‘Mea culpa’ pels nou anys sense biblioteca al centre de Girona
L’equip de govern reconeix que la reobertura de l’equipament dins la Casa de Cultura es fa esperar més del compte
Dos jutges acusen de contractació fraudulenta l’Ajuntament, que ha de pagar 53.400 euros per dos acomiadaments
L’edil de Cultura anuncia gestions amb la Diputació per la biblioteca
L’equip de govern de Girona, de Junts i ERC, va entonar ahir el mea culpa –va fer autocrítica– pel fet que fa gairebé nou anys que la biblioteca de la Casa de Cultura estigui tancada. El regidor de Cultura i vicealcalde, Quim Ayats (ERC), va explicar que treballen amb la Diputació de Girona per “un projecte consensuat”, però va assumir la realitat. “Han passat massa anys.”
Una moció de Guanyem, aprovada en el ple d’ahir amb l’abstenció dels dos socis de govern, podria agilitzar les coses; però Ayats, que és representant de la Diputació –igual que Maria Àngels Planas (Junts)–, va reconèixer que la Casa de Cultura és “un espai catalogat” i les reformes per encabir la biblioteca han de rebre el vistiplau d’Urbanisme.
Sense biblioteca al centre de la ciutat –n’hi ha als barris i a la Universitat de Girona, entre d’altres–, caldrà veure si l’equip de govern i els grups de l’oposició són capaços d’entendre’s i incloure una partida en els comptes municipals per al 2023. Des del 2016, només hi ha una sala de lectura, que obre tres hores a les tardes.
“Fre a la ineficiència”
Guanyem va posar sobre la taula la qüestió per “posar fre a la ineficiència”, va dir el seu portaveu, Lluc Salellas. Va recordar que anteriors alcaldes n’havien anunciat la reobertura al cap de poc temps del tancament, el 2013, i va lamentar. “No hi ha projecte ni calendari.” El PSC, a través de Mònica Ferrer, va qualificar la reobertura de “qüestió urgent”.
A l’octubre, la Diputació va aprovar una moció per reformar la Casa de Cultura i el conservatori de música Isaac Albèniz. La institució reconeixia que no podia afrontar la reforma sense el suport de la Generalitat i l’Estat.
D’altra banda, el ple va donar compte de dues sentències per l’acomiadament d’empleades municipals –una de l’àrea de Promoció Econòmica i una integradora social–, que han de ser indemnitzades. Tant el jutjat social número 1 de Girona, l’1 d’abril, com el social número 2, el 9 de maig, consideren que l’Ajuntament va fer frau de llei perquè les va anar agafant amb contractes temporals fins al punt que van esdevenir fixes pel fet que havien treballat al consistori més de 24 mesos en un període de 30 mesos –això ho regula l’Estatut del Treballador.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Girona ha de pagar 28.294,80 euros i 25.132,65 euros, respectivament; és a dir, un total de 53.427,45 euros. En la resolució del jutjat número 2, s’afirma: “L’Ajuntament ha accedit a modalitats de contractació temporal per atendre les seves necessitats permanents i ordinàries de mà d’obra.” I això perjudica l’estabilitat de l’empleada, fa que l’empresa [l’Ajuntament] hagi d’assumir menys obligacions i és “un autèntic frau de llei”, segons diu la magistrada.En el ple, la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va parlar de “mala gestió” dels recursos humans en els dos casos i de “malbaratament de recursos públics i indemnitzacions evitables”. La regidora de Règim Intern, M. Àngels Planas (Junts), va destacar que l’equip de govern treballa per l’estabilització de places del personal.
L’oposició impedeix que dos punts entrin d’urgència
Els grups de l’oposició –Guanyem i el PSC, 6 regidors cadascun–, Ciutadans (1 regidor) i l’edil no adscrit, Daniel Pamplona, van frustrar la intenció de l’equip de govern, de Junts i ERC, d’incloure dos punts d’urgència al ple: una modificació del pla general per reordenar sòls industrials a Mas Gri, l’Avellaneda i carrer de Barcelona, i el pagament de 39.000 euros a la productora de l’emissora municipal de ràdio, Girona FM. En el primer punt, Sílvia Paneque (PSC) va dir que no haver informat l’oposició és la mostra “d’un govern dèbil i de final d’etapa”. Cristina Andreu (Guanyem) es va queixar de no haver rebut informació.
Ús assistencial del monestir de Sant Daniel
El monestir de Sant Daniel ampliarà els usos via pla especial, aprovat ahir. Tots els regidors, incloent-hi Bea Esporrín –que va seguir el ple de manera telemàtica– van donar el vistiplau al fet que el monestir tingui un “nou ús sanitari i assistencial, a banda dels usos cultural i religiós”, va dir l’edil d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts). La modificació urbanística és l’aval legal perquè es concreti el projecte de la Fundació Ramon Noguera per construir una residència de 30 places per a persones amb discapacitat intel·lectual. L’edifici, de nova planta, fa 1.000 m².
La piscina de la Devesa obrirà dilluns que ve
El regidor d’Esports, Àdam Bertran (ERC), va informar ahir que la piscina municipal de la Devesa obrirà dilluns que ve i que intentaran que estigui en servei més enllà de la data prevista (el diumenge 11 de setembre). Pere Albertí (Guanyem) havia sol·licitat si l’espai podia ser obert abans a causa de l’onada de calor.
Xoc entre Salellas i Madrenas pel rol de la Diputació
En els precs i preguntes, Salellas va retreure a la batllessa, Marta Madrenas, haver assistit al dinar pels 200 anys de la Diputació, ja que diu que és una institució de l’ordenament espanyol. Madrenas va dir que la Diputació té finançament i va qualificar la pregunta d’“hipòcrita” pel fet que la CUP té diputats a Madrid.
Protesta de familiars de tres escoles
Una desena de mares i pares de les escoles Pericot, Marta Marta i Bosc de la Pabordia van comparèixer a la sala de plens a mitja sessió per queixar-se que els seus fills, de 6è, no puguin anar a l’institut que desitgen en primera opció. Ara opten sobretot per Montilivi i es queixen que no poden anar al Sobrequés.
