Política

Junts insta el govern espanyol a permetre el vot a més residents estrangers

El partit registra una proposició no de llei al Congrés per l’impuls d’acords internacionals bilaterals que reconeguin el dret al sufragi a les municipals

Junts per Catalunya ha registrat una proposició no de llei al Congrés perquè el govern espanyol impulsi acords internacionals bilaterals que reconeguin el dret de vot a les eleccions municipals –tant actiu com passiu– amb més països no membres de la Unió Europea, especialment els que tenen una comunitat significativa d’estrangers amb autorització de residència a l’Estat espanyol. El partit també insta a reprendre i a culminar els processos de negociació d’acords iniciats amb Veneçuela, el Marroc, l’Argentina i l’Uruguai. Finalment, reclama que es modifiquin els acords vigents per incloure el dret de sufragi passiu, és a dir, permetre ser elegibles a ciutadans d’altres països.

Des del 2009 poden votar a les eleccions municipals els ciutadans residents a l’Estat però sense nacionalitat espanyola procedents de Bolívia, Xile, Colòmbia, l’Equador, el Paraguai i el Perú, així com els de Cap Verd, Islàndia, Nova Zelanda, Trinitat i Tobago i Corea del Sud. La primera vegada que van poder exercir aquest dret va ser als comicis del 22 de maig de 2011. Des d’aleshores no s’han tornat a tancar acords internacionals bilaterals amb països no comunitaris llevat del Regne Unit arran del Brexit. Segons la secretaria d’Estat de Migracions, a 31 de desembre de 2021 vivien amb autorització de residència a l’Estat de llarga durada 666.000 marroquins, 72.000 ucraïnesos, 53.000 senegalesos i 9.000 veneçolans.

En el cas de la Unió Europea, tot i que l’Estat espanyol ja tenia acords previs de tu a tu amb alguns estats, el 1993 va quedar regulada la participació política al club comunitari, per bé que només inclou el sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i al Parlament Europeu.

Junts destaca la importància de la participació política dels estrangers per “forjar una integració sòlida en la comunitat d’acollida” i argumenta que assegurar-los aquest dret sense discriminar-los per l’origen i equiparant-los en part amb els ciutadans amb nacionalitat espanyola “és primordial per augmentar el seu sentiment de pertinença”, alhora que contribueix a “impulsar la diversitat, l’acostament entre cultures i el diàleg”.

Entre el 2009 i el 2011 es van iniciar negociacions per establir acords amb l’Argentina, l’Uruguai, Veneçuela, el Marroc i Burkina Faso, però van quedar interrompudes perquè no es van assolir acords en els requisits de reciprocitat o perquè el Congrés no els va aprovar. Una de les condicions que s’estableixen en els acords en vigor és una residència legal a l’Estat d’almenys cinc anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torrent denuncia la falta de “regles de joc mínimament democràtiques” en la negociació per l’alcaldia de Barcelona

Barcelona
política

El rei emèrit tornarà a l’estat Espanyol el 21 de maig

MADRUD

Rull insta Colau a donar “explicacions públiques” després del presumpte espionatge en les negociacions per l’alcaldia

Barcelona

Colau diu que és una “barbaritat” insinuar que ha tingut connivència amb l’espionatge

Barcelona
societat

Kim Jong-un mobilitza l’exèrcit contra el coronavirus

SEÜL
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Ucraïna denuncia un atac amb fòsfor blanc a Mariúpol

KÍIV

Demostració de força contra els Jocs d’hivern a Puigcerdà

Puigcerdà

Finlàndia confirma la seva sol·licitud d’ingrés a l’OTAN

Berlín

Almenys deu morts en una matança racista als EUA

nova york