El Consell de Ministres aprova finalment la llei d’habitatge sense canvis
Ho fa després del retard per l’informe del CGPJ
La norma, que permet declarar zones tensionades i incentiva reduir preus dels lloguers, passa ara al Congrés
El Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat finalment la llei d’habitatge que permet declarar zones tensionades en què es limiti el preu del lloguer i que n’incentiva la reducció amb bonificacions fiscals als propietaris. El govern espanyol ha donat llum verda al text en segona lectura més tard del que preveia per la demora de l’informe preceptiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i el contingut crític amb la norma de l’informe del CGPJ, el text aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez no ha introduït canvis en les mesures anunciades. Ara la primera llei estatal d’habitatge de la democràcia passa al Congrés, on podria patir modificacions per sumar el suport d’altres formacions.
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha explicat que s’ha sol·licitat que es tramiti la normal d’urgència a la cambra baixa. En roda de premsa després del Consell de Ministres, Sánchez ha defensat que la llei és “històrica”, “rigorosa, sòlida, compacta i transversal”. “Blinda la funció social de l’habitatge” i és un text “imprescindible perquè el mercat s’ha demostrat ineficaç”, ha argumentat. Sánchez ha afirmat que “no va en contra dels propietaris sinó de l’especulació”.
La norma es va aprovar en primera lectura a finals d’octubre i la previsió inicial del govern espanyol era que arribés a la cambra baixa abans que acabés el 2021. El retard en l’aprovació de l’informe del CGPJ -que va tombar el primer esborrany redactat per un vocal proposat pel PSOE-, ha fet que no s’hagi complert. Sánchez ha defensat la competència de l’estat espanyol per regular el dret a l’habitatge i ha assegurat que la norma “respecta plenament” les competències autonòmiques.
La llei d’habitatge acumula retards, ja que va trigar un any a concretar-se pel bloqueig que generava el desacord entre PSOE i Unides Podem sobre la regulació de preus dels arrendaments. Les entitats pel dret a l’habitatge han considerat el text insuficient i ja van avisar que impulsaran esmenes a través dels socis de la investidura, després que el PSOE tombés l’admissió a tràmit de la llei alternativa dels col·lectius.
Sánchez ha demanat als grups parlamentaris que tinguin “responsabilitat” per aconseguir tirar endavant aquesta norma. La titular de Transports també ha esperat que la dreta s’hi acabi sumant.
Contingut de la norma
El text -menys ambiciós que la norma catalana- deixa en mans de les autonomies la possibilitat de demanar que es declarin zones tensionades als seus territoris per un període màxim de tres anys. En aquestes zones els grans tenidors, és a dir, propietaris amb més de deu habitatges, hauran d’abaixar els lloguers en funció d’un índex que el govern espanyol haurà d’elaborar en els 18 mesos posteriors a l’entrada en vigor de la norma.
En paral·lel, els petits tenidors hauran de congelar preus i tindran beneficis fiscals si els redueixen. El text planteja una reducció de fins al 90% de l’IRPF si l’arrendador rebaixa un 5% el lloguer -inicialment s’havia difós que l’acord entre socis era per a rebaixes del 10% del lloguer- i deduccions del 70% si l’habitatge es lloga a joves d’entre 18 i 35 anys. Els arrendataris també podran demanar una pròrroga de contracte en les mateixes condicions.
En els nous contractes, també s’haurà de mantenir el preu, però s’estableixen excepcions. Si el propietari ha fet reformes substancials o ofereix un contracte per a un període d’almenys deu anys podrà augmentar el lloguer fins a un 10%. Les zones tensionades seran aquelles en què el cost de la hipoteca o lloguer sumat a les despeses de subministraments superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars o en què els preus hagin augmentat almenys un 5% en els últims cinc anys.
A banda, la llei inclou una reserva del 30% de totes les promocions per a habitatge protegit i defineix un impost per als habitatges buits a través d’un recàrrec de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que podrà arribar fins al 150% i que podran aplicar els ajuntaments.
Informe del CGPJ
La majoria del CGPJ -15 vocals contra 6- va aprovar dijous passat un informe crític amb el text, en què retreia a l’executiu espanyol que pretengui fer ús extensiu de les atribucions de l’Estat vulnerant les competències de les comunitats autònomes en matèria d’habitatge.
L’informe redactat per un vocal proposat pel PNB i un de proposat pel PP també posa en dubte la constitucionalitat de la regulació dels lloguers i acusa el govern espanyol de pretendre “carregar” els propietaris amb el cost de la limitació dels contactes i de la protecció de les famílies vulnerables davant els desnonaments.
L’executiu espanyol ja havia avançat que tiraria endavant la norma tot i les crítiques del CGPJ i havia recordat que l’informe no és vinculant. La titular de Transports ha insistit en aquest punt en roda de premsa. El govern de Pedro Sánchez ha mantingut que la norma té garanties jurídiques.
