La llei d’habitatge envaeix les comunitats, diu el CGPJ
L’òrgan de govern dels jutges vetlla per la competència autonòmica i nega encaix constitucional a la llei estatal
El nou informe fa objeccions al fre dels preus del lloguer en les àrees tensionades
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges presidit pel conservador Carlos Lesmes i amb un mandat caducat des del desembre del 2018, manté un intens torcebraç amb el govern espanyol a propòsit de la llei estatal d’habitatge tot i viure en funcions sine die. Després que el ple del poder judicial interí tombés un primer informe del vocal progressista Álvaro Cuesta en el qual avalava la idoneïtat de la llei amb matisos, un segon informe –a càrrec ara dels vocals José Antonio Ballestero, afí al PP, i Enrique Lucas, proposat pel PNB– extrema la crítica a l’avantprojecte de llei estel·lar de la ministra Raquel Sánchez i ho fa amb la insòlita coartada de la defensa de l’autonomisme i la denúncia de la invasió de competències de les comunitats. L’informe del CGPJ, que no és vinculant però sí que és preceptiu i sense el qual no hi pot haver llei, se sotmetrà a votació dijous i ataca punts emblemàtics de la llei com ara el fre a l’alça dels preus dels lloguers en zones tensionades de les grans ciutats, com ara Barcelona.
La llei d’habitatge viu una cursa d’obstacles des de l’embrió: era un projecte inconclús de José Luis Ábalos –rellevat per Raquel Sánchez el 10 de juliol– i un habitual punt de fricció del PSOE i Podem, ja que la ministra de Drets Socials és Ione Belarra. Per acabar de reblar el clau, la tensió entre socis de coalició a La Moncloa no va impedir que el Consell de Ministres del 15 de juny aprovés un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra la llei catalana de lloguers 11/2020. ERC i Podem van agrair que l’Estat impugnés la llei sense demanar-ne la suspensió –ho podia haver fet i hauria estat automàtic–, però Junts i la CUP es van indignar. “L’independentisme no ha celebrat mai les engrunes”, va etzibar Míriam Nogueras (Junts). “Ara que no et suspenguin fulminantment una llei impugnada és una victòria política? Si us plau... Es tracta d’aconseguir drets i que la llei catalana s’estengui a tot l’Estat”, advertia Mireia Vehí (CUP).
Atzucac legislatiu
Enmig de l’atzucac legislatiu de tenir una llei catalana en vigor però sota impugnació –d’acord amb el dictamen del Consell de Garanties–i una llei estatal pendent, el CGPJ és prolífic en les desqualificacions a l’avantprojecte de la ministra Sánchez. “Sent un tema constitucionalment sensible, té abast limitat i contingut farragós”, “nociu”, “contradictori”, “incongruent” i “imbuït d’un clar dirigisme de l’actuació de les institucions autonòmiques i locals”, són alguns retrets que el CGPJ dedica a la llei social preeminent del govern.
Habitatge digne, discutit
Pel CGPJ, la “complexitat reglamentista” de la llei podria portar “no pocs procediments judicials” i “potser no resulta adequada” la seva “generalització i manteniment” quan la pandèmia acabi. I desdenya com a “vulgars” les definicions d’habitatge digne i alerta del risc que es “fossilitzi” el concepte habitatge digne, que és “relatiu”. “Entre habitatge digne i infrahabitatge, sens dubte existiran necessàriament situacions intermèdies”, diu el text del CGPJ que es vota dijous i que té el govern de Pedro Sánchez amb l’ai al cor.
“La llei serà realitat”
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va esvair qualsevol dubte: “La llei serà una realitat, estem segurs de la seva validesa i de la seva solvència tècnica i jurídica i constitucional.” Belarra (Drets Socials) responsabilitza el CGPJ dels “intents de frenar els drets dels inquilins” amb una “reacció obsessionada a impedir l’avenç social” i augura la imminència de la llei.
Extralimitació d’opinió
Des del Sindicat d’Inquilines de Catalunya, Carme Arcarazo recorda que l’atac a la llei ve d’un CGPJ “caducat i segrestat pel PP”. “L’informe del CGPJ es justifica pel fet que hi ha punts de la llei com ara els desnonaments que afecten el dret processal, però opinar sobre la regulació de preus és una extralimitació i no hi han de fer cap valoració política”, adverteix Arcarazo, que recorda que la recomanació de compensar el llogater ja es dona ara en la llei “amb el límit de bonificació fiscal que arriba al 90%”.
