Política

ANTONIO BALMÓN ARÉVALO I DEMÀ

ALCALDE DE CORNELLA DE LLOBREGAT

“El canvi no són les persones, són les idees, els projectes”

Assegura que el que es pretén amb el pla Ribera-Salines és fer habitatge social i que la ciutat sigui propietària d’un 65% de la reserva natural

Remarca que, tot i haver fet una transformació física i social de la ciutat, tancaran el mandat sense deute

Cornellà Natura i Cornellà Humana són els dos projectes més importants de la ciutat
A Catalunya les minories existeixen, però la Catalunya que tots defensem és inclusiva
Em preocupen la política europea, l’espanyola i la catalana, perquè afecten el món local

Antonio Balmón Arévalo (Barcelona, 1960) va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Cornellà per primera vegada el 1987, i el 2004, després d’ocupar-hi diverses responsabilitats, va substituir José Montilla al capdavant del consistori. Ha estat reelegit alcalde en quatre ocasions, sempre amb majoria absoluta excepte el 2015. També és vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i secretari d’acció institucional del Partit dels Socialistes de Catalunya.

A Cornellà governa el PSC des de fa més de 30 anys, i amb diverses majories absolutes. Quines són les claus que els han mantingut al capdavant del govern municipal?
Si s’analitza la realitat social de la nostra ciutat des de l’any 1979, es veu perfectament que el bloc ideològic i identitari no s’ha mogut gaire. Nosaltres, amb la nostra manera de governar, sempre hem intentat ampliar el bloc. I crec que ha donat un bon resultat. La construcció d’una comunitat des de la política local ha d’intentar evitar imposicions. És evident que et pots equivocar i que no a tothom li agrada el que fas, però has de buscar una àmplia majoria. Sempre he explicat que la nostra aliança és amb el món de les entitats i la societat civil d’aquesta ciutat.
Vostè va entrar a l’Ajuntament fa 35 anys i en fa gairebé 20 que és alcalde. Entén que hi pugui haver gent que demani un relleu?
Suposo que no tenen més relat que aquest. El canvi no són les persones, són les idees, els projectes.
El 2023 repetirà com a candidat. Què creu que pot continuar aportant a la ciutat?
Primer de tot, el que no hem pogut realitzar en aquest mandat. Segon, culminar la nova transformació que en els darrers anys estem fent a la ciutat. I tercer, el compromís que aquesta ciutat pot aspirar a més fermesa i a més enfortiment. Nosaltres aportem aquests elements. És important remarcar que formo part d’un equip. Jo només soc la part més visible, però aquí hi ha un grup de persones, tècniques i polítiques, que cada dia estan treballant per enfortir aquesta ciutat. Cornellà aspira a ser una illa molt singular dins de l’àrea metropolitana i el Baix Llobregat, amb elements de cohesió social i de polítiques de creixement i coneixement de les persones.
Quines són les seves prioritats per a Cornellà? Què és el que més el preocupa actualment?
Em preocupa tot el que passa al meu entorn, la política europea, la política a Espanya i a Catalunya, perquè tot això té un efecte en el món local. El que has de fer des del punt de vista local és intentar transitar sobre totes aquestes realitats, tot i que la majoria de les quals no depenen de tu. Nosaltres no tenim influència sobre les rendes familiars, des del punt de vista salarial, però sí que podem millorar-les de manera indirecta com a proveïdors de serveis per a gent que potser no podria tenir accés a la cultura, a l’esport o a activitats extraescolars. D’altra banda, hem de saber combinar el progrés tecnològic i econòmic amb un progrés més moral.
El pla ARE Ribera-Salines és un dels projectes importants, però no tothom el veu clar. Per què és necessari?
Aquest no és un dels projectes principals. El projecte més important és Cornellà Natura, que és la renaturalització de la ciutat. Una transformació d’eixos, una pacificació de carrers, canviar conductes i adaptar-les al segle XXI, concretar les polítiques de protecció del medi ambient en allò que afecta la vida quotidiana. L’altre projecte rellevant és Cornellà Humana: tractar el tema de la solitud, del benefici del silenci, tractar els problemes que preocupen altres administracions i pal·liar-los. I després, les polítiques socials. El pla Ribera-Salines és una transformació d’un espai, que mai ha estat agrícola, perquè sigui el que no és ara, la gran reserva natural propietat d’aquesta ciutat. Tindrà una funció social per a gent que necessita viure, i es farà quan toqui, perquè ja he explicat mil vegades que encara no sabem quan començarà. Encara estem immersos en procediments jurídics i administratius. Farem que la ciutat sigui propietària d’un 65% d’aquesta reserva natural.
Al maig, Raquel Albiol (ERC) va presentar una moció conjunta amb Ciutadans i la regidora no adscrita per fer un procés d’informació ciutadana de l’ARE Ribera-Salines. El PSC hi va votar en contra. Hi ha falta de transparència en aquest projecte?
El projecte està aprovat des de fa anys. I tant que hi ha hagut transparència! A qui no sàpiga el que és una ARE jo no li donaré lliçons gratuïtes.
Parlem amb més profunditat del projecte Cornellà Natura. En els últims anys, i especialment durant aquest 2022, s’han remodelat diversos carrers i avingudes de la ciutat.
Veníem d’una època en què es deia que aquesta ciutat era molt grisa. Fa uns anys vam analitzar què hi podíem fer i vam plantejar una Cornellà amb cinc eixos naturals de transformació per reforçar la presència de vegetació i d’espais per transitar, i per pacificar el trànsit. Va rebre moltes crítiques, però la realitat és més tossuda que les crítiques. Ara es posa en dubte el projecte Ribera-Salines, però quan hem proposat protegir els vianants, l’oposició hi ha votat en contra. La darrera enquesta municipal mostra que la ciutadania està a favor del que estem fent. És una transformació que no vol imposar, no vol ser agressiva. No va a favor ni en contra del cotxe, sinó que vol consolidar diversos interessos i la convivència. Continuem tirant endavant els cinc eixos que vam plantejar fa uns anys. Fa tres anys vam obtenir un reconeixement europeu per a aquesta tasca que estem fent, un indicador que aquesta ciutat està prenent el camí correcte dins de les seves possibilitats físiques. Estem transformant la part visible i també estem treballant en el que és invisible. Sempre he dit que l’administració local només pot fer pal·liatius, som el paracetamol social.
Des de l’oposició critiquen que, tot i les modificacions urbanístiques, no hi ha un pla global.
No he actuat mai des de la improvisació. Alguns potser sí que ho fan. La planificació és en els documents. Hi ha gent que té ganes de perdre el temps. Jo no. L’altre dia parlava amb una persona de la Generalitat i tots dos coincidíem que ja n’hi ha prou de tenir tants plans. El que cal fer és actuar més, intervenir més, perquè els plans al final acaben al calaix.
En l’enquesta municipal del 2021, la seguretat ciutadana va passar a ser una de les prioritats per als ciutadans de Cornellà. En la darrera enquesta, però, la percepció en aquest àmbit ha millorat.
Hem aplicat una sèrie de mesures destinades a millorar la seguretat, com la presència d’un servei d’observació nocturna. També hem incrementat recursos de la Guàrdia Urbana i hem reforçat el sistema de prevenció. Està donant bon resultat.
L’Ajuntament va aprovar un pressupost per al 2022 de prop de 98 milions d’euros, un 14% més elevat que el de l’any passat. Què ha suposat per a la ciutat aquest increment de pressupost?
Per començar, cal dir que finalment han estat 140 milions. Entre altres coses, per les modificacions de crèdit que tant critica l’oposició i que finalment beneficien el conjunt de la ciutat. Aquest pressupost ens permet fer totes aquestes actuacions que he comentat. És veritat que han passat tres coses que no ens esperàvem: les dificultats que hi ha actualment per trobar empreses per contractar i per construir, i també la inflació i la pujada dels preus de l’energia. En el darrer ple vam haver de situar una partida de dos milions d’euros que no teníem prevista per aquest últim factor. Això ens obliga a repensar la despesa d’aquest any. El que m’interessa posar en relleu és que la majoria de les inversions que es fan a la ciutat són diners que hem aconseguit de fora de l’Ajuntament. I també voldria destacar que tots els equipaments, tot el que hem posat en marxa en aquest mandat, ja està pagat. No tenim cap deute. I ara entrem en la part que és la gestió diària, la despesa corrent. En una època molt dura en què hem hagut d’afrontar despesa imprevista, encara podem dir que tancarem aquest mandat sense deute, amb un creixement important d’equipaments i amb una transformació física i social de la ciutat.
Com s’han aconseguit els prop de quatre milions d’euros dels fons europeus Next Generation EU que rebrà la ciutat i per a què s’utilitzaran?
És molt complicat gestionar fons europeus. No aquests en concret, tots. Nosaltres vam decidir presentar-nos per actualitzar la flota d’autobusos conjuntament amb TMB, on incorporem i aportem al conjunt de l’àrea metropolitana la meitat d’aquests recursos. L’altra meitat és per transformar l’espai públic. Durant el mandat anterior, vam decidir que volíem tenir una ciutat on a partir de les vuit del vespre a la majoria d’artèries viàries hi hagués només trànsit de la gent que viu allà o que hi va a fer una gestió concreta. Avui és possible gràcies a la tecnologia i això és el que estem duent a terme. Tancar barris i gestionar aparcaments de superfície. Obtenir el benefici del silenci, millorar la salut i tenir alternatives de mobilitat al cotxe. L’altra part dels recursos van destinats a aquesta gestió tecnològica.
Com s’ha d’abordar des de la política municipal el cop que suposa per als ciutadans la crisi energètica i la pujada de preus?
El primer que cal fer és no gastar per sobre de les teves possibilitats. Tenir clares quines són les teves bases de ciutat i identificar els teus ingressos i d’on provenen. Evitar el victimisme recurrent. La nostra obligació és saber què estem gestionant, i després, si escau, ja reclamarem. Aquesta crisi pot tenir un impacte i conseqüències socials. Nosaltres tenim una influència sobre les rendes familiars de manera indirecta i podem fer polítiques pal·liatives, entre les quals, els plans d’ocupació. Tenim contractades 250 persones a l’any, cosa que ens permet disminuir l’efecte de l’atur a la nostra ciutat. També intervenim perquè aquests diners que paguem en els plans d’ocupació entrin en l’economia local. Això és el que podem fer, no ens enganyem. I intentar activar alguns mecanismes d’economia local, de contractació d’empreses locals, que és el que estem fent. Però no podem intervenir sobre preus, sobre subministraments, sobre inflació, sobre interessos o sobre la paritat dòlar-euro.
Quina valoració fa de la Creu de Sant Jordi atorgada al grup Estopa, qüestionada per alguns?
Crec que ells, en la seva intervenció en l’acte d’entrega de la Creu de Sant Jordi, van fer un molt bon resum del que consideren que és Catalunya. Jo hi era. Qui vulgui excloure això, té un problema. Cornellà hi serà tota la vida aportant diàleg, mestissatge o creativitat. Això és el que fem. I no perdre el temps criticant-nos, dividint-nos. Crec que els germans Muñoz, d’una manera molt sòbria, van expressar molt bé què volem. A Catalunya les minories existeixen, però la Catalunya que tots defensem és una Catalunya inclusiva.
Després d’una dècada marcada pel procés sobiranista, en quina fase creu que es troba Catalunya actualment?
A mi el que m’agradaria és una Catalunya governada per persones que, amb una mà planifiquen, impulsen i treballen el dia a dia, i amb l’altra busquen una solució a un conflicte que no ens mereixíem. I avui dia això encara no ho acabo de veure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Orobitg i Viñas, representants de la Selva i el Gironès a la llista d’ERC

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona