El Parlament insta a “reparar i restituir” la memòria històrica de les dones acusades i assassinades per bruixeria
La resolució qualifica la cacera de bruixes de “persecució misògina” i demana promoure accions de desgreuge
Planteja als ajuntaments catalans que incorporin els noms d’aquestes dones al nomenclàtor
El Parlament ha aprovat amb una àmplia majoria una resolució per “reparar” i “restituir” la memòria històrica de les dones acusades de bruixeria a Catalunya i víctimes d’una “persecució misògina” que va portar a “l’assassinat” de milers de dones arreu del món. La proposta, presentada per ERC, JxCat, la CUP i els comuns, ha estat validada amb 114 vots a favor (PSC-Units, ERC, JxCat, CUP i ECP), 14 en contra (Vox i PP) i 6 abstencions (Cs).
La cacera de bruixes a Catalunya va deixar centenars de feminicidis, documentats després de recerques historiogràfiques que mostren una societat feudal i descentralitzada on les dones amb coneixements mèdics, vídues o no normatives eren acusades de bruixeria i assassinades amb la connivència social. A la Vall d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, un dels llocs amb més execucions, es va aprovar la llei contra el crim de “bruixeria” més antiga d’Europa, datada el 1424.
El Parlament reconeix aquestes dones com a “víctimes d’una persecució misògina” i manifesta el seu suport a la campanya No eren bruixes, eren dones. És per això que insta el govern a reparar la memòria històrica de les dones injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història per bruixeria, les dignifica i les reivindica promovent accions de desgreuge.
En aquest sentit, aposta per “impulsar polítiques públiques encaminades a promoure la memòria de tantes dones que injustament han estat executades per condemnes no fonamentades i promoure justícia històrica en la línia de les iniciatives que han sorgit en altres indrets, com Escòcia, Suïssa, Noruega o Navarra”.
També planteja que els ajuntaments catalans revisin les seves llistes de carrers per incorporar els noms d’aquestes dones, com a exercici de “reparació històrica i de feminització” del nomenclàtor.
El text aprovat també insta l’executiu català a “impulsar estudis acadèmics amb perspectiva de gènere” sobre la “cacera de bruixes” i incorporar aquest fet al currículum acadèmic. També volen que es promoguin “accions divulgatives” per donar a conèixer aquest episodi històric i sensibilitzar sobre les seves causes.
El ple continua aquest dimecres a la tarda amb diverses interpel·lacions al govern sobre el mercat de treball i el cos dels Mossos d’Esquadra (PSC-Units), l’exercici de la competència de la seguretat pública (Cs), la reforma de l’administració pública (PP) i els plans de recuperació econòmica i fons europeus (CUP).
