Política

Un any sense por i enfortits

El diari reuneix els exconsellers Dolors Bassa i Josep Rull per intercanviar sensacions a un any de la concessió dels indults, ara pendents de revisió pel viratge del Tribunal Suprem (TS)

Malgrat no estar a primera línia d’ERC i JxCat, s’encallen en les mateixes qüestions: en com desplegar un nou full de ruta, la mobilització, la unitat i la taula de diàleg

No hi ha arguments per ara agafar el recurs i abans no. Vol dir que el tribunal està polititzat totalment No pots demanar que es mobilitzi la gent en un moment en què hi ha una forta repressió i la covid
M’angoixa la desmobilització que hi ha en aquests moments
Vingui el que vingui, la família ho ha passat molt malament, i per tant tampoc ho vull preparar per tornar a passar-ho malament
Em rebel·lo quan diuen que no teníem les estructures d’estat. Al meu departament era l’agència de protecció social, i estava feta
Reiterar delictivament vol dir fer una piulada. Compte i no diguis, no pensis, no facis, perquè tornaràs a la presó. Si vius amb por, ets mort
Tinc molt clar que si passa [la reversió de l’indult], segur que no aniré voluntàriament a la presó, al Suprem o a l’Audiencia Nacional
La unitat és el primer aprenentatge que estem desaprenent de manera inquietant. El segon és que l’Estat és més feble del que ens pensem

Un any de llibertat condicionada, parcial i reversible després de 1.221 dies a la presó per la sentència del Tribunal Suprem (TS) del 14 d’octubre que condemnava els líders polítics de l’independentisme del 2017. L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Família Dolors Bassa (ERC) i l’exconseller de Territori Josep Rull (JxCat), condemnats a complir 12 anys i 10 anys i sis mesos de presó respectivament per un delicte de sedició, al qual a Bassa s’hi afegeix el de malversació, explicaven en un cara a cara organitzat pel El Punt Avui dimarts passat –que es pot veure íntegrament al web– quin era el seu estat d’ànim, com afrontaven el nou viratge del Tribunal Suprem (TS) per un canvi de composició pel qual acceptava els recursos de Vox, el PP i Cs perquè es revisessin els indults concedits pel govern espanyol.

Gairebé una hora van estar conversant ordenadament de sentiments, estats d’ànim i sensacions, i en la darrera mitja hora la xerrada va agafar més caire de debat. Just en qüestionar-los sobre el futur de l’independentisme sense ser a la primera línia política, i conceptes com la mobilització i la unitat. Ja no va ser necessari introduir cap element més per constatar que s’encallen en les mateixes qüestions que els partits a què pertanyen entorn de com desplegar una estratègia per assolir la independència. Ells mateixos van anar contraposant idees i introduint qüestions com el full de ruta, la taula de diàleg o les fortaleses i febleses de l’Estat espanyol, entre d’altres.

L’espera d’un any

“A la llibertat, t’hi acostumes molt fàcilment, ser pres costa molt.” Així expressava Josep Rull l’estat d’ànim d’un any, malgrat recordar que la inhabilitació per a qualsevol càrrec públic els ha obligat a reinventar-se i a canviar de vida. L’exconseller treballa a Mútua Terrassa, a 300 metres de casa seva, porta els nens i els va buscar a l’escola i intenta recuperar tot aquell temps que “algú va decidir robar-nos”, fet al qual Bassa li comenta: “No el recuperarem mai.” L’exconsellera posa en relleu les dificultats per recuperar una vida, també laboral, ja que la sentència els deixa inhabilitats per a cap vinculació amb l’administració, que en el seu cas ha significat no poder continuar exercint en una escola concertada, perquè una part de les nòmines es paguen amb diner públic, ni afrontar una jubilació com han fet molts altres companys de més de 60 anys: “Has d’anar a l’empresa privada i necessites sis anys per poder-te jubilar, i no ho he pogut fer”, rebla, recordant en el seu cas el jou econòmic del Tribunal de Comptes, malgrat les rebaixa de la responsabilitat comptable que el ministeri fiscal els imputa per la sentència del Suprem que la condemna a malversació per l’1-O.

Els presos polítics condemnats mantenen relació i es troben en diversos actes públics, presentacions de llibres, i tots nou han coincidit un parell de vegades i ja en preparen una tercera: “No parlem de presó” per no “furgar la ferida”, explica Rull, i Bassa admet que s’ha creat “un vincle molt íntim” amb Meritxell Borràs i Carme Forcadell, amb les quals mensualment es posen al dia “de les coses més personals”.

La concessió d’indults i la revisió

Els dies previs a la concessió dels indults, l’exconsellera els va viure “amb molts nervis” perquè la informació no els arribava directament, se n’assabentaven pels mitjans, i tot el procés judicial era ple de girs i incerteses. Rull identifica dos moments rellevants que els obrien la finestra: la resolució de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa en què qualifiquen la democràcia espanyola de “defectuosa” i la comparen amb Turquia, i els dos vots particulars als recursos d’empara que els van denegar al Tribunal Constitucional (TC). “A partir d’aquí vam percebre que aniria molt ràpid”, afegeix, rebent el matís de Bassa recordant-li que no en tenien la certesa, perquè altres episodis com l’informe d’Amnistia Internacional “vam pensar que aniria molt bé, i després no passava res”. La compareixença de Pedro Sánchez anunciant els indults va ser rebuda amb alegria, però “conscients que és parcial i reversible”, coincideixen, i ara amb el canvi de posició del Suprem admetent els recursos per revisar-los, ha reforçat aquest “neguit”.

Rull assegura que amb aquesta revisió, que es podrà conèixer “en qüestió de mesos” i que sembla que “ho volen sotmetre a debat de tot el ple del Suprem i no de la secció de la sala tercera, “pot passar qualsevol cosa”. El terrassenc es posa el vestit d’advocat per reforçar la idea d’“imprevisibilitat absoluta” pel canvi “copernicà” de doctrina sobre qui té la legitimació activa per presentar un recurs davant d’un indult. I corregeix Bassa, que pensava que només havien d’entrar a revisar la forma de l’indult, dient que “el calat” del que van fer, tenint en compte l’excepcionalitat del delicte, ara diuen que “interpel·la tothom”, l’interès general. I vist els precedents del judici, recordant que els han condemnat entre altres qüestions per fer ús de les xarxes socials, “reiterar delictivament vol dir fer una piulada”, explica Rull. Per aquest motiu ambdós asseguren que no han de viure amb por, com s’hi van conjurar, perquè “si no la presó haurà sigut en va”, com també “el sacrifici social de molta gent”, afegeix Bassa. Davant d’una justícia polititzada, que desmantella el seu mateix estat de dret “per combatre unes idees legítimes defensades pacíficament”, “si tu vius amb por ets mort, no hi ha futur, no hi ha esperança”, sentencia Rull. I posen els exemples de l’espionatge que han justificat la trama de l’operació Catalunya que ara s’investiga a Andorra, o les detencions de “de manera il·legal i il·legítima” que posen de manifest fins a quin punt el concepte de la unitat d’Espanya passa per damunt de tot i de tothom utilitzant els poders legislatiu, l’executiu i el judicial amb la “complicitat del Tribunal Constitucional”, especifica Rull.

Per ell, això demostra que no és un Estat fort sinó feble, teoria que continua afirmant més endavant, però Bassa en discrepa recordant que la repressió ha sigut fortíssima, amb 3.500 represaliats, que també afecta les famílies i els entorns propers.

Del que pugui passar no en parlen amb la família perquè “ho han passat molt malament” i tampoc vol preparar-ho perquè ho tornin a passar igual, comenta la republicana, entomant-ho amb filosofia: “Com en la vida, quan t’hi trobis, farem.” Això sí, malgrat els patiments, l’entrada a la presó “ens ha agermanat molt més, ens ha fet molt més família”. A casa de Rull tampoc parlen de la possibilitat de tornar a la cel·la, però ja adverteix: “No aniré voluntàriament a la presó, al Tribunal Suprem o a l’Audiencia Nacional”, com van fer en el passat per evitar la imatge dels Mossos detenint membres del govern de Catalunya.

Crítiques i renúncies

Amb la concessió dels indults, els presos polítics han rebut crítiques i han hagut de sentir que ho havien negociat a canvi de renunciar al mandat de l’1-O o a la independència. Bassa reconeix que li sap greu però intenta no donar-hi importància perquè el referèndum i el seu mandat “tots el reivindiquem molt” en tots els actes i “tenim molt clar com ho vam fer i el perquè”. A banda, rebla, “no és veritat” perquè “ni s’han negociat, han vingut forçats”. Rull apel·la al preu personal i col·lectiu que van pagar i que sabien, aplicant sense dubtar i fins on van poder la declaració d’independència; a repassar qui són, què han fet, què han dit i què continuen plantejant, mentre recomana als companys “respirar fondo i comptar fins a deu” quan sentin certs comentaris.

Futur de l’independentisme

El debat entre ells es torna més intens quan són interpel·lats sobre com veuen el futur de l’independentisme fora de la primera línia política, tot i que fan servir molt argumentari de partit. Bassa comença recordant que els independentistes d’aleshores ho continuen sent, que la repressió ha fet el seu efecte, com també la covid, i que encara hi ha persones a l’exili, i defensa: “Necessitem acumular forces” i perseverar per “fer-ho millor més endavant”. Rull de seguida salta per exposar: “M’angoixa el moment de desmobilització” amb temes com l’espionatge de Pegasus i el de la llengua, que al seu parer haurien provocat una gran mobilització en el període anterior. I hi incorpora la demanada d’unitat com a aprenentatge del 2017 que “ens fa imbatibles”. Pensa que aquest és “un primer aprenentatge que intueixo que estem desaprenent de manera inquietant”, i reclama fer “una cartografia compartida del que hi ha darrere del mur” per desplegar un nou full de ruta amb el qual mobilitzar la ciutadania. La republicana li replica: “És el que hem dit fa molt temps”, defensa que ERC n’ha fet un llibre explicant-la, i que la darrera posada en comú d’Òmnium i molta gent al carrer reconeixen que no podem “replicar exactament el mateix que vam fer” ni “implementar demà” el resultat de l’1-O amb l’aprenentatge acumulat. Els exconsellers s’embranquen en com fixar i travar aquest full de ruta, i hi ha retrets amb la boca petita, es parla de les famoses estructures d’estat i l’exconsellera introdueix la taula de diàleg de la qual no s’aixecaran, posant d’exemple que Ucraïna i Rússia en tenen una i es qüestiona: “Ells, que els estan matant, volen parlar i nosaltres no voldrem?” Torna la discrepància quan Rull li retreu que a l’altre cantó no volen dialogar perquè l’Estat espanyol veu que no hi té res a perdre, i la republicana protesta perquè tampoc són prou “forts” perquè en la negociació “només hi ha una part de l’independentisme”. Coincideixen, i en diverses ocasions, a destacar que en tot els procés sempre hi ha hagut maneres de pensar diferents en els partits i entitats independentistes, però critiquen que ara s’està instal·lat “en la picabaralla permanent”, que és un dels grans desmobilitzadors de la ciutadania.

Passa a la plana següent

Ve de la plana anterior

JOSEP RULL JOSEP RULL

Actes arreu
Tant Dolors Bassa com Josep Rull combinen la seva activitat laboral, ella com a tècnica en una fundació privada de Torroella de Montgrí, i ell com a responsable del programa Compromís Verd de Mútua Terrassa, amb activitats de suport als partits, entitats i represaliats, i tenen l’agenda plena per les presentacions dels seus llibres arran de la seva experiència des del 2017. Bassa va escriure amb la seva germana Montserrat, ‘Carregades de raons’ i Rull, ‘1 dia d’octubre i 2 poemes: quan l’esperança venç la por’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona