Política

Colòmbia

L’esquerra irromp a Colòmbia

La presa de possessió de Gustavo Petro com a president colombià obre una etapa sense precedents al país sud-americà

El mandatari promet un país “just i segur” davant desenes de milers de ciutadans a Bogotà

Dos segles després d’haver proclamat la independència, Colòmbia té per primera vegada un president d’esquerres. La presa de possessió de Gustavo Petro, diumenge, porta el país sud-americà al desafiament de construir sobre la pau, després de més de mig segle de guerra contra la guerrilla i governs tutelats pels militars.

Petro va jurar el càrrec davant el sabre de l’alliberador Simón Bolívar i acompanyat per la vicepresidenta, Francia Márquez, una dona afrocolombiana que va superar la pobresa fins a convertir-se en una reconeguda activista pel medi ambient. “Avui comença la Colòmbia del que és possible”, va dir Petro davant desenes de milers de persones aplegades per aclamar-lo al centre històric de Bogotà. El que és possible, a Colòmbia, és “la vida i la pau, una vida justa i segura”, va repetir el nou president.

La cerimònia va estar plena de gestos. Abans d’anomenar els caps militars presents, Petro va presentar amb nom i cognom una escombrariaire, una venedora ambulant i un pagès, convidats en representació del poble colombià. Diumenge va quedar clar que Colòmbia engega una nova època. Petro arriba amb grans expectatives de canvi. Ha agafat la bandera d’una nova esquerra llatinoamericana que introdueix a l’agenda la qüestió ambiental, feminista i ètnica. Això comporta canviar, en el cas de Colòmbia, un model de desenvolupament basat en recursos naturals com el petroli, posar fi a pràctiques masclistes arrelades i donar visibilitat a poble indígenes i africans. El nou president va demanar també al món que reconegui el fracàs de la guerra contra les drogues, que ha deixat “un milió de morts a Colòmbia”, sense resultats. I va anunciar “una reforma tributària, una reforma de la salut i de les pensions, una reforma del contracte laboral, una reforma de l’educació” que formaran “una segona oportunitat” per al país.

Colòmbia és una de les nacions més desiguals del món, amb el 70% de la riquesa en mans del 20% de la població. Les tensions es van mantenir latents durant els anys de guerra civil, on prevalia el discurs de la seguretat i el combat. Però aquestes demandes van aflorar després de la signatura de la pau, el 2016. El 2021, el govern del conservador Iván Duque va viure les protestes socials més grans de la història recent del país. L’ús excessiu de la força va dilapidar la popularitat del president. Havia arribat el moment de l’esquerra, que s’instal·la al Palau Nariño amb el repte d’administrar les demandes d’un país que ja no creu en la guerra com a coartada per frenar els canvis.

Demanda als guerrillers

El mateix Petro té un passat com a guerriller de l’M-19, un grup que es va desmobilitzar els noranta. Diumenge va demanar a l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) que segueixi els passos de les FARC i lliuri les armes. I va prometre una política de sotmetiment dels grups criminals lligats amb el narcotràfic, que han avançat en espais on l’Estat és absent. Només així s’aconseguirà “la pau total”, una de les promeses de Petro més reclamades pels colombians.

LES FRASES

Hem de posar fi, d’una vegada, a sis dècades de violència i conflicte armat
La igualtat és possible si som capaços de crear riquesa per a tots i totes
Gustavo Petro
president de colòmbia

L’espasa de Simón Bolívar

Gustavo Petro va voler que l’espasa de l’alliberador Simón Bolívar fos a l’escenari de la seva presa de possessió com a president. Un gest ple de simbolisme. La relíquia va ser robada el 1974 per la guerrilla de l’M-19, on militava Petro. El grup la va tornar el 1990, quan es va dissoldre per tornar a la vida civil.

Abans de la cerimònia al centre històric de Bogotà, l’encara president, Iván Duque, va negar el permís per al trasllat de l’espasa des del lloc on està resguardada. Va adduir “raons de seguretat”. Petro va rebre llavors els atributs del comandament i, ja com a president, va anul·lar l’ordre del seu predecessor i va ordenar a l’exèrcit que tragués la relíquia del seu lloc i la col·loqués davant del faristol des del qual faria el seu primer discurs.

“Com a president de Colòmbia sol·licito a la Casa Militar que porti l’espasa de Bolívar, una ordre del mandat popular i d’aquest mandatari”, va dir Petro. Les càmeres de televisió van mostrar el trasllat en directe, mentre el president del Senat, Roy Barreras, anunciava una pausa de deu minuts en la cerimònia. “Aquesta espasa té tanta història que avui en sumarà una més, la de per què va trigar a arribar a aquesta plaça”, va dir Petro en iniciar el seu discurs amb un somriure.

Els mandataris convidats a l’acte es van aixecar al pas de l’espasa, tret del rei d’Espanya, Felip VI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Moldàvia defensa la seva neutralitat, però enfortirà la cooperació amb l’OTAN

Chisinau (Moldàvia)

El govern espanyol anuncia que mantindrà la gratuïtat a Rodalies i Mitja Distància durant tot el 2023

Madrid
ESTAT FRANCÈS

El ministre de Justícia francès no es planteja dimitir

PARÍS

Plaja: “Alguna cosa falla si es xiula una de les persones que més esforç i sacrificis va fer l’1-O”

Barcelona

La CUP dona per “trencada” l’aliança amb el govern

Barcelona

Sànchez: “Des de fora els acords encara seran menys realitat”

Barcelona

Aragonès trasllada als consellers que vol que el govern de coalició continuï i els demana que treballin al cent per cent

barcelona

El govern aprova la creació de l’Energètica, l’empresa pública d’energia de Catalunya

Barcelona

El Parlament presentarà al·legacions al TC per defensar el decret i la llei sobre el català a l’escola

BARCELONA