Política

alemanya

El partit de Schröder l’exculpa de possibles danys pel seu vincle amb Putin

L’excanceller alemany, amic personal de Putin, es va mantenir al consell d’administració de Gazprom tot i la guerra d’Ucraïna

El Partit Socialdemòcrata (SPD) va descartar aquest dilluns que el seu expresident i excanceller alemany Gerhard Schröder hagi causat “danys a la formació” pels seus vincles amb el president rus, Vladímir Putin, i els consorcis estatals controlats pel Kremlin.

La comissió de l’SPD de Hannover (centre del país), el districte pel qual Schröder està afiliat al partit, va rebutjar la demanda presentada per 17 associacions regionals de diferents punts del país, que demanaven una obertura d’expedient contra el polític i la seva eventual expulsió.

La decisió és el primer pronunciament d’un òrgan de la formació de l’actual canceller, Olaf Scholz, enmig de les crítiques dins de les seves pròpies files per la conducta de Schröder, que malgrat haver “lamentat” la guerra a Ucraïna en declaracions als mitjans defensava la seva relació amb Putin.

Amb això es tanca a favor del polític socialdemòcrata un primer capítol del qual podria haver derivat en un llarg procés d’expulsió, amb poques perspectives de prosperar, però moltes probabilitats de generar una divisió interna.

Els demandants aspiraven a una obertura d’un expedient disciplinari, destinat a amonestar o fins i tot expulsar del partit a qui va ser el seu president, entre 1999 i 2004, i canceller del país, entre 1998 i 2005.

D’haver prosperat aquesta iniciativa, el procés estava destinat a prolongar-se durant diversos anys, ja que ha de passar per successius estaments del partit, comissions d’arbitri i corresponents recursos, fins a arribar a una comissió federal.

La qüestió clau és si amb el seu comportament Schröder, de 78 anys, ha causat danys al partit o vulnerat els seus preceptes.

Les crítiques es dirigeixen contra els vincles, polítics i personals, de Schröder amb Putin, que el polític socialdemòcrata alemany va consolidar mentre va estar en el poder i que ha mantingut després, fins i tot després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna.

Fruit d’aquesta relació va ser la decisió de construir el gasoducte Nord Stream, acordada entre Berlín i Moscou uns mesos abans de deixar el poder Schröder, qui posteriorment va passar a ocupar càrrecs en consells d’administració o vigilància relacionats amb el gasoducte.

Aquesta relació va ser un assumpte controvertit en l’SPD durant anys i es va agreujar ara arran de la guerra d’Ucraïna, tant pel conflicte en si mateix com per l’alt grau de dependència energètica d’Alemanya respecte a Rússia, una cosa de la qual Nord Stream és un factor clau.

Enmig de fortes pressions, Schröder finalment va renunciar al maig als seus càrrecs en el consorci petrolier rus Rosneft, el consell d’administració del qual presidia des de 2017, i a la seva candidatura per a ingressar en el de Gazprom.

L’excanceller, no obstant això, defensa els seus vincles personals amb Putin, amb qui s’ha reunit a Moscou almenys en dues ocasions després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, suposadament per a mitjançar. En una recent entrevista amb un mitjà alemany, Schröder s’ha reafirmat en la seva actitud i sostingut que no té res de què penedir-se.

La qüestió és especialment incòmoda per al conjunt de l’SPD, la cúpula de la qual li ha instat reiteradament a trencar aquests vincles, el mateix que el seu correligionari, l’actual canceller, Olaf Scholz.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Llum verd del Parlament a portar al Congrés el retorn social del rescat bancari

barcelona

El tribunal manté el judici a a la Mesa malgrat l’absència de Costa

barcelona

L’alcalde del Port de la Selva i senador de Junts votarà no a la continuïtat al Govern

GIRONA
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Almenys dos morts i diversos despareguts en un atac contra Zaporíjia

Zaporíjia (Ucraïna)
En directe
Congrés dels Diputats

El ple debat la llei trans i la reforma de l’avortament

Madrid

Comín també defensa sortir del govern

barcelona
Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

Un concurs de bellesa ajunta a la mateixa habitació les candidates d’Ucraïna i Rússia

Bangkok

Sánchez i Scholz tornen a pressionar Macron amb el Midcat

barcelona
Corea del Nord

Corea del Nord dispara dos míssils més a la mar del Japó

Seül