Política

Reflexió, celebració i canvis

aniversari

El Mume afronta el curs dels seus quinze anys fent dialogar passat i present

Les fotos de Robert Capa dels camps francesos són “l’estrella” expositiva

El 16 de febrer del 2008 va obrir el Museu Memorial de l’Exili (Mume)

L’últim reportatge de Robert Capa sobre la Guerra Civil espanyola són les imatges dels combatents republicans tancats darrere les filferrades d’Argelers i Barcarès. Són instantànies preses el 18 de març del 1939. L’endemà, Capa va continuar fotografiant la mirada dels internats als camps d’Aude, Bram i Montolieu, presos i exiliats d’un conflicte que encara no havia acabat. Capa es va poder moure lliurement pel camp d’Argelers, a Barcarès se’l va supervisar, mentre que a l’Aude va ser vigilat de prop. Va fer 300 fotografies en dos dies. L’edició del 15 d’abril del referent britànic del fotoperiodisme The Picture Post va publicar vint-i-quatre fotografies en un reportatge titulat The Forgotten Army (L’exèrcit oblidat) i en el text s’hi denuncien les pèssimes condicions de vida a la platja d’Argelers, on de la sorra emergeixen les primeres barraques de fusta. “Ja carregades per un problema de refugiats sense precedents en la història, les democràcies del món han de trobar refugi ara per als exiliats de l’Espanya feixista. Qui seran els següents?”, conclou de manera premonitòria l’article. Només una altra publicació, una revista sueca, es va fer ressò d’aquestes fotografies de Capa, menys conegudes, menys vistes, menys icòniques com les que ens venen a la memòria, en especial la mort d’un milicià, la imatge de la caiguda, la foto qüestionada, des de la seva autoria —Capa treballava amb la seva companya Gerda Taro i l’amic David Seymour, Chim— i fins i tot la veracitat de l’instant. Ara una mostra de les fotografies que Capa va prendre el 18 de març del 1939 a Argelers es podrà veure a partir del 10 de setembre al Mume. És la gran aposta expositiva, el “regal d’aniversari” del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera en el que serà el curs en què compleix quinze anys; el museu va obrir les portes el 16 de febrer del 2008.

La commemoració dels 15 anys del Mume, amb diferents activitats, ha de servir de “celebració però també de replantejament del museu, per reorientar alguns aspectes i saber quins canvis hem d’introduir-hi”, assenyala el seu director, Enric Pujol. És, doncs, un període de “celebració, reflexió i canvis” per al Mume.

Objectiu pedagògic

El 2022 és l’any també de la recuperació de visites, no només escolars sinó també de públic en general després de la pandèmia. “El mes de juny ja s’ha igualat el nombre total de visites de tot el 2021”, assenyala el director del Mume, tenint en compte “l’any negre” que va ser el 2020 amb els confinaments. La previsió del museu és tancar el 2022 acostant-se a les xifres habituals, entorn dels 15.000 visitants totals. Enric Pujol destaca l’objectiu pedagògic que té el Mume dirigint-se a un públic escolar i universitari. El centre ofereix recursos educatius i propostes didàctiques entorn de la temàtica de l’exili, “una constant històrica”, reflexiona Pujol, i en aquest sentit el Mume connecta el passat amb el present, una dialèctica que en aquesta reflexió de futur del museu es vol potenciar. Un dels exercicis pedagògics que els responsables del museu proposen als visitants per conscienciar-los de l’impacte de l’exili és fer-los decidir què posen en una maleta reduïda, quan s’ha de marxar precipitadament d’un lloc i un ha de triar el que és imprescindible. Enric Pujol recorda la maleta de Miquel Santaló que hi ha exposada en una vitrina i la compara amb les motxilles mínimes dels refugiats ucraïnesos actuals, “un altre concepte, que contrasta amb les imatges del 39 d’exiliats carregats amb flassades, maletes i cabres”. El 3 de setembre es podrà veure a la secció Art i memòria.

La programació de setembre inclou la projecció, el dia 9 a les set de la tarda, als porxos de Can Laporta de la Jonquera, d’un documental de Felip Solé sobre les Brigades Pirinenques. Paral·lelament, el Mume col·labora en l’obra de teatre Fa moltes nits que no vinc, basada en l’exili de l’intel·lectual Ferran Soldevila i que vol donar a conèixer la seva figura d’una forma “iconoclasta i desenfadada”, i que representa La Funcional Teatre el 23, 24 i 25 de setembre a l’auditori Narcís Monturiol de Figueres.

És un any de celebració però també de reflexió per tal de replantejar el museu, reorientar aspectes
Enric Pujol
director del mume
La dialèctica entre passat i present, la reflexió de l’exili com a constant històrica, es vol potenciar en el futur del museu

La perspectiva de gènere i la memòria de les dones

Entre els canvis que vol introduir el Mume inclosos en el replantejament del museu coincidint amb el quinzè aniversari hi ha la dimensió de gènere a l’exili. En aquest sentit, i amb vista al març del 2023, s’està treballant en una exposició temporal sobre les dones exiliades. Pel director, Enric Pujol, la incorporació de la perspectiva de gènere “canvia la mirada i és un canvi substantiu”. La voluntat dels responsables del museu és reflexionar a partir d’aquesta mostra temporal del març per poder incloure els elements de la memòria històrica en femení, la visió de la dona exiliada, en l’exposició permanent del museu.

‘L’exili del 39 al còmic. Vinyetes a la frontera’

Aquesta mostra, que es podrà veure a partir del 17 de desembre, forma part d’un projecte d’investigació sobre l’exili enfocat des de la literatura gràfica i vol mostrar bona part de la producció gràfica en format còmic realitzada els darrers vint-i-cinc anys sobre l’exili. En la selecció hi haurà textos en francès, català i castellà, tant de França com de l’Estat espanyol, amb l’objectiu d’apropar el públic a la història de l’exili del 39 a través del llenguatge mixt entre il·lustracions i textos que utilitza el còmic. Els comissaris són els professors de la Universitat de València Francisco Collado Cerveró i Josep Vicent Garcia Raffi.

Art i memòria: ‘La motxilla ucraïnesa’

A partir d’una instal·lació artística de diferents imatges de motxilles utilitzades per refugiats ucraïnesos de fa pocs mesos, l’artista visual Marcel Dalmau Brunet (les Planes d’Hostoles, 1961) proposa una reflexió sobre el que els refugiats escullen o es poden emportar a l’exili. Serà a partir del 3 de setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem jutja Reguant per no respondre Vox al judici de l’1-O

madrid

Esquerda irreparable?

barcelona
FÈLIX LARROSA PIQUÉ
CAP DE L’OPOSICIÓ A LLEIDA (PSC)

“A Lleida no hi ha lideratge i això ha posat la ciutat en una situació molt feble”

Lleida

Quan el PSC sí que mirava el Canadà

barcelona
Itàlia
Les conseqüències del resultat electoral

La vella Lliga, contra Salvini

Roma

Escut social amb ajudes de 100 euros a cada escolar

barcelona

El dèficit fiscal, 40 anys després

BARCELONA

Creix la tensió entre ERC i Junts

Barcelona
Anàlisi
EMILI BELLA

Proposta: referèndum pactat