Política

Tres anys d’equilibri de forces

En les municipals del 2019 ERC va ser la llista més votada i JxCat va poder fer més alcaldies

Les mocions de censura i els pactes no han alterat l’equilibri de poder

Els partits ja han posat en marxa la maquinària electoral, quan falta un any per les eleccions

Canvis per pactes, mocions, salut, defuncions o falta de motivació

Les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 van tenir un clar guanyador, tant en vots com en regidors. Esquerra Republicana va obtenir 822.207 vots i va registrar un augment significatiu respecte als 510.080 que havia obtingut l’any 2015. Va passar de 2.380 regidors a tenir-ne 3.114. Seguint els resultats basats en els vots, la segona força més votada va ser el PSC, que va aconseguir 768.478 suports. En regidors, però, els socialistes van obtenir 1.308 representants, mentre que JxCat-Junts va arribar als 2.798 regidors, amb 557.303 vots.

Van ser unes eleccions ajustades a moltes ciutats catalanes, i en tres de les quatre capitals ERC va empatar amb la segona força. A Lleida i a Tarragona es va igualar, amb 7 regidors, amb el PSC: els republicans es van imposar en vots a la Paeria i els socialistes ho van fer a la capital del Tarragonès. A Barcelona ERC va quedar empatada amb els comuns amb 10 representants.

Aquest equilibri ajustat va desembocar, al cap d’unes setmanes, en composicions imprevistes als consistoris i a les diputacions. En molts casos, l’alcalde no pertanyia a la força més votada, situació que va fer variar el nombre d’alcaldies d’un partit o un altre, respecte a les primeres previsions.

Junts per Catalunya va aconseguir seguir essent la força amb més alcaldies, amb 370, tot i que en va perdre prop de 60 respecte al 2015. La seguia ERC, que va guanyar 100 alcaldies i en va tancar un total de 359. El PSC va perdre trenta alcaldies i es va quedar amb 89, però va conservar l’anomenat cinturó vermell amb els governs de l’Hospitalet de Llobregat –la segona ciutat més poblada–, Badalona –la quarta–, Sabadell –la cinquena–, Mataró –la vuitena– i Santa Coloma de Gramenet –novena–. La CUP va sumar tres alcaldies i en va aconseguir 19, i els comuns van mantenir les xifres del 2015, retenint la de Barcelona.

La capital catalana va protagonitzar un dels pactes més inesperats, ja que els republicans havien estat la força més votada, després d’un frec a frec entre Ernest Maragall i Ada Colau. El pacte d’aquesta darrera amb Manel Valls, de Cs, i amb el PSC va arrabassar el govern a ERC. El PP va aconseguir una alcaldia, a Pontons, i Ciutadans no en va tenir cap.

Canvis a les alcaldies

En aquests tres anys de mandat, més de 60 ajuntaments han canviat de mans per diferents motius, entre els quals hi ha mocions de censura, pactes d’alternança o per jubilacions, denúncies, motius de salut, defuncions, salut o falta de motivació. El primer any hi va haver una desena de canvis, el segon es va arribar a produir-se’n una cinquantena i la resta s’han succeït durant la primera meitat de l’any 2022. En total, un 6,9% dels 947 alcaldes catalans, és a dir, 65 batlles, no són els que van prendre possessió el dia 15 de juny del 2019, data en què es van constituir la majoria dels ajuntaments.

Les mocions van alterar les forces, tot i que l’entrecreuament de moviments va deixar un mapa similar. D’entre les mocions de censura més sonades destaca la de Badalona, població on hi ha hagut cinc investidures en sis anys. La darrera, el novembre del 2021, quan Xavier García Albiol (PP) va perdre la vara d’alcalde i la va recuperar el PSC amb els vots de l’oposició. La moció es va presentar arran de l’aparició de García Albiol en els papers de Pandora, vinculat a una societat a Belize. Rubén Guijarro es va convertir així en el quart alcalde en tres anys i mig. També hi ha hagut mocions a Altafulla, Montgat, Òdena, Tiana, Biure, Piera, Roda de Ter, Cabra del Camp o Tiana, on va tenir lloc també un procés rocambolesc marcat per un ball de regidors.

Les grans ciutats van quedar immunes als canvis provocats per mocions, tot i que a Lleida, a Miquel Pueyo (ERC), després de perdre una moció de confiança que ell mateix va presentar, hi va haver una temptativa del PSC de desbancar-lo que finalment no es va fer realitat per manca de suport.

Els canvis d’alcalde arran de pactes de govern van tenir lloc, entre altres municipis, a Manresa (de JxCat a ERC), Navàs (de la CUP a ERC), l’Albiol (de Sumem a ERC), la Selva del Camp (d’ERC al PSC), Alcarràs (de SA a Junts) i Sant Feliu de Codines (del PSC a Junts).

També es van produir relleus pactats a Roses, Santa Coloma de Farners i la Seu d’Urgell (els tres, de Junts a ERC), Santa Coloma de Queralt i Sant Sadurní d’Anoia (d’ERC a Junts), Aiguamúrcia (d’ERC a En Comú Guanyem) i Llançà (del PSC a JxCat), entre altres llocs.

Aquest 2022 ERC ha rellevat En Comú Podem (ECP) a Sant Feliu de Llobregat. La mateixa operació que s’ha produït entre el PSC i ERC en les alcaldies de la Selva del Camp i Puigverd de Lleida.

Pel que fa a canvis provocats per altres motius, hi ha hagut el cas de Malgrat de Mar, on el socialista Joan Mercader va dimitir per sorpresa el novembre del 2021 adduint motius personals, o el de Premià de Mar, on Miquel Àngel Méndez (JxCat-PDeCAT) va renunciar al càrrec que ocupava des del 2017 per “manca de motivació i il·lusió davant una situació terriblement complexa”, va dir. Per la seva banda, l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta, va comunicar l’abril passat que deixava l’alcaldia. Porta va dimitir per la polèmica per la construcció d’una masia d’un dels seus fills, també regidor.

L’alcalde de Salàs de Pallars, Francesc Borrell i Grau, va morir el novembre del 2021. Era batlle de la població del Pallars Jussà des del 2003 (CxS). Borrell era un dels polítics pirinencs amb més trajectòria municipal i havia estat regidor a l’Ajuntament des del 1991.

947
municipis
són els que hi ha en total a Catalunya. JxCat es va imposar en 370 i ERC, en 359, tot i tenir més vots
93%
dels alcaldes
que ocupen el càrrec actualment va prendre possessió el 15 de juny de l’any 2019
28
anys
d’alcaldia són els que porta Joan Carles Garcia a Tordera. Mayoral en complirà 18 a Granollers

Arriben noms destacats, marxen noms històrics

Quaranta-vuit anys de militància, trenta-cinc de regidor i divuit com a alcalde de Granollers, quinze dels quals amb majoria absoluta. Josep Mayoral, històric alcalde del PSC a la capital del Vallès Oriental, deixarà l’alcaldia de la ciutat vallesana. També ha anunciat la seva retirada l’alcalde de Tordera i no es tornarà a presentar a la reelecció el 2023, quan complirà 28 anys d’alcalde. Garcia es va estrenar a l’Ajuntament el 1991 com a cap de llista de CiU, llavors a l’oposició.

Entre els noms més coneguts que sí que seran a les llistes electorals hi ha l’exconsellera de Salut i actual vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, que serà la candidata d’ERC a l’alcaldia d’Igualada. També ha estat confirmat per ERC com a cap de llista a Santa Coloma de Gramenet el líder dels republicans al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compàs d’espera sobre l’anul·lació del vot de Puig

barcelona

Condemna a l’Estat espanyol

Estrasburg

Retorn a la guerra freda

madrid

El govern vol un mínim de quatre grans films en català cada any

barcelona

Biden llueix sintonia amb Sánchez i es fa fort a Rota

madrid

Esquerra i Junts giren full a l’enèsima discrepància

Barcelona

El Congrés investigarà la causa andorrana de l’operació Catalunya

barcelona

Sturgeon hi posa data

Londres

El G7 es referma contra Rússia i les pràctiques econòmiques de la Xina

BERLÍN / KÍIV