Política

JUNTS

Primera prova de foc municipal com a partit i sense Puigdemont al capdavant

L’acord entre Borràs i Turull ha evitat traslladar l’enfrontament a escala local

Avui es dirimeix al jutjat el futur de la marca Junts per Catalunya a instàncies del PDeCAT

Encara que no ho sembli, les eleccions del 2023 seran la primera vegada que Junts per Catalunya es presentarà com a partit polític a unes municipals. Fa tres anys ho va fer amb aquesta marca, però en una coalició liderada pel Partit Demòcrata, que aquest cop renuncia a presentar-se com a tal i dona llibertat als seus electes perquè triïn el paraigua que més els convingui. Junts aspira a superar aquelles 770 candidatures locals del 2019.

Seran també les primeres eleccions sense Carles Puigdemont com a president de Junts. L’armistici segellat entre les famílies polítiques que representen Laura Borràs i Jordi Turull ha arribat just a temps per evitar un enfrontament que s’hauria traduït en una proliferació de primàries entre borrasistes i turullistes a escala municipal. Setmana rere setmana es van desencallant candidatures a les principals ciutats del país, com per exemple Terrassa, on la cap de llista serà Meritxell Lluís després d’un acord amb Montserrat Caupena, que anirà de número 2 i a qui Borràs ha fitxat per a la nova executiva. Dijous es va tancar, per exemple, la candidatura de Roses, on Sílvia Ripoll, que es disputava el primer lloc amb Marc Danés, serà la cap de cartell. Dissabte la pròxima executiva de Junts es feia una foto de família a Sant Climent de Llobregat per recosir el partit: “No mirem d’on venim, sinó cap on volem anar.”

Alguns alcaldes històrics d’aquest espai –en sentit ampli– pleguen. És el cas de Carles Pellicer a Reus, Pere Regull a Vilafranca del Penedès i Montserrat Candini a Calella. Segons els estatuts, hi ha de temps fins al final d’octubre per resoldre les primàries arreu del país. El partit està estudiant quina marca electoral utilitzarà per computar els vots –així com Amunt sumava amb la CUP o Acord Municipal amb ERC–, ja que hi ha candidatures que potser no es diran Junts per, però els sufragis que rebin aniran a la saca de la formació de Puigdemont. En aquest sentit, la resolució del judici per la sigla Junts per Catalunya, amb qui la formació s’enfronta amb el Partit Demòcrata (PDeCAT) als tribunals, no hauria d’afectar les municipals. La vista, ajornada diverses vegades, tindrà lloc finalment avui al matí.

Mentrestant, Centrem, el nou partit de l’exsecretària general del PDeCAT Àngels Chacón, malda per arrossegar el màxim nombre d’electes del PDeCAT cap al seu projecte, però està trobant resistències inesperades: grups d’alcaldes que creen el seu propi partit regional o batlles que es presenten per lliure.

A la capital, Junts s’ha trobat amb l’adeu sobrevingut d’un dels pesos pesants del partit en els últims anys, Elsa Artadi, i haurà de buscar-li un recanvi d’urgència en un moment en què Ada Colau ja ha fet el pas d’anunciar que es vol presentar per tercera vegada a les eleccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona