Política

L’acord sobre el castellà, al TSJC

Educació fa valer davant el jutge el polèmic pacte, que Junts ha “congelat”, per garantir la sentència del 25%

Els partits miren ara d’ampliar el consens més enllà del Parlament

El fre de Junts dificulta l’aprovació abans del dia 6

Iceta apel·la al sentiment catalanista dels de Puigdemont
Junts dona per fet que sense ells no s’aprovarà el nou text de la llei

El  polèmic i incert acord entre ERC, Junts, el PSC i els comuns va protagonitzar ahir un nou episodi a l’esdevenir la resposta que el Departament d’Educació va enviar al TSJC sobre l’obligació de complir la sentència que imposa un mínim del 25% de castellà en l’ensenyament obligatori. El departament complia així el termini establert pels tribunals fent ús d’un acord que, de moment, Junts ha deixat congelat en espera d’ampliar i fer més explícit el consens més enllà dels quatre grups parlamentaris signants.

Recordem que en l’acord al qual van arribar ahir les quatre formacions polítiques s’optava per modificar la llei de política lingüística en l’article sobre la llengua en l’ensenyament, concretament l’article 21, que ara queda recollit en el document enviat al TSJC.

El departament apuntava ahir en l’escrit al tribunal que aquesta modificació de la llei es vol tramitar pel procediment d’urgència i que té el propòsit “d’actualitzar la garantia d’assoliment de les competències lingüístiques d’acord amb el nou enfocament competencial del currículum i l’aplicació dels instruments de control, avaluació i millora del sistema educatiu”. És a dir, el fet de regular per llei l’ús del castellà a les escoles no només com a matèria educativa sinó també com a llengua d’ús en altres matèries escolars ha d’actuar de salvaguarda davant les exigències judicials que reclamen un 25% de castellà a les escoles a petició dels tutors dels alumnes.

Tanmateix, la pressa per fer arribar aquest acord parlamentari ahir al TSJC contrastava amb la paralització que es viu de sobte al Parlament com a conseqüència de la decisió de Junts de congelar l’acord.

L’horitzó fixat i previst pels grups situava l’aprovació del nou text en el pròxim ple que s’ha de celebrar el 6 d’abril, ja que es tramitava per la via ràpida de lectura única. Tanmateix, la frenada anunciada per Junts ha provocat que, de moment, el procés d’aprovació també quedi congelat en espera d’aconseguir el consens que Junts ara reclama i que vol ampliar amb la incorporació de la comunitat educativa i les entitats civils i de defensa de la llengua, amb qui, asseguraven ahir fonts consultades, s’havia parlat aquestes últimes setmanes, si bé admetien que potser no prou. “Hi ha feina que no s’havia acabat de fer bé, i no tenim problema a fer autocrítica”, constataven aquestes fonts, que reconeixien que arran de l’allau de crítiques rebudes dijous es van generar “nous dubtes” al voltant del text. “Hem d’aturar-ho per buscar un consens; la llengua és un pal de paller i la posició de Junts serà la que s’hagi consensuat amb les entitats i els docents”, subratllen ara. Si no es fa així, asseguren, no secundaran cap canvi en la llei de normalització lingüística, per la qual cosa donen per fet que no es podran complir els terminis d’urgència.

Trobar el consens perdut

D’aquesta manera, la frenada de Junts obligava la resta de forces a sumar-se també a la recerca d’aquest nou consens i assumien que la modificació de la llei de política lingüística difícilment quedarà aprovada abans de Setmana Santa tot i la intenció de fer-ho per lectura única. Amb tot i a partir de la setmana que ve i en funció del resultat que pugui obtenir una nova ronda de contactes que superi l’àmbit parlamentari es podrien introduir esmenes al text durant la mateixa celebració del ple al tractar-se d’una via d’urgència , la qual cosa permetria retornar com a mínim al consens inicial que es va perdre en pocs menys de cinc hores. L’aprovació del text, en tractar-se d’una modificació d’una llei estatutària, requereix que es faci per majoria absoluta, uns escons que, a la pràctica, sumen ERC, el PSC i els comuns, però que ahir ja admetien que no els utilitzarien en espera de trobar el consens perdut.

A qui ningú espera en aquesta segona fotografia és la CUP. La posició del PSC és molt lluny del de la CUP, que optava per un text que la resta de partits consideren anticonstitucional perquè remet al que el Tribunal Constitucional ja va suprimir el 2010 amb la sentència contra l’Estatut, és a dir, les referències a la preferència del català com a única llengua vehicular, el primer dard contra la immersió lingüística, i que ara la CUP vol recuperar.

Tot i el gir imprevist provocat per Junts, la resta de grups van continuar ahir defensant el contingut de la modificació assegurant que l’ús del català a l’escola i la immersió lingüística “s’enforteixen”, com afirmava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, reclamant a Junts que tornés al consens majoritari. Aragonès destacava que l’acord tenia el suport “de més de cent diputats del Parlament”, i assegurava que la llengua catalana “és la que hi surt guanyant”.

Des d’ERC se suavitzava una mica més el contundent discurs de la nit abans en què titllava Junts d’actuar de forma “irresponsable” i defensava la necessitat de modificar la llei “per tal de superar el tant per cent que volen imposar els tribunals”, assegurava la portaveu Marta Vilalta.

Des del Parlament, la presidenta dels comuns, Jessica Albiach, també es referia a la llei. “Era urgent tenir un paraigua jurídic per blindar el català, i que no siguin els jutges els qui diguin quina llengua s’ha de parlar a les escoles de Catalunya”, apuntava.

Les paraules del president de la Generalitat, així com les de dues de les màximes representants d’ERC i Comuns, Vilalta i Albiach, contrastaven ahir amb el silenci del dia abans dels grups per explicar precisament la modificació d’una llei que apareixia per primer cop a la llum pública després de dos mesos de treball als despatxos. A més a més, totes les explicacions quedaven reduïdes a un off coral als passadissos del Parlament per explicar un consens que qualificaven d’“històric”, però que no mereixia cap compareixença a la sala de premsa més enllà de la foto de quatre diputats mostrant el text de l’acord.

Qui va intentar posar més llum al text va ser ahir l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, una de les màximes partícips en la redacció d’aquest. Rigau, en declaracions a TV3, recordava que l’objectiu de la modificació de la llei és determinar i acotar “quina presència han de tenir” les llengües oficials, el català i el castellà, en l’ensenyament i que qui ho determini no sigui un jutge sinó la comunitat educativa a través de les direccions del centre i els projectes educatius de cada escola inserida en un context sociolingüístic concret. “El català és la llengua normalment emprada, però això no exclou el castellà; de fet, mai ho ha estat d’exclòs”, hi afegia. “Els que aposten per demanar l’exclusivitat del català no saben en quin país vivim ni quina legislació tenim”, reblava. El motiu, resumia, és que des de la sentència, el 2010, contra l’Estatut, el model ha quedat tocat, i si no volem admetre-ho és que ens ho mirem amb unes ulleres que no són les que requereix la realitat actual”, rematava.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va demanar “serietat” a totes les forces polítiques per allunyar els interessos partidistes dels pactes sobre qüestions rellevants. “Tinguem, per favor, altura de mires: posem els interessos del país, de la societat catalana, per davant dels interessos més curtterministes de partit”, va dir.

LES FRASES

L’acord garanteix la presència i l’enfortiment del model d’immersió lingüística
Pere Aragonès
president de la generalitat
Tinguem, per favor, altura de mires: posem els interessos del país per sobre els interessos de partit
Salvador Illa
president del grup del psc
Era imprescindible tenir un paraigua jurídic català per blindar la immersió i el català a l’escola
Jèssica Albiach
presidenta del grup del comuns
El model ja va quedar tocat amb la sentència de l’Estatut i les lleis posteriors, és la realitat que tenim
Irene Rigau
exconsellera d’ensenyament


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Tribunal Suprem tomba dos projectes lingüístics per incomplir el 25% de castellà

barcelona

Iceta i Bolaños no creuen que s’hagi de disculpar

madrid
Israel

Lapid suma punts a les enquestes electorals després de l’ofensiva a Gaza

tel aviv

Reus dona suport al president d’una entitat musulmana que ha rebut una ordre d’expulsió

reus
tensió a l’estret de taiwan

Taiwan comença a assajar la seva defensa amb foc real

taipei
colòmbia

Polèmica pel gest imperialista de Felip VI a Colòmbia

bogotà / Madrid
estats units

L’FBI escorcolla la mansió de Trump a Florida

washington

El pla d’estalvi obvia el prec d’ajornament i regeix demà

madrid
Colòmbia

L’esquerra irromp a Colòmbia

Buenos Aires