Política

La llarga agonia del requetè

La bona sintonia entre el nou abat de Montserrat i el nou director del Memorial Democràtic, clau per desencallar la jubilació del monument

La retirada va tenir lloc dilluns de la setmana passada

L’obra no es destruirà, però no s’exposarà

Quan el pare Manel Gasch va ser escollit abat de Montserrat, el setembre de l’any passat, es va trobar sobre la taula una patata calenta. Quan l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro va ser nomenat director del Memorial Democràtic, també el setembre passat, es va trobar amb la mateixa patata calenta: el monument al requetè jacent malferit. Feia anys que l’escultura, situada al davant de la cripta on hi ha enterrats 319 requetès del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, estava en el punt de mira. El 2018, a instàncies del PSC, el Parlament en va acordar la retirada, mentre que l’abadia preferia contextualitzar-lo.

Però el requetè era un problema. La pressió es va intensificar el 18 de juliol passat, quan l’organització Acció per la Independència va mostrar un vídeo de l’assalt a la cripta, amb la crema de diversos estendards i escuts dels requetès coincidint amb el 85è aniversari del cop d’estat de Franco. Al cap d’un mes de les respectives preses de possessió de Gasch i Villatoro, el Parlament va tornar a aprovar la retirada del monument, igualment a iniciativa socialista, i una negociació que s’havia iniciat feia anys entre la Generalitat i l’abadia va quedar desencallada discretament amb els nous protagonistes.

Segons fonts coneixedores de les converses, l’entesa amb Villatoro, que en el passat ha participat en jornades d’estudi sobre religió organitzades per l’abadia i és coautor de l’epistolari Amb Déu o sense (Fragmenta), va ser total.

La decisió última, però, depenia de l’abat, que ha resolt l’assumpte amb determinació i ha girat full. Dit i fet, el dia escollit per a la retirada va ser dilluns de la setmana passada. L’indret, a la plaça dels Apòstols, queda molt recollit; una discreció que l’abadia ha preferit mantenir en tot moment per no exacerbar extremistes que han posat el crit al cel des que El Punt Avui va publicar divendres que el monument ja no hi era, des de l’exministre de l’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, a les pàgines de La Razón, fins a diputats del partit ultra Vox a les xarxes socials.

L’obra no es destruirà. Ha quedat aparcada a l’ombra, fora de l’exposició pública, en dependències montserratines, juntament amb la placa que l’acompanyava (“Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939”).Fa tres anys ja es va substituir la placa per eliminar-ne la simbologia de l’època. Els familiars podran continuar celebrant misses a la cripta, que és un espai privat tancat.

Des de la Direcció General de Memòria Democràtica, Toni Font es congratula de la retirada d’un dels dos últims elements simbòlics del franquisme que quedaven a Catalunya, juntament amb el monument de Tortosa, que actualment és en mans de la justícia. El conjunt escultòric de Montserrat, inaugurat el 1961, el van pagar les famílies dels requetès.

El pare Hilari Raguer, que va formar part, com a historiador, de la comissió a la qual el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va encarregar un dictamen sobre el Valle de los Caídos, recordava l’agost del 2018 a La Vanguardia que les famílies dels requetès caiguts van rebutjar ser enterrats a Cuelgamuros i que molts dels requetès no s’identificaven amb cap de les dues Espanyes, malgrat que el Terç de Montserrat, paramilitars del carlisme, molt devots, va lluitar indefectiblement al bàndol de Franco. “Els de la cripta de Montserrat no havien volgut la guerra”, defensava Raguer, que recollia com van ser “caçats com conills”. “Franco els va utilitzar de carn de canó” al front d’Aragó i a l’Ebre, rememorava el monjo. El dictador en persona va visitar el monument el 1966. Més de mig segle més tard, el requetè malferit ja no mira la Moreneta.

1966
El dictador
Francisco Franco va visitar el monument al requetè de Montserrat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosell es querellarà contra Villarejo

Barcelona
política

Brussel·les proposa deixar suspeses un any més les regles de dèficit i deute

BRUSSEL·LES

Feliu situa el nou horitzó per a la independència “com a molt tard” el febrer de 2025

Barcelona

El rei emèrit es troba a la Zarzuela per reunir-se amb Felip VI

Madrid
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia recluta a Síria 50 experts en bombes de barril

MOSCOU
política

Primeres votacions de ciutadans colombians a Barcelona

BARCELONA

Tres anys d’equilibri de forces

barcelona
ERC

ERC accelera el pas i ja ha triat 85 caps de llista

barcelona
MONTSERRAT CANDINI
ALCALDESSA DE CALELLA DEL 2011 AL 2022

“Qui només vegi poder en la política mai serà un bon servidor públic”

CALELLA