Política

Còrsega acomiada el líder independentista Yvan Colonna

Una multitud silenciosa li ret un últim homenatge al seu poble natal, Cargèse

Milers de persones es van reunir ahir a la tarda a la localitat de Cargèse, al sud de l’illa, per retre un últim homenatge al líder independentista cors Yvan Colona, mort el 21 de març passat a causa de l’agressió que va rebre a la presó d’Arle (Provença) dues setmanes abans i que el va deixar en coma. El fèretre amb les restes mortals de Colonna va arribar dijous al vespre a l’aeroport cors d’Aiacciu en un vol procedent de Marsella, on va ser rebut per centenars de persones, que va fer un passadís d’honor al cotxe fúnebre fins al tanatori de Pichetti, on va instal·lar-se la capella ardent.

Des d’Aiacciu, les restes de l’activista independentista cors van ser traslladades ahir a Cargèse, on hi ha la casa familiar dels Colonna. Milers de persones esperaven el cotxe fúnebre en silenci, onejant banderes corses, per retre-li homenatge i acompanyar-lo en el seu últim viatge. El fèretre va arribar a Cargèse cap a un quat de tres de la tarda, fent la primera parada a la finca familiar dels Colonna, als afores de la localitat, on va tenir lloc un acte íntim. Trenta minuts més tard, el cotxe fúnebre va traslladar-lo fins al centre del poble. El fèretre, cobert amb la bandera corsa, va ser portat a l’espatlla pels seus familiars pels carrers de la població fins a l’església, on es va celebrar el funeral. El govern cors, l’anomenada col·lectivitat territorial, presidida per l’autonomista Gilles Simeoni –que va ser l’advocat de Colonna–, va acordar que les banderes amb un crespó negre onegessin a mig pal a la façana de la institució. Una mesura que va ser seguida per diverses localitats de l’illa en senyal de dol. La decisió del govern cors no va agradar al president de la República francesa, Emmanuel Macron, que durant una entrevista a la televisió ho va qualificar d’“acció inapropiada”.

L’atac al líder independentista cors a principi de mes a la presó d’Arle, on complia cadena perpètua per la mort del prefecte Claude Érignac el 1999, va desencadenar en protestes massives i vagues d’estudiants.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona