Política

DOLORS FELIU

PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)

“S’ha de visibilitzar que el diàleg amb l’Estat és un «fake»”

El referèndum no és el problema, sinó que és la solució per resoldre els problemes de fronteres per la via pacífica i democràtica”

Fer efectiva la independència, com a molt tard, en la pròxima convocatòria electoral al Parlament de Catalunya

Hem de trencar la idea que la confrontació política i pacífica és un ‘llirisme’
Hi ha ocasions per aixecar-nos i protestar cada dia: Pegasus, Villarejo, 17-A, Pablo Hasél...
Ucraïna ens ha ensenyat que les disputes de fronteres s’han de resoldre en pau

Dolors Feliu va ser escollida presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) dissabte en el ple del secretariat nacional a Vilafranca del Penedès, amb el suport de 48 dels 69 vots presents i, per tant, amb més de dos terços de la sala en la primera volta. Advocada amb una llarga experiència en dret constitucional, Feliu forma part de l’ANC des dels seus inicis, ja que després de la retallada de l’Estatut va veure clar que l’únic camí possible per avançar socialment com a poble i superar la indefensió davant l’Estat era aconseguir la independència.

Quins són els eixos del programa que va presentar per guanyar la presidència?
Vaig presentar un programa basat en els fonaments del que ha estat l’ANC al llarg de tots aquests anys perquè tota la feina que s’ha fet de resistència a la repressió, mobilització, fiscalització dels partits i confrontació pacífica forma part d’un procés d’aprenentatge sobre els models democràtics per assolir la independència. I ara hem d’avançar un pas més. L’ANC vol impulsar un moviment molt transversal i hem de ser capaços de recollir totes les sensibilitats en un congrés nacional de totes les entitats que estiguin en la mateixa línia.
Quines seran aquestes entitats?
Encara no estan descrites, però comptem que seran entitats del perfil del Consell per la República, el Debat Constituent, Òmnium, Plataforma per la Llengua, la CAL... N’hi ha que són evidents i d’altres no tan assenyalades, com ara la Intersindical, que també podria formar part perfectament d’aquest congrés. Però hem d’esperar que siguin les mateixes entitats les que vulguin sumar-se a la iniciativa.
Quin serà l’objectiu del mandat?
Seguir el full de ruta que ja tenim sobre la taula i que va aprovar el secretariat per assolir la independència efectiva.
Sense polítics...
Sí. Sense polítics. La independència no es pot fer efectiva sense vot. Això està clar. Ara tenim uns partits que sembla que no estan en la línia de fer efectiu aquest mandat, però hi ha moltes altres formes d’accedir-hi, com ara les agrupacions d’electors, o llistes dissenyades específicament amb aquest objectiu, que reflecteixen un vot, que pot anar on vulgui el votant.
Es refereix a la proposta d’impuls d’una llista cívica per a les pròximes eleccions?
Sí. Una llista de gent, deslligada dels partits polítics, que vulgui fer efectiva la independència... Això, en el moment en què hi hagi l’escenari de convocatòria electoral, si els partits no fan accions que convencin la ciutadania, s’haurà de fer.
Recuperen la idea de Junts pel Sí, però sense polítics?
La idea de Junts pel Sí no va acabar de culminar, tot i que hi ha moltes interpretacions diferents sobre el tema... Però la idea inicial era bona.
Com conservarà l’ANC la imparcialitat que sempre ha dit que té respecte a la política partidista amb un projecte d’aquestes característiques?
L’ANC sempre ha estat allunyada dels perfils partidistes i ho continuarà estant. Però això no vol dir que no pugui impulsar una llista cívica per donar sortida a un projecte concret, que és fer efectiva la independència de Catalunya.
Seguint criteris democràtics i pacífics?
Efectivament! A través d’un procés democràtic de mobilització ciutadana, de resistència i ofensiva pacífica, d’ofensiva reactiva d’utilització de la repressió com a eina de denúncia i de reclamació de la protecció i defensa dels drets fonamentals. Moltes vegades, la gent no recorda que la resistència pacífica també comporta un enfrontament físic i això és clau per fer efectiva la independència.
Creu que la ciutadania està disposada a tornar-hi després del que ha passat des de l’octubre del 2017?
L’1-O es va veure que la ciutadania era conscient de la situació i volia un canvi. Aquesta idea continua latent, però la gent necessita un horitzó. Ara es veu que la majoria del 52% que van donar els resultats electorals no serveix per fer aquest pas. La ciutadania necessita identificar el vot amb coses més concretes.
Però hi ha molts entrebancs...
La gent ha de ser conscient que estem en un Estat on se’ns reprimeix, on no podem fer immersió lingüística, no podem avançar per frenar el canvi climàtic com voldríem, on se’ns aturen les mesures que volem aplicar per resoldre els problemes d’habitatge, on no podem donar resposta a la pobresa energètica... I no podem fer res de tot això perquè les decisions no les prenem des de Catalunya, sinó que ens les imposen des de l’Estat. Ens reprimeixen la llibertat d’expressió, els nostres drets fonamentals... I només hi ha una sortida.
Confien en la mobilització?
Si hi ha una sortida, la gent es mobilitzarà. Hem vist aquests dies que la ministra de Defensa de l’Estat espanyol diu que es pot fer qualsevol cosa per aturar l’independentisme... No ens hem de despertar davant d’aquesta situació? Hem d’estar preparats!
Quin és el calendari?
Com a molt tard, l’horitzó és la convocatòria electoral. Si s’impulsa una llista cívica i aquesta llista guanya les eleccions, la primera cosa que farà serà fer efectiva la independència.
Es podria avançar?
Sí. Carme Forcadell ja ho deia: l’Estat mai no falla. Hi ha ocasions per aixecar-nos i protestar cada dia. Ho hem vist amb el cas Pegassus, amb les declaracions del comissari Villarejo, ho hem vist amb els dubtes sobre els atemptats de l’agost del 2017; ho vam veure amb les mobilitzacions per Pablo Hasél... Qualsevol d’aquestes situacions pot ser un revulsiu perquè la gent s’aixequi. Per tant, no podem descartar que això passi abans de la convocatòria electoral. Passen coses cada dia perquè sigui així.
Però totes aquestes coses han passat i no hi ha hagut aquestes mobilitzacions massives que se suposa que farien falta per impulsar un canvi tan radical, no?
La gent no es mou, però ho va paint i no podem descartar que, en un determinat moment, les coses canviïn. Res no és de bades. El juliol del 2010 es va fer una gran manifestació a Barcelona i va semblar que no passava res. L’Onze de Setembre d’aquell mateix any va ser una diada normal. I l’Onze de Setembre del 2011, també. Però, en canvi, l’Onze de Setembre del 2012 va ser massiva... Ara, sembla que no passi res, però les consciències de la gent estan madurant i estan definint el que volen en el futur... així és com es fan les grans gestes col·lectives.
Com ens veuen ara mateix des de fora?
Des de fora es veu molt reflectida la immobilitat que també detectem. S’ha de visibilitzar que el diàleg amb l’Estat és un fake. Ara sembla que el debat sobre Catalunya s’ha acabat, però això no és cert. Quan es visualitzi que el diàleg no ha existit mai, les coses canviaran. Un diàleg que exclou l’autodeterminació, l’amnistia, la independència i el referèndum no és un diàleg. L’Estat el que fa és simplement deixar passar el temps, quan el conflicte és més intens que mai. És cert que el cas Pegasus ha deixat veure a l’exterior que l’Estat espia l’independentisme.
Què ha de passar perquè en el moment de fer efectiva la independència hi hagi els suports internacionals que no hi va haver el 2017?
Que nosaltres ens ho hem de creure. L’embat, l’hem de fer i l’hem de sostenir. S’ha de trencar la idea que la confrontació pacífica és un llirisme i s’ha de treballar per denunciar la gran repressió que hi ha sobre els exercicis democràtics que volem promoure. Només així tindrem suports. Ja sabem que la Gran Bretanya i el Canadà estan disposats a acceptar la secessió democràtica com una via d’independència i la guerra d’Ucraïna ens ha fet veure que aquesta no és la via per a la modificació de les fronteres. Hem d’entendre que el referèndum no és el problema, sinó la solució a les disputes de fronteres i encara més quan es tracta d’escoltar la voluntat d’un poble que vol exercir el seu dret a l’autodeterminació. Les disputes de les fronteres, al segle XXI s’han de resoldre en un context de pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament avala el decret de resposta al 25% de castellà

barcelona

Borràs, a un pas de judici per la causa sobre contractacions quan era directora de l’ILC

barcelona
OTAN

L’Aliança demana disculpes formals a la Moncloa per haver posat una bandera espanyola cap per avall

Madrid

El Parlament aprova presentar al Congrés la proposició per garantir caixers automàtics a tots els municipis

barcelona

El Síndic de Greuges conclou que l’espionatge amb Pegasus és un “atemptat” als drets fonamentals

barcelona

Junts demana “garanties sòlides” a Aragonès per tornar a la negociació amb l’Estat

barcelona
OTAN

Turquia sol·licitarà a Suècia i Finlàndia 33 extradicions

Ankara

Vanessa Peiró aspira a reeditar l’alcaldia de Mont-ras

mont-ras

El PSC demana un pla urgent per garantir una gestió eficaç dels residus

girona