El Suprem obre judici oral contra Reguant

El Tribunal Suprem ha obert judici oral contra la diputada de la CUP-NCG Eulàlia Reguant. Així ho ha informat aquest dilluns la formació anticapitalista, en una roda de premsa al Parlament. La pròpia Reguant -aforada en ser ara diputada- ha cridat l’independentisme a utilitzar la seva causa i la “repressió” com un “bumerang” des del Parlament contra l’Estat. La Fiscalia demana 6 mesos de presó i inhabilitació contra la diputada anticapitalista per un delicte de desobediència greu, en negar-se a respondre a Vox durant el judici del procés. El diputat Xavier Pellicer ha explicat que la defensa de Reguant presentarà un escrit de nul·litat contra el procediment, i demanarà que el Suprem torni a començar la instrucció de la causa.

La majoria de diputats i diputades de la CUP han comparegut conjuntament a la roda de premsa per informar que el Suprem ja ha notificat l’obertura de judici oral contra Reguant. La defensa de la parlamentària calcula que aquesta setmana es donarà trasllat de la notificació per tal de fer-ne l’escrit, on Reguant demanarà la seva lliure absolució i la nul·litat del procediment. La CUP entén que ni el jutjat ni la Fiscalia no eren competents perquè Reguant és aforada.

Reguant ha afegit que la seva causa és un “element més” de la voluntat de l’Estat d’anul·lar la voluntat política del moviment independentista. És per això que ha fet una crida a “utilitzar la repressió com un bumerang contra l’Estat” des del Parlament. La diputada ha recordat els altres casos que afecten membres de la cambra, com el també diputat de la CUP Pau Juvillà, o els membres d’ERC Josep Maria Jové -president del grup parlamentari republicà- i Lluís Salvadó, en procés judicial també per l’1-O.

“Cal utilitzar tots els casos com un bumerang per denunciar la deriva autoritària de l’Estat i la manca de processos democràtics”, ha afegit Reguant, que ha remarcat que la decisió d’ella i la d’Antonio Baños -afectat pel mateix cas- de no respondre a Vox durant el judici era una “voluntat col·lectiva”.

“Volíem assenyalar que acceptar la presència de qui nega drets fonamentals en el marc del judici era una declaració d’intencions del poder judicial”. “Era impossible obtenir justícia en aquell procediment, i després ho vam veure amb la sentència”, ha argumentat Reguant, que ha titllat Vox de “neofranquisme”.