Rebuig a acatar la sentència del 25% de castellà a l’escola
El nou intent de Cs va tornar a trobar l’oposició dels grups que formen l’executiu, ERC i JxCat, la CUP i els comuns
El PSC, que al desembre es va abstenir en una moció similar, hi vota ara a favor
La cambra catalana va viure un calc, a petita escala, del ple del 15 de desembre per voluntat i insistència de Cs, que fa de la llengua el seu principal argumentari polític. I, com aleshores, va tornar a topar amb els partits de l’executiu (ERC i JxCat), la CUP i En Comú Podem (ECP) en el seu intent que s’aprovés una moció en què el Parlament instava el govern a “acatar” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix que com a mínim el 25% d’hores lectives impartides en el sistema educatiu català han de ser en castellà.
La diferència és que ahir el PSC hi va votar a favor i fa un més es va abstenir en una moció també rebutjada que va presentar Cs amb una redacció similar, en què s’incloïa un segon punt que demanava a l’executiu les adaptacions curriculars i en els llibres de text corresponents. Ahir la diputada socialista Esther Niubó va criticar que Cs no havia acceptat cap esmena constatant que “estan més còmodes en “construir murs, mantenir fronts i en la divisió i la confrontació” mentre defensava la necessitat de “diàleg” i de “construir nous consensos”. Els socialistes, que van demanar votació separada, van rebutjar els altres quatre punts, entre els quals hi havia la “condemna” a la “contumaç inclinació del govern a desacatar les sentències” sobre el 25%, fet que per a Niubó “no és cert, perquè s’han acatat totes amb govern de tots els colors, també independentistes”.
Nacho Martín Blanco va acusar l’executiu d’actuar fent una “master class de pensament totalitari” qüestionant que els jutges tinguin capacitat de contradir un “suposat consens de dècades” sobre la immersió, reivindicant, com surt en l’argumentari de la moció, que els alumnes tenen el dret reconegut per la Unesco de rebre “la primera educació en llengua materna”. Va rebre la resposta de Glòria Freixa (JxCat) i Mònica Palacín (ERC), que el van acusar de tergiversar i distorsionar l’informe de la Unesco, que el que pretén és “protegir i mantenir vives les llengües minoritzades”. Freixa li va recordar que la carta europea de llengües minoritàries aprovada pel Consell d’Europa compromet els estats membres a garantir el dret a utilitzar-les en l’administració, ironitzant amb el fet que esperava que al proper ple Cs vingués amb una moció per defensar que “tinguem dret a l’ús del català en l’àmbit judicial”, on només el 7% de sentències són en català. Palacín va demanar fer la pregunta encertada a la ministra, que “ho haurà d’explicar molt bé” per no desacreditar-se, sobre si faran complir la sentència en funció de la llei Wert, ja derogada, o l’actual d’Isabel Celaá, aprovada amb consens.
El rebuig de la moció va tenir el suport de la CUP, i el diputat Carles Riera va assegurar que no “aconseguiran aplicar aquest nou 155 escolar” mentre demanava un consens per a la immersió ampli que “no cedeixi” a un PSC que vol aplicar la sentència i planteja una “flexibilització entesa com a menys català a l’escola”. Joan Carles Gallego, d’ECP, va etzibar a Cs que la moció “és un insult a la intel·ligència” en el seu intent de “mantenir viu un problema inventat”.
Abordar el sensellarisme amb el món local
En el ple d’ahir es va aprovar una moció del PSC, després de transaccionar-la amb els partits de govern, en què demana que en un termini de tres mesos es posi en marxa un pla de xoc per a les persones sense sostre, l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme pendent des del 2016 i es creï una mesa de coordinació amb els ajuntaments que inclogui un calendari, pressupost i consensuï una estratègia en habitatge.
