Política

Badalona o el xou permanent

La ciutat investeix el dia 8 el tercer alcalde del mandat

L’aparició de García Albiol als ‘papers de Pandora’ força una oposició fraccionada a impulsar el relleu

El PSC s’assegura l’alcaldia però desconeix els socis de govern

Dos anys, 4 mesos i 25 dies. En aquest temps, poc més de mig mandat, Badalona serà capaç d’investir tres alcaldes diferents. El juny del 2019, el ple proclamava el socialista Àlex Pastor després d’un pacte in extremis per barrar el pas a l’alcaldia al popular Xavier García Albiol. Pastor va protagonitzar el lideratge més raquític. Deu mesos després, era enxampat en un control de trànsit, begut i saltant-se el confinament. La seva dimissió va catapultar García Albiol a l’alcaldia, per sorpresa, després que els partits d’esquerres fossin incapaços de fer pinya. El 12 de maig del 2020 era investit. Semblava que Badalona tindria alcalde fins al final del mandat, però el popular no podia decebre els hipotètics guionistes d’aquest desori.

El 13 d’octubre es va fer públic que l’expresident del PP a Catalunya figura als papers de Pandora. Segons va publicar El País, García Albiol va rebre l’any 2005 un poder general d’una societat de Belize que es va tramitar a través d’una gestora andorrana. Cap jutjat l’investiga perquè, de moment, no han aparegut beneficis sense declarar. García Albiol s’aferra a això per no dimitir. Es presentarà el 2023.

Però l’oposició, ara sí, ha aparcat les mateixes diferències que durant molts mesos semblaven insalvables i divendres va registrar la moció de censura contra García Albiol, amb les setze firmes dels regidors del PSC, Guanyem Badalona en Comú, ERC, En Comú Podem i JxCat. De moment, tothom veu amb bons ulls la candidatura del socialista Rubén Guijarro. El dilluns 8 de novembre, Badalona estrenarà alcalde.

La incògnita, encara ara, és quins partits integraran el futur executiu a part del PSC. Els contactes dels darrers dies s’han disfressat, en la majoria de casos, de “reunions informals”. S’han produït trobades entre els diferents grups i també de cada partit amb les direccions nacionals, que sembla que avalarien l’entrada dels seus a un executiu liderat pels socialistes. En Comú Podem té tots els números de ser-hi. ERC i Junts sembla que hi tenen un peu i mig a dins i ja es parla de repartiment de competències. El gran dubte és Guanyem Badalona en Comú. No són cap secret les tensions acumulades entre aquesta confluència i el PSC. Els socialistes preferirien el seu rival fora del govern –qualsevol aproximació facilita a García Albiol disparar contra un pacte entre els socialistes i la CUP, integrada a Guanyem–, però saben que els de Dolors Sabater tindrien la clau del ple i no els volen emprenyats. Guanyem va celebrar ahir una assemblea. Segueix preferint un govern de concentració.

El desgavell polític d’aquest mandat, malauradament, no ha estat pas una excepció a la quarta ciutat del país. L’anterior etapa, la del 2015 al 2019, Badalona va tenir altres episodis que han fet de la inestabilitat política la gran marca de ciutat. L’alcaldessa Dolors Sabater va veure com García Albiol cedia els seus vots a Àlex Pastor per derrocar-la. A la ciutat, són molts els veïns que es posen les mans al cap veient un desconcert tan majúscul. El president de la FAVB, Julio Molina, lamenta que aquesta inestabilitat esquitxi directament el teixit associatiu. “Tenim una classe política incapaç de sumar, d’anar tots a l’una, d’aconseguir recursos. Els ciutadans ho passem malament, ens fan passar vergonya”, sosté. Anna Martínez, directora de la Fundació Salut Alta, sap molt bé com el caos polític afecta les famílies vulnerables amb què treballa aquesta entitat. “És impossible fer un treball a llarg termini. Ni connectar les famílies vulnerables amb la institució. Anem sobrevivint com podem esperant que algú lideri les polítiques municipals. Volem que es governi bé, les sigles ens són indiferents”, resumeix. Tant Molina com Martínez reclamen a tots els grups que “situïn el bé de la ciutat al davant dels seus enfrontaments”.

El politòleg Ricard Vilaregut coneix molt bé l’entramat polític d’aquesta ciutat atès que va ser el coordinador del govern que va liderar, durant tres anys, Dolors Sabater. “Badalona és una Catalunya en miniatura. Quan Catalunya implosiona, Badalona més. Si Catalunya està fragmentada, Badalona més”, descriu. Vilaregut es refereix a algunes dinàmiques actuals que no faciliten les relacions entre els líders polítics: “Ara no hi ha reunions informals constants, no comparteixen dinars, no es miren als ulls com caldria. S’ha perdut la informalitat però també els espais per generar confiança.” I conclou: “A Badalona sempre plou sobre mullat.”

El degà del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i la Sociologia, Jordi Pacheco, remarca que “les dues realitats que té Badalona, una més concentrada al centre i voltants i una altra a la perifèria”, provoquen que “les dinàmiques en aquesta ciutat siguin diferents de les de qualsevol altra”. Recorda que les polèmiques entre Pastor i García Albiol “podien no haver passat i estaríem parlant d’una altra realitat”, i també que el fenomen Albiol fa que la política badalonina no es pugui comparar amb l’entorn metropolità. “Ha sabut jugar bé les seves cartes”, sosté. Finalment, Pacheco es mostra convençut que Badalona serà una peça més en el tauler de joc de la política catalana.

Dolors Sabater
Va ser la sorpresa del 2015, liderant Guanyem Badalona en Comú. Un pacte per desbancar García Albiol la va dur a l’alcaldia.
Àlex Pastor
Sabater va presentar una qüestió de confiança el 2018 i no va superar el tràmit. García Albiol va regalar els seus vots al PSC.
Àlex Pastor
Les eleccions del 2019 es van saldar amb un acord ‘in extremis’ i Pastor va repetir com a alcalde. Va durar deu mesos.
Aïda Llauradó
La cap de llista dels Comuns va ser l’alcaldessa accidental entre la dimissió de Pastor i la investidura de García Albiol.
Xavier García Albiol
La incapacitat de l’esquerra per pactar va provocar, per sorpresa, que García Albiol fos proclamat alcalde el maig del 2020.
Rubén Guijarro
El socialista compta amb els vots necessaris per presentar la seva candidatura quan es materialitzi la moció de censura.

Les claus de la inestabilitat

Hi ha algunes raons que ajuden a entendre el desori:

Lluites a l’esquerra

Les ferides dins l’espai de l’esquerra mai s’han acabat de curar. La incapacitat per tancar acords i barrar el pas a García Albiol és la millor prova d’aquest trencament. A més, l’esquerra ha explotat tant el discurs del “tots contra Albiol” que ha oblidat fins i tot explicar el seu projecte i presentar-se com una alternativa creïble al PP.

El ‘fenomen Albiol’

Trenta-dos anys d’ajuntaments socialistes van donar peu a un esgotament de molts veïns que se sentien abandonats pels seus. García Albiol va saber aprofitar-ho als barris de renda més baixa, feus del PSC, amb un discurs populista que vinculava inseguretat i immigració. Ja fa temps que va aparcar la sigla del PP per aparèixer com l’alcalde de tots.

Governs discontinus

No hi ha continuïtat al govern des del 2011, quan el PSC va perdre l’alcaldia en favor de García Albiol. Cada mandat hi ha un executiu diferent i fins i tot se substitueix abans no expiren els quatre anys. Tampoc hi ha majories sòlides. Els darrers governs han fet camí en minoria, amb les dificultats que suposa per a la gestió.

El PSC i l’alcaldia

El PSC és un partit que ha demostrat que fa tot el que està a les seves mans per tenir l’alcaldia. El 2018 la va conquistar amb els vots del PP, el mateix partit que ara expulsarà del govern gràcies al suport de la resta de grups municipals.

Majoria unionista

La majoria independentista a l’Ajuntament de Badalona és encara molt lluny (ara hi ha 7 regidors de 27). Si les forces sobiranistes volen governar, estan obligades a arribar a acords amb el PSC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus