El TEDH condemna Espanya per la filtració de fotos de jutges a favor del dret a decidir

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per la publicació en un article del diari La Razón de la foto del DNI de jutges que s’havien mostrat a favor del dret a decidir en motiu de la celebració del 9-N. En la sentència publicada aquest dimarts, el tribunal amb seu a Estrasburg considera que s’ha vulnerat el dret a la intimitat dels magistrats que apareixien en l’article, anomenat La conspiració dels 33 jutges sobiranistes i publicat el març del 2014. Segons el TEDH , el sol fet que existissin informes policials d’aquests jutges “recollits sense ser d’acord amb cap llei” ja suposa una violació del seu dret a la intimitat.

En la sentència, el tribunal d’Estrasburg subratlla que l’Estat tenia “l’obligació de protegir activament els individus d’interferències arbitràries per part de les autoritats en la seva privacitat”, cosa que considera que no va fer.

Sobre els informes policials, el TEDH apunta que no hi ha cap “disposició legal” a l’Estat que permeti autoritzar aquest tipus d’informes si no estan relacionats amb un delicte. A més, remarca que alguns d’aquests informes contenien les “opinions polítiques” dels magistrats.

Pel que fa a la filtració a la premsa, el tribunal diu que és “indiscutible” que les fotografies del DNI i altres d’informacions dels jutges venien de la base de dades de la policia. “Les autoritats locals van comprovar que l’Estat espanyol era responsable de la filtració”, assenyala la sentència.

En relació amb la investigació dels fets, el TEDH reconeix que s’han entrevistat testimonis per fer una “investigació efectiva de la filtració”, però lamenta que no s’hagi pres declaració al cap de la policia de Barcelona, que era el responsable de la base de dades que contenia aquesta informació.

“Tenint en compte que no s’ha fet aquest pas en la investigació, l’estat ha fallat a l’hora de complir les seves obligacions sota l’article 8 de la Convenció”, diu la sentència.

Els demandants acusaven l’Estat de vulnerar el dret seu a la intimitat, llibertat d’expressió i judici just, però el TEDH només els ha donat la raó pel que fa al primer. Segons el tribunal, l’argument pel qual els demandants consideraven que s’havia vulnerat el seu dret a la llibertat d’expressió estava “manifestament infundat”, mentre que el de vulneració a un judici just han considerat que “no era necessari examinar-lo”.