Política

Russos i europeus obren la via de la desescalada

Delegats de Moscou, Kíev, París i Berlín es reuneixen a l’Elisi i acorden continuar els contactes

Pacten mantenir l’alto el foc a l’est d’Ucraïna

Blinken i l’OTAN no renuncien a l’ampliació a l’Est però insten Putin al diàleg

Moscou continua desplegant armes i tropes a la frontera ucraïnesa

És la primera escletxa de llum en dies, davant de l’escalada en la tensió entre les fronteres de Rússia i Ucraïna que amenaça una nova guerra. Els consellers diplomàtics dels caps d’estat i de govern de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya van acordar ahir, després d’una llarga reunió a l’Elisi, mantenir l’alto el foc que hi ha en aquesta regió de forma precària des del juliol del 2020, “independentment de les diferències sobre altres temes”. A més, es comprometen a potenciar els contactes perquè hi hagi negociacions directes entre Kíev i els grups separatistes prorussos que ocupen dues regions de l’est d’Ucraïna des del 2014. Paral·lelament, els Estats Units i l’OTAN responien per carta la demanda de Rússia de no ampliar l’Aliança Atlàntica cap a Ucraïna, sense revelar-ne el contingut.

Per garantir que aquests desitjos per part de les diplomàcies reunides a París són efectius, s’ha decidit celebrar una altra reunió de les mateixes característiques d’aquí a dues setmanes a Berlín. En tot cas, era la primera vegada des del desembre del 2019, en l’àmbit de cimera a París mateix, en què l’anomenat Format de Normandia dels quatre països permetia un cara a cara entre Kíev i Moscou. I la primera vegada també des de llavors en què se signa un comunicat conjunt, en què, segons fonts de l’Elisi, “s’ha aconseguit un senyal de compromís rus” i s’ha trobat “un camí per a la desescalada”.

La trobada, que va durar vuit hores i mitja i va ser qualificada “de difícil” i “amb alts i baixos” per aquestes mateixes fonts, tenia com a amfitrió el diplomàtic Emmanuel Bonne, conseller del president francès, Emmanuel Macron, i reunia el seu homòleg alemany, Jens Plötner; el subdirector de l’oficina del Kremlin, Dimitri Kozak, i home de confiança del president rus, Vladímir Putin, i el cap de l’administració presidencial ucraïnesa, Volodímir Zelenski, a més d’altres consellers dels ministeris d’Afers Estrangers.

En aquest breu comunicat final s’expressa “un suport incondicional de l’alto el foc i una plena adhesió a les mesures de reforç de l’alto el foc del 22 de juliol del 2020”. I els signants “reafirmen que els Acords de Minsk són la base del treball del Format de Normandia” i es diuen “compromesos a atenuar els desacords actuals sobre els treballs a venir”. Amb aquests eufemismes, sobre uns Acords de Minsk que s’han incomplert contínuament des de l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 i l’ocupació prorussa de Donetsk i Lugansk, es tracta de rellançar els grups de treball per temes humanitaris entre el govern ucraïnès i els separatistes on totes dues bandes sí que s’asseuen a la taula. Però, de moment, Kíev no els reconeix com a interlocutors per tractar de l’estatut de la regió del Donbass, mentre que Moscou ho imposa com a condició.

El que no es coneix encara és com reaccionarà Rússia a la resposta que li han donat els Estats Units i l’OTAN a la seva exigència d’obtenir una garantia per escrit que l’Aliança no s’ampliarà cap a l’Est.

El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va evitar comentar el contingut dels documents, segons ell, per donar una oportunitat al diàleg. Si Putin es pren seriosament la situació, trobarà “idees per avançar en la seguretat col·lectiva”, hi va afegir. Tot i això, el secretari d’Estat va reiterar que les portes de l’OTAN estan “obertes” a nous socis i que això és un compromís irrenunciable dels aliats.

En aquest sentit, l’amenaça bèl·lica segueix latent. Rússia continua desplegant armament i tropes a la frontera amb Ucraïna i directament a la península de Crimea.

Dimarts, va iniciar unes noves maniobres de l’exèrcit de l’aire, amb 60 caces i bombarders, i de grups navals al mar Negre, amb exercicis terrestres de 6.000 soldats, segons va confirmar un comandant i van precisar les agències del país. Aquests exercicis es realitzen en quatre regions i, concretament, a les ciutats frontereres de Rostov i Krasnodar. El contingent es ve a afegir als més de 100.000 soldats que Moscou ja té desplegats a la zona des de fa setmanes.

LES FRASES

Expressem suport incondicional a l’alto el foc del 22 de juliol del 2020 [a l’est d’Ucraïna]
Cimera de París
COMUNICAT
Putin trobarà idees per avançar en la seguretat col·lectiva en el document de resposta
Antony Blinken
SECRETARI D’ESTAT DELS EUA

Advertència de Sánchez

Redacció

El president espanyol, Pedro Sánchez, va advertir ahir Rússia que un intervenció militar a Ucraïna tindria “conseqüències gravíssimes i massives per a la seva economia en termes de sanció per part de la UE”. Així ho va dir en ser interrogat sobre la posició de l’Estat espanyol respecte a la crisi a l’est d’Europa en la compareixença, posterior a la reunió amb la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin.

El cap de l’executiu espanyol va apuntar que el seu govern aposta per la “diplomàcia”, però “cal traslladar que si passa el que ningú vol que passi evidentment hi haurà sancions importants cap a Rússia”. “Cal exigir el respecte a la integritat territorial, a la legalitat internacional i al dret internacional”, va dir. En la roda de premsa a La Moncloa, acompanyat de Marin, el president espanyol va “agrair” a tots els grups parlamentaris i “també al PP” el “suport” al seu executiu respecte a la crisi. “El missatge d’unitat és important”, va dir. Sánchez va destacar que el que està en joc a Ucraïna és “el respecte a la legalitat internacional” i a la “integritat territorial” dels països. “La crisi té una causa bàsica essencial: el respecte al dret internacional, a la integritat territorial, a la sobirania nacional, i això s’ha de veure garantit fins i tot quan veiem un nombre important d’efectius de l’exèrcit rus”, va sentenciar. En tot cas, va indicar, “és el moment de la diplomàcia, la distensió i el diàleg”, però “és important traslladar que si passa el que ningú vol que passi hi haurà sancions importants cap a Rússia”. Sobre el desplegament de la fragata Blas de Lezo al Mar Negre i altres reforços en missions de l’OTAN, va afirmar que l’enviament de vaixells va ser una decisió presa al desembre, tot i que l’escalada de la tensió ha obligat a avançar uns dies les operacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Zelenski espera que Ucraïna tingui al juny l’estatus de candidat a la UE

kíiv

Turull: “Abans parlàvem de clavegueres de l’Estat, ara ja podem parlar d’Estat convertit en claveguera”

lleida

Villarejo admet “actuacions il·legals” en l’operació Catalunya

barcelona
MARTA RIBAS I FRIAS
EXDIPUTADA AL PARLAMENT I EXREGIDORA DE RUBÍ

“S’ha acabat la rendibilitat electoral del processisme”

RUBÍ

Feijóo no rima amb nació

madrid

Borràs i Turull escenifiquen la unitat de la nova executiva

Sant Climent de Llobregat

Zelenski només veu sortida en la via diplomàtica

KÍIV

Feijóo i Díaz Ayuso segellen una aliança contra Sánchez

MADRID
EL RADAR

Johnson o el cost de menystenir els ciutadans