Una protesta rep a Marchena en un acte fugaç a Barcelona

En una visita llamp per pronunciar una conferència que versava sobre “intel·ligència artificial i procés penal”, el magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena s’ha topat amb una rebuda no precisament càlida a les portes del Col·legi d’Advocats de Barcelona. La seva seu del carrer Mallorca era l’emplaçament escollit per a la xerrada i, allà, des de les quatre de la tarda s’hi han concentrat centenars de militants independentistes convocats per l’ANC i Òmnium, entre d’altres. Una protesta que ha estat tutelada per un vistós desplegament dels Mossos, i que va provocar alguns moments de tensió que no van anar a més.

La conferència estava reservada a advocats col·legiats que prèviament s’haguessin adscrit a la xerrada, i malgrat que divendres passat s’havia anunciat que s’havien esgotat totes les places disponibles, en alguns vídeos que han circulat per les xarxes es van poder veure cadires buides. En aquests mateixos canals, essencialment twitter, també s’ha pogut veure la plantada d’un grup d’advocats , encapçalats per l’antic vicepresident de l’ANC Josep Cruanyes, que es va aixecar en senyal de protesta per la presència de Marchena i que han abandonat la sala després de retreure-li el seu paper durant el judici del procés, on va presidir la sala del Suprem que va acabar condemnant als presos polítics a dures penes.

A les portes del Col·legi, centenars de persones, entre elles alguns lletrats abillats amb les seves togues, s’han sumat a la mobilització per denunciar la “politització de la justícia”. S’han corejat lemes com “Marchena a la trena” o “Marchena a presó per feixista i cabró”, i durant un estona també s’ha arribat a tallar el trànsit el carrer Mallorca. Davant la polèmica suscitada per la conferència, un portaveu de la institució ha reivindicat que aquesta “no censura ni veta” la presència de juristes. un argument que es contraposa amb el del president d’Òmnium, Xavier Antich, o la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, que van llegir un manifest on sostenen que no admeten “cap lliçó de qui utilitza el dret per reprimir en lloc de per defensar els drets fonamentals” i rebutjaven la presència del magistrat en una societat que “ha sofert la dura repressió que ha patit”. Per la seva banda en acabar, Marchena h marxar com va entrar, a tota pressa i escortat per evitar mals majors.