Brussel·les presenta un pla per mobilitzar 15.000 milions addicionals per augmentar la producció de xips a la UE
La CE vol que el bloc europeu tingui el 20% del mercat de semiconductors el 2030
Brussel·les ha presentat un pla per mobilitzar 15.000 milions d’euros addicionals per augmentar la producció de xips a la Unió Europea. Tal com va avançar al setembre, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat que una nova llei permetrà desemborsar fons públics i privats addicionals per superar l’actual escassetat de semiconductors, un producte estratègic per a molts sectors. A més dels 15.000 milions, Brussel·les recorda que ja té previst destinar 30.000 milions en aquest sector amb altres fons europeus com els NextGenerationEU. “Els xips són crucials gairebé en qualsevol dispositiu”, ha dit Von der Leyen aquest dimarts.
Amb aquesta nova normativa, encara pendent d’aprovació, l’executiu comunitari pretén que la producció europea de xips representi el 20% del mercat el 2030. Actualment, només representa el 9% i la UE és molt dependent de l’Àsia.
Amb la Iniciativa Europea per als Xips, la CE vol finançar més recerca i producció en semiconductors d’última generació, així com en formació per a treballadors del sector. El pressupost de la UE hi destinarà uns 12.000 milions d’euros.
Com ja estava previst, hi haurà gairebé 5.000 milions d’euros de la partida per microelectrònica, 1.650 milions d’euros d’Horizon Europe, 1.650 milions del Programa Digital Europeu, 300 milions del European Innovation Council i 250 milions d’InvestEU. Per acabar de complementar aquest suport financer, Brussel·les ha anunciat aquest dimarts que afegirà 2.875 milions d’euros amb el Chips Joint Undertaking, un nou instrument al qual es podran afegir actors privats.
Grans fàbriques
Més enllà dels diners que aporti la UE, els estats membre també podran dedicar fons públics a la producció de xips. Com ja es va anunciar al novembre, Brussel·les utilitzarà una excepció a les normes europees de la competència per aprovar ajudes d’estat a fàbriques de xips, sempre que aquestes siguin “proporcionades”.
“Hi ha d’haver una inversió privada considerable i generar un efecte paneuropeu, altrament hi hauria un risc de distorsió de la competència entre estats membres”, ha advertit l’eurocomissària de Competència, Margrethe Vestager.
Brussel·les aposta per obrir “tres o quatre grans fàbriques” de xips a la UE, seguint el model dels Estats Units, segons ha explicat aquest l’eurocomissari de Mercat Intern, Thierry Breton. A més, s’han identificat possibles mines a França, Alemanya i Polònia per obtenir la matèria primera necessària per produir els semiconductors. Breton ha assegurat que qualsevol inversió en aquestes mines haurà de “respectar la biodiversitat”.
Control d’exportacions
D’altra banda, Brussel·les i els estats es coordinaran per supervisar el subministrament i “anticipar” l’escassetat d’aquest producte. En aquest sentit, la proposta de llei planteja un mecanisme de control d’exportacions de xips “per possibles canvis sobtats en la situació política o crisis imprevistes, que amenacin la seguretat de subministrament de la UE”. “És una mesura d’últim recurs”, ha defensat Breton, remarcant que està pensada per a casos “extrems”.
Producte estratègic
La UE veu els xips com “actius estratègics” per a la indústria i els mercats emergents, especialment els vinculats amb noves tecnologies i el sector digital (cotxes automatitzats, 5G, superordinadors). “Els semiconductors també estan vinculats a forts interessos geopolítics, que condicionen la capacitat dels països d’actuar (militarment, econòmicament, industrialment)”, apunta la CE.
Des del 2020 el món afronta una escassetat de semiconductors que està afectant les cadenes de producció de diversos sectors. Aquesta crisi s’atribueix en part a la pandèmia, però també al conflicte comercial entre els Estats Units i la Xina, entre altres factors.
A finals de gener, el president dels Estats Units, Joe Biden, va afegir pressió al Congrés dels EUA per aprovar una llei de xips que preveu aportar 52.000 milions de dòlars per “catalitzar més inversions del sector privat i un lideratge tecnològic nord-americà”.
