Polònia i Romania defensen la posició de l’Estat espanyol contra Puigdemont
Bèlgica dona suport al seus tribunals, que s’oposen a l’extradició per risc de vulneració de drets en el cas de l’1-O
Polònia i Romania defensen la posició d’Espanya en les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l’euroodre contra l’expresident Carles Puigdemont. Segons ha avançat La Razón i ha pogut confirmar l’ACN, tots dos països s’han personat en el cas posicionant-se en una línia similar a la d’Espanya, que qüestiona el marge dels tribunals belgues per examinar vulneracions de drets fonamentals a l’hora de jutjar sobre una euroordre. Bèlgica també s’ha personat en les prejudicials per donar suport al criteri dels seus tribunals, que es van negar a extradir l’exconseller Lluís Puig en considerar que hi havia un risc de vulneració de drets en la causa del ’procés’.
El TJUE està estudiant les diverses preguntes que Llarena li va enviar sobre les euroordres pel cas de l’1-O. Com en totes les prejudicials que intenten aclarir la interpretació de les lleis de la UE, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg permet als estats membres personar-se si tenen interès en el cas. A part de la previsible participació en el procediment de Bèlgica, que té sobre la taula l’extradició de Puigdemont, Polònia i Romania també han vist amb interès les preguntes de Llarena. Tot i que Itàlia té paralitzat un judici d’extradició contra Puigdemont, no s’ha personat en prejudicials al TJUE.
El procediment a Luxemburg es troba en la fase d’al·legacions escrites i ara les parts estan pendents que es convoqui la vista, previsiblement en les pròximes setmanes. Un cop celebrada l’audiència judicial, l’Advocat General del TJUE donarà la seva opinió no vinculant sobre el cas i, després, els magistrats europeus emetran un dictamen que marcarà el futur de les euroordres pel cas de l’1-O. Amb tot, la decisió final sobre l’extradició de Puigdemont estarà en mans dels tribunals que l’examinen, siguin els belgues o els italians.
Les prejudicials de Llarena
Arran de la negativa de Bèlgica a extradir l’exconseller Lluís Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del ’procés’, el març del 2020 el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena va demanar al Tribunal de Justícia de la UE que aclareixi els seus dubtes sobre aquest precedent favorable a Puigdemont. Li ha enviat fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.
Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (...) la denegació de l’entrega?”, es pregunta Llarena.
Els tribunals belgues van denegar l’extradició de Puig perquè veuen un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència en el cas de l’1-O basant-se, principalment, en el document del grup de treball.
D’altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar a tots els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. “Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”, afirma la sentència, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis.
El futur de l’extradició
La decisió de Luxemburg pot condicionar la decisió de la justícia belga i italiana sobre l’euroordre contra Puigdemont, però les prejudicials de Llarena giren només entorn dels drets fonamentals i la competència. L’ordre europea d’extradició té una altra pantalla: l’equivalència dels delictes. És el segon element que els jutges examinen per decidir si aproven o no una extradició. Bèlgica encara no ha dit si la sedició és un crim equiparable en la legislació belga i si permet l’extradició.
Per tant, si Luxemburg es carrega el vet per vulneració de drets humans, la justícia belga i italiana encara es podrien negar a entregar a Puigdemont per sedició -com va fer Alemanya amb la rebel·lió-, però sí que l’extradiria per malversació. Fa més de tres anys, Llarena va retirar l’euroordre precisament per això.
