Un magistrat del TC veu “legítima i raonable” la sospita de Torra sobre la imparcialitat del president del TSJC
Un altre vot particular sosté que s’hauria d’haver debatut la constitucionalitat de la privació automàtica del càrrec
El magistrat del Tribunal Constitucional Ramón Sáez ha defensat en un vot particular que era “legítima i raonable” la sospita de l’expresident de la Generalitat Quim Torra sobre la manca d’imparcialitat del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que va presidir el tribunal que el va condemnar. Sáez esgrimeix que Barrientos havia opinat públicament sobre la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) en relació amb els llaços grocs. El seu vot també planteja dubtes sobre el fet que hi hagi una extensió injustificada de la pena d’inhabilitació especial del càrrec de president de la Generalitat a la de diputat del Parlament.
A banda, en un segon vot particular redactat pel magistrat Juan Antonio Xiol i subscrit per Sáez, es qüestiona la proporcionalitat de la privació “automàtica i indefectible” del càrrec de Torra. Defensen que el TC hauria d’haver entrat a valorar la constitucionalitat de l’article 42 del Codi Penal, que estableix la privació definitiva del càrrec per la pena d’inhabilitació especial per a exercir càrrecs públics.
El vot particular diu que hi ha “dubtes fonamentats” sobre la proporcionalitat penal que té l’efecte automàtic de privació del càrrec públic -sigui o no electiu- derivat d’un delicte de desobediència.
“Suposa una ingerència en el dret d’accés als càrrecs públics” i, a més, “no permet a l’aplicador del dret adequar la gravetat de les infraccions que castiga per l’absència d’una regulació legal que possibiliti minoracions de responsabilitat o substituïbilitat d’aquesta sanció”, diu el vot particular.
“La privació definitiva del càrrec públic” permet “sustentar dubtes fonamentats de constitucionalitat per manca de proporcionalitat en relació amb el dret d’accés als càrrecs públics”, ja que no permet “ponderar l’efecte radical” que suposa per a aquest dret.
També perquè hi ha impossibilitat de rehabilitar la persona en el càrrec que ha perdut quan es tracta de càrrecs públics de representació política i per “l’absència de mecanismes institucionals previs per al cas dels càrrecs públics de representació política autonòmics de possible control de l’efecte de la ineludibilitat de la privació definitiva del càrrec mitjançant el suplicatori”.
A més, apunta que en el cas de Torra s’imposa la pèrdua definitiva del càrrec quan la durada de la condemna és inferior a la durada del mandat pel qual ha estat triat.
