Política

El G7 dona suport a mesures “severes i amb cost econòmic immediat” contra Putin

El Grup dels Set donarà suport a Kíiv amb una conferència i un pla de reconstrucció internacional

Els líders dels set països es planteja prohibir el transport del petroli rus si no respecta un preu màxim

Macron: “Rússia no pot ni ha de guanyar” la guerra d’Ucraïna

Els líders del G-7 han donat suport aquest dimarts a la imposició de mesures “severes i amb costos econòmics immediats” contra el règim del president rus, Vladímir Putin, per la invasió d’Ucraïna.

Els màxims representants de les set majors potències econòmiques han mostrat en el comunicat final de la seva cimera a Alemanya el seu suport al govern i el poble d’Ucraïna pel que consideren una “guerra d’agressió injustificada” per part de Rússia.

Els set països s’han compromès a incrementar els seus esforços per contrarestar l’impacte “advers i perjudicial” global i regional del conflicte i per garantir el proveïment global d’energia i la seguretat alimentària”.

“Continuarem imposant costos severs i duradors a Rússia per ajudar a posar fi a aquesta guerra. Més enllà de les seves implicacions directes, l’agressió de Rússia està impedint la recuperació mundial i empitjorant dràsticament la seguretat energètica i l’accés als aliments a nivell mundial”, alerten els líders del G-7.

En aquest sentit, asseguren que es mantenen “ferms” i “compromesos” en la seva “coordinació sense precedents sobre sancions durant el temps que sigui necessari”. “Actuarem a l’uníson en cada etapa, i reduirem els ingressos de Rússia, fins i tot de l’or”, han visat

Els líders d’Alemanya, Estats Units, Canadà, Itàlia, França, Japó i Regne Unit han garantit que estaran amb Ucraïna “el temps que calgui, aportant el necessari suport financer, humanitari, militar i diplomàtic en la seva valenta defensa de la sobirania i integritat territorial”. Els caps d’Estat i de govern del G-7 es declaren “compromesos a ajudar que Ucraïna es defensi i garantir el seu futur lliure i democràtic”.

Conferència internacional

També han anunciat que faran pinya amb Ucraïna amb una conferència internacional i un pla de reconstrucció a coordinar i aplicar per Kiív.

“Estem fermament decidits a donar suport a la reconstrucció d’Ucraïna amb una conferència internacional per a la reconstrucció i un pla internacional de reconstrucció, que serà desenvolupat i aplicat per Ucraïna en estreta coordinació amb els socis internacionals”, assenyala el comunicat.

El suport financer a Ucraïna s’eleva el 2022 a més de 2.800 milions de dòlars en ajuda humanitària i el G-7 està disposat a aportar 29.500 milions de dòlars en suport pressupostari, o ha confirmat i posat a disposició mitjans per aquest valor.

Preu màxim al petroli rus

Una de les mesures que estudien les set principals economies mundials és la de prohibir el transport del petroli rus tre que la seva venda respecti un preu màxim acordat amb els socis internacionals.

“Sobre el petroli considerem diverses opcions inclosa la possibilitat d’una prohibició total de serveis que permetin el transport de petroli i derivats del petroli russos a nivell mundial”, assenyala el comunicat conjunt de la cimera.

Aquesta prohibició no es donaria, segons el comunicat, en cas que “el petroli es compri a un preu acordat amb els socis internacionals o per sota d’aquest”.

Els caps d’Estat i de govern del G-7 han encarregat als ministres competents explorin possibilitats per desenvolupar alternatives a les fonts d’energia fòssils russes. L’objectiu a llarg termini és reduir la dependència dels combustibles fòssils i accelerar la transició cap a l’energia neta per arribar a tenir emissions zero com a molt tard el 2050.

Tot això mantenint la seguretat del subministrament energètic i oferint suport als països en vies de desenvolupament perquè també aconsegueixin la seva transició cap a les energies netes.

A curt termini, i amb vista a accelerar l’eliminació de la dependència de l’energia russa, el comunicat destaca “l’important paper que pot exercir l’augment de les entregues de gas natural liquat”.

Els líders es comprometen a considerar mesures de mitigació, paral·leles a les restriccions contra Rússia, que permetin que els països més vulnerables continuïn tenint accés als mercats energètics.

“Rússia no pot guanyar”

El president francès, Emmanuel Macron, ha afirmat en la roda de premsa posterior a la cimera del G-7 que “Rússia no pot ni ha de guanyar” la guerra d’Ucraïna.

Macron ha denunciat que Rússia “utilitza les conseqüències del conflicte” com l’augment dels preus de l’energia o l’amenaça de fúria en països en desenvolupament pel bloqueig de les exportacions de cereals “perquè alguns Estats dubtin” del seu suport a Ucraïna i la seva condemna a Moscou.

En aquest sentit, ha assegurat que “el G-7 s’ha activat per evitar una nova crisi a més de la guerra”. A més, ha assenyalat que tot i que el conflicte “està lluny d’haver acabat”, cal començar ja la reconstrucció d’Ucraïna.

El canceller alemany, Olaf Scholz, ha destacat que la cimera del G-7 ha culminat amb un “missatge d’unitat” de les democràcies “davant la brutal guerra” empresa per Rússia” i de determinació a lluitar contra els seus efectes, entre els quals la crisi alimentària.

“Després de l’inici d’invasió d’Ucraïna el 24 de febrer no hi ha camí de retorn per a Rússia”, ha advertit l’ alemany.

G-7 destinarà 5.000 milions de dòlars per abordar la inseguretat alimentària

EFE

El G-7, el grup dels set països més industrialitzats del món, ha aconseguit un compromís per a destinar 5.000 milions de dòlars (uns 4.700 milions d’euros) per a abordar la inseguretat alimentària originada per la guerra d’Ucraïna, ha informar aquest dimarts un funcionari d’alt rang de la Casa Blanca.

D’aquesta quantitat, una mica més de la meitat, 2.760 milions de dòlars (uns 2.600 milions d’euros) serà aportada pels Estats Units per donar suport als esforços de gairebé mig centenar de països i organitzacions regionals, ha explicat la font en una conversa amb periodistes.

El funcionari ha detallat que l’aportació nord-americana es dividirà en 2.000 milions de dòlars (uns 1.890 milions d’euros) “per salvar vides amb intervencions humanitàries directes i 760 milions (uns 718 milions d’euros) per assistència alimentària a mitjà i curt termini per ajudar a millorar la resiliència i la productivitat dels sistemes d’aliments en el món, sobretot en regions vulnerables”.

La font ha responsabilitzat el president rus, Vladímir Putin, de “la vulnerabilitat” que pateixen diferents parts del planeta pel que fa a la seguretat alimentària. “Les seves accions han escanyat la producció alimentària i agrícola, ha utilitzat el menjar com a arma de guerra”, ha denunciat. El funcionari ha posat d’exemples la destrucció de magatzems agrícoles a Ucraïna per part de Rússia, el robatori de gra i el bloqueig dels ports ucraïnesos.
 
D’acord amb les estimacions de Washington, fins a 40 milions de persones han estat empeses a la pobresa el 2022 “com a resultat de la guerra de Putin a Ucraïna i els seus efectes secundaris, especialment, en allò que fa referència a la seguretat alimentària en el món”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ROBERT MUNDET
ALCALDE DE CASSÀ DE LA SELVA (JUNTS X CASSÀ)

“Som un poble petit amb els problemes d’una ciutat gran”

Cassà de la selva

La CUP insta a una estratègia que superi el dol

Prada

Migrants com a arma política

Brussel·les

Tot esperant l’efecte Feijóo

madrid

De l’‘apartheid’ a la nació que no ho és

madrid
incendis

Continua actiu el foc a Begís i s’estabilitza el de la Vall d’Ebo

Nova pausa en el bombament de gas rus a Alemanya

MOSCOU / KÍIV

Scholz no convenç en la comissió del cas Warburg

BERLÍN
política

Nogueras diu que el respecte a les víctimes del 17-A és dir la veritat