Catalunya pressiona per tenir veu en els Next Generation
La consellera Alsina recorda que lideren un ‘lobby’ amb 21 regions que comparteixen la mateixa preocupació
La Pimec lamenta que no arribin a les petites empreses i la UGT reclama poder decidir
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va aprofitar ahir la cloenda de la 31a edició de la Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu al Parlament per reclamar més pes en la presa de decisions de Catalunya en la governança dels fons de recuperació Next Generation, unes ajudes en forma de transferència als estats i de préstecs per pal·liar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la pandèmia i impulsar projectes de transició ecològica i digitals. Alsina va recordar que, juntament amb 31 territoris i regions més, a través de la xarxa que lideren des del 2020, la Regions for EU Recovery, creada el 2020, comparteixen la “preocupació per la governança i la presa de decisions” d’aquests fons. Per això actuen com a lobby a les institucions europees per establir el rol en la seva gestió, i tenir “veu directa”, tenint en compte que “ja som responsables del 70% de la normativa que s’aprova a la Unió Europea” i que han acreditat que han gestionat fons similars.
La gestió dels fons va generar una sèrie d’inquietuds entre altres ponents de la jornada, com ara la vicepresidenta de Pimec, Emma Gumbert, i la secretària de política sindical i coordinadora de l’àrea externa de la UGT, Núria Gilgado. Tot i que Alsina va destacar l’esforç del govern per reforçar les capacitats de gestió de la part dels fons destinada a la recuperació per a la cohesió i els territoris d’Europa (React), destinada a les grans prioritats socials, i que s’havia posat un èmfasi especial en les petites i mitjanes empreses, Gumbert va destacar les dificultats per poder ser un agent transformador i generar nous llocs de treball si la compra del sector públic a les pimes, que és del 19%, no s’adequa al fet que representen el 99,8% dels teixit empresarial i que aporten més del 60% del valor afegit de l’economia. També va lamentar que els Next Generation havien d’arribar a les pimes i “això no s’està veient”, ni tampoc es veu plasmat amb visió de gènere. Gilgado, per la seva banda, va coincidir en aquest darrer punt i va censurar que no “s’estan gestionant amb perspectiva laboral i social”. Per això va criticar que no puguin participar com a agents socials en els criteris d’aplicació dels fons.
Unitat estratègica i resiliència
El director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, va desgranar les accions de la Unió Europea per sortir de la crisi de la covid-19, i va destacar que les prioritats són enfortir la “resiliència” i l“autonomia estratègica”. Sobre la primera qüestió, Szapiro va destacar que calia unir forces per passar de la recuperació –que no signifiqui només superar la crisi– a un model de creixement sostenible i enfortir la societat del benestar, tenint una veritable unió de la salut amb una producció i distribució de la vacuna per donar cobertura al 70% de la població de tot el món. A això hi va afegir que la UE ha de tenir una capacitat financera real, com representen els Next Generation, accelerar la transició verda i digital i la transformació social perquè el 80% de la població tingui habilitats digitals el 2030, o prioritzar l’empoderament dels joves. Per això va defensar que calia fomentar “l’habilitat i la llibertat” de la UE per actuar i influir en un sistema global de governança davant rivalitats geopolítiques, la competició tecnològica o els nous proteccionismes.
