Política

El radar

Revolució truncada

La guerra d’Ucraïna frena la necessària transició cap a les energies netes

Com en totes les guerres, en la d’Ucraïna hi ha hagut víctimes directes i col·laterals. Així, tenim els milers de morts i ferits per les bombes, però també destrucció de béns materials, des d’habitatges fins a escoles, passant per infraestructures i patrimoni arquitectònic. La guerra desajusta l’economia i el funcionament de la societat, tensa fins al límit les relacions internacionals, arruïna els avenços cap a la desmilitarització del planeta i amenaça la transició energètica, l’arma necessària per evitar la catàstrofe climàtica i, de retruc, fugir de la forta dependència europea dels hidrocarburs russos, especialment del gas.

A França, el diari Le Monde criticava aquesta setmana la lentitud del govern d’Elisabeth Borne a l’hora d’avançar cap a la revolució verda i la decisió de l’Assemblea, impulsada per l’oposició de dreta, de generalitzar a tots els consumidors –i no només a les rendes més modestes– descomptes per omplir el dipòsit de gasolina, just “en el moment en què totes les polítiques públiques han de tendir cap a l’estalvi i el desenvolupament d’energies netes”. El rotatiu veu aquesta mesura com una conseqüència inevitable de la darrera campanya legislativa, “centrada gairebé exclusivament en el poder adquisitiu” i en la competència dels partits per portar la iniciativa en aquest àmbit. “Però la transició ecològica és un tema massa seriós per no tenir-ne cura. Com més es mantinguin en el temps les ajudes al petroli, més costarà canviar els hàbits de consum”, adverteix Le Monde, que acusa l’oposició parlamentària d’electoralisme i d’haver perdut l’oportunitat d’haver fet pedagogia en aquest sentit.

Al Regne Unit, també The Guardian defensa l’acceleració de la transició energètica però constata que les “pressions a curt termini empenyen en sentit contrari”, cap a la reactivació de centrals elèctriques de carbó o a tractes amb règims autoritaris exportadors de gas i petroli, per compensar els talls de subministrament de gas rus. En aquest context, cal destacar els contractes amb l’Azerbaidjan, Egipte, els Emirats Àrabs Units o Qatar i, sobretot, amb l’Aràbia Saudita, uns acords que han permès rehabilitar públicament el príncep hereu d’aquest regne, Mohamed Bin Salman, malgrat que la mateixa CIA l’ha assenyalat com l’instigador de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi, el 2018 al consolat del seu país a Istanbul. A aquest acostament occidental –en nom de la realpolitik– cap a dictadures que trepitgen els drets humans, The Guardian hi afegeix un altre obstacle, com és l’expansió de tesis “populistes” com la que sosté que “la transició cap a l’energia verda és un luxe inassequible en un moment d’inflació galopant i creixement econòmic més lent”. “Aquest argument –hi afegeix– el compren molts països europeus.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ANC aixeca un mur d’urnes davant la Generalitat

Barcelona

Aragonès: “Vam fer l’1-O i farem que Catalunya torni a votar”

barcelona

Un acte simbòlic “allibera” Girona per commemorar els cinc anys de l’1-O

girona

Òmnium exigeix obrir un “nou cicle polític” per no “renunciar a la força col·lectiva” de l’1-O

barcelona

Tarragona reivindica el llegat de l’1-O en el cinquè aniversari

tarragona

Reguant: “L’1-O no és de cap partit”

barcelona

Denuncien la detenció del director general de la central nuclear de Zaporijía

kíiv

Dirigents de Junts van criticar que la proposta a Aragonès inclogués la restitució de Puigneró

barcelona

Turquia rebutja les annexions de territoris ucraïnesos a Rússia

istambul