputat però només per un suposat delicte de malversació, i no per sedició, com van ser condemnats una part del govern i els líders socials pel Suprem.

Aquest any havia d’enllestir-se la investigació als càrrecs i funcionaris intermedis, acusats d’organitzar l’1-O, i que la fiscalia presentés els seus escrits d’acusació, amb les penes que els demana per desobediència, malversació de fons i prevaricació, entre d’altres. Una trentena de càrrecs han de ser jutjats a l’Audiència de Barcelona, i els diputats d’ERC Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, al TSJC. Aquest segon procediment està aturat en espera de si s’hi inclou l’actual consellera de Cultura, Natàlia Garriga (ERC). En la causa primera, iniciada al jutjat 13 de Barcelona, la fiscalia ha causat un enrenou jurídic quan va presentar una nova querella el febrer passat, en què acusa alguns dels ja investigats per haver internacionalitzat la independència de Catalunya, que investiga la titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona. El penalista Ramon Setó, defensor d’Aleix Villatoro, ha demanat a la titular del jutjat d’instrucció 13 que assumeixi la nova querella del jutjat 18, ja que se l’acusa dels mateixos fets.

“Frau de llei” de fiscalia

En l’escrit, Setó acusa la fiscalia d’usar “una sort de principi oportunista” i d’actuar en “frau de llei” per mantenir obert un procés penal “per investigar persones relacionades amb el moviment independentista”. Hi detalla que la nova querella es basa en l’informe del Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior del govern, que la fiscalia va demanar incloure en la causa del jutjat d’instrucció 13 el juny del 2019. És a dir, és un informe judicialitzat. A més a més, en el cas de Villatoro, en el nou procés del jutjat 18, se l’acusa del mateix: d’impulsar accions per donar a conèixer a l’exterior el procés independentista de Catalunya. Arran d’aquesta “indefensió”, Setó sol·licita a la magistrada que unifiqui els dos processos i en un únic jutjat. El mateix ha demanat la penalista Judit Gené, defensora d’Albert Royo, exdirector del Diplocat, al jutjat d’instrucció 18, en considerar que se l’investiga pels mateixos fets en dos jutjats diferents. Paral·lelament, hi ha pendent de saber si el Tribunal de Comptes accepta l’aval de la Generalitat per cobrir els 5,4 milions d’euros que reclama a 34 ex-càrrecs del govern per l’acció exterior.

A més, la fiscalia manté el ganivet a la boca quan anuncia que ha presentant recurs contra l’absolució dels síndics de l’1-O (resposta pendent a l’Audiència de Barcelona), de l’activista Tamara Carrasco o dels alcaldes de Rosses i Roquetes. Paral·lelament, les causes penals contra agents policials per les càrregues als centres de votació de l’1-O també enfilen la part final, amb judicis que es podrien celebrar l’any que ve.

El govern de l’1-O valora el referèndum i albira el futur

CARLES PUIGDEMONT
130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Persistir és vèncer

ORIOL JUNQUERAS
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA VICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT I CONSELLER D’ECONOMIA I HISENDA

L’1 d’Octubre és llibertat

LLUÍS PUIG
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER DE CULTURA

Som ‘1doctubristes’

CARLES MUNDÓ
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER DE JUSTÍCIA

L’1-O, un dia que durarà anys

JORDI TURULL
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER DE PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

Aprendre d’una gran victòria

RAÜL ROMEVA
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER D’AFERS I RELACIONS INSTITUCIONALS I EXTERIORS I TRANSPARÈNCIA

La República Catalana com a oportunitat per als i les no-nacionalistes

JOSEP RULL
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER DE TERRITORI

1-O. El dia que vam guanyar

CARME FORCADELL
PRESIDENTA DEL PARLAMENT (2015-2017)

Per una República lliure, justa i feminista

MERITXELL SERRET
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLERA D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

L’1 d’octubre del 2017, escola antirepressiva

JOAQUIM FORN
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER D’INTERIOR

1 d’Octubre: una victòria de la gent

SANTI VILA
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER D’EMPRESA I CONEIXEMENT

Mirar endavant

DOLORS BASSA
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLERA DE BENESTAR, TREBALL I FAMÍLIA

Amb l’1 i el 3 d’octubre al cap i al cor

TONI COMÍN
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLER DE SALUT

1-O: per què es tracta d’un mandat vigent?

MERITXELL BORRÀS
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLERA DE GOVERNACIÓ, ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I HABITATGE

Continuar el camí de l’1 d’octubre

JORDI SÀNCHEZ
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA PRESIDENT DE L’ANC

La data fundacional de la República

JORDI CUIXART
PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL DES DEL 2015

Ni les amenaces ni la repressió poden ser mai un límit

Clara Ponsatí aclareix que no està d’acord amb una valoració “coral”
CLARA PONSATÍ
L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ERA CONSELLERA D’ENSENYAMENT

Clara Ponsatí aclareix que no està d’acord amb una valoració “coral”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem rebutja tots els recursos contra els indults als líders independentistes per “manca de legitimació activa”

Madrid

El Tribunal de Comptes arxiva per a dos exalts càrrecs la causa per l’acció exterior del govern

Madrid

Aragonès celebra que el Parlament hagi “decidit corregir” les llicències per edat

Barcelona

Una trentena d’organitzacions insta el Govern espanyol a adherir-se al Tractat sobre la Prohibició d’Armes Nuclears

BARCELONA

La fiscalia demana 30.000 euros a Joana Ortega per fer d’assessora del Govern mentre estava inhabilitada

BARCELONA

Junts acusa Colau de ser l’alcaldessa “més mentidera”

BARCELONA

El PSOE (28,5%) i el PP (21,5%) creixen a costa de Cs que recula gairebé dos punts i UP que perd sis dècimes

Madrid

Asens demana a ERC que s’avingui a donar suport a la reforma laboral

MADRID

ERC es queixa a Brussel·les de la “banalització del nazisme” per part del PP, Cs i Vox a Catalunya

Brussel·les