Mor als 90 anys Desmond Tutu, l’arquebisbe que va lluitar contra l’apartheid
El 1984 va rebre el Nobel de la Pau pel seu activisme contra el règim de segregació racista a Sud-àfrica
També va rebre el Premi Internacional de Catalunya i la medalla d'Honor del Parlament i va defensar el dret a decidir dels catalans
L’arquebisbe emèrit sud-africà i Nobel de la Pau Desmond Tutu ha mort aquest diumenge, dia de Sant Esteve, als 90 anys, ha informat govern del país. Tutu ha estat una de les figures clau de la història contemporània sud-africana, al costat de Nelson Mandela.
El president del país, Cyril Ramaphosa, ha anunciat en un comunicat la defunció del respectat religiós anglicà i ha traslladat el seu condol a la família. “La mort de l’arquebisbe emèrit Desmond Tutu és un altre capítol de pèrdua en l’adéu de la nostra nació a una generació de destacats sud-africans que ens ha llegat una Sud-àfrica alliberada”, assenyala al text. Ramaphosa ha descrit Tutu com un “patriota sense igual” i un “home d’intel·lecte extraordinari” que va mantenir la seva integritat en la lluita contra les “forces de l’apartheid”. Ha afegit que també en la democràcia va mantenir el “vigor” i la “vigilància” del liderat per exigir responsabilitats a les institucions.
L’actual arquebisbe de la Ciutat del Cap, Thabo Makgoba, ha confirmat la mort de Tutu i l’ha recordat com algú que volia a que tots els éssers humans visquin en “llibertat, pau i alegria”. Ha subratllat que Tutu va “anomenar pel seu nom el mal allà on el va veure sense importar-li qui fos el qui el cometia” i podia “desfermar una fúria justa” sobre els qui l’infligien, en especial els poderosos, però “seguia l’exemple de Déu i estava disposat a perdonar” quan “els autors del mal experimentaven un veritable canvi al cor”.
La seva trajectòria ha estat marcada per una constant defensa dels drets humans, un activisme que el va dur a desmarcar-se en moltes ocasions de la jerarquia eclesiàstica per defensar obertament posicions com els drets dels homosexuals o l’eutanàsia.
Nascut el 1931 a Klerksdorp, una localitat al sud-oest de Johannesburg, es va formar com a mestre i va exercir del 1954 al 1957. El 1960 va ser ordenat pastor anglicà després d’estudiar teologia. La següent dècada i mitja la va consagrar a l’estudi –inclosa una estança a Londres- i el 1975 va ser designat degà de la catedral anglicana de Johannesburg, un càrrec al que accedia per primera vegada un home de color.
Tutu va fixar la seva residència al districte de guetos de Soweto i va ser testimoni d’una de les etapes més convulses de l’apartheid, que van tenir el seu màxim exponent amb les protestes estudiantils de 1976, on van morir més de 600 persones, la majoria joves.
El 1977 va ser nomenat bisbe de Lesoto i, un any més tard, secretari general del Consell d’Esglésies Sud-africà. En aquesta època va començar a manifestar obertament el seu suport al moviment de la Consciència Negra i va intensificar el seu activisme antiapartheid per convertir-se en una figura de ressonància internacional.
El 1984 Tutu va guanyar el Nobel de la Pau per la seva lluita no violenta contra la brutal opressió racista de l’apartheid, que va definir com a “anticristià i antibíblic”. “I si algú em demostra el contrari, cremaré la meva bíblia i deixaré de ser cristià”, va dir als funcionaris de l’apartheid el 1982.
Dos anys més tard es va convertir en el primer home negre en assumir l’Arquebisbat Anglicà de Ciutat del Cap, al capdavant del qual va estar fins al 1996.
Ja com a president, Mandela va posar en mans de Tutu la difícil tasca de presidir la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, un organisme encarregat de treure a la llum les atrocitats comeses durant l’apartheid.
En els últims anys s’ha mantingut allunyat de la vida pública per la seva avançada edat i els problemes de salut que arrossegava des de feia anys. Tutu va ser diagnosticat de càncer de pròstata a finals dels anys noranta i en els últims anys ha estat hospitalitzat en diverses ocasions per tractar infeccions associades al seu tractament contra la malaltia.
La seva última aparició pública van ser en unes breus imatges de vídeo emeses el dia del seu 90 aniversari, el passat 7 d’octubre, un aniversari que la seva fundació va celebrar amb una conferència virtual amb el Dalai Lama, la vídua de Nelson Mandela Graça Machel o l’expresidenta d’Irlanda Mary Robinson.
Medalla d'Honor del Parlament i Premi Internacional de Catalunya
El 2000 va rebre la medalla d’Honor del Parlament i el 2014, el Premi Internacional de Catalunya. Quan va recollir aquest últim guardó, Tutu va defensar que els catalans puguin decidir el seu futur i va demanar diàleg al govern espanyol perquè, segons va dir, “les parts haurien de debatre la millor manera d’assolir la independència”.
