El TSJC rebutja el recurs de Costa contra el processament per desobediència de part de l’antiga Mesa del Parlament

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de reforma interposat per l’exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa contra la interlocutòria que el deixa a punt de judici per desobediència juntament amb el conseller d’Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i dos exmembres més de la Mesa. El TSJC, la fiscalia i Vox els volen jutjar per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019. La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, reafirma els seus arguments i rebutja els de la defensa.

Alegret veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, Costa, l’exsecretari primer i Eusebi Campdepadrós i l’exsecretària quarta Adriana Delgado. I la mateixa magistrada desestima el recurs de reforma i tramita el d’apel·lació. En la interlocutòria, la magistrada diu que el Parlament no es pot sostreure de les ordres del Tribunal Constitucional.

En la interlocutòria de finalització de la instrucció, la magistrada Maria Eugènia Alegret assegurava que el Parlament “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”. Així, admet que la Mesa no ha de verificar la inconstitucionalitat de totes les iniciatives parlamentàries, però sí que ho pot fer amb aquelles que ho són clarament, i més encara si ho ordena el Tribunal Constitucional. Per això, la magistrada considera que els quatre exmembres de la Mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, que lliga més a la llibertat d’expressió que a la decisió de deixar tramitar dues iniciatives que estaven sota advertència del TC.

A més, l’escrit de la magistrada assegurava que els lletrats de la cambra no van avalar la “postura de desconsideració als mandats del TC” ja que van traslladar a la Mesa els dubtes sobre l’admissió a tràmit de les resolucions. Per últim, recorda que els investigats es van negar a demanar informes oficials als serveis jurídics abans d’admetre a tràmit les dues iniciatives, que la magistrada considera que s’assemblen molt a les anul·lades pel TC el 2015 que van donar lloc al tret de sortida per a l’1-O. De fet, deia que Torrent va “maniobrar” per avançar una votació abans que arribés l’advertiment formal del TC. Es tractava, diu la magistrada d’ “iniciatives parlamentàries insistentment declarades inconstitucionals per l’òrgan competent, amb ordre expressa de no ser reiterades al Parlament per la seva inviabilitat”.