Política

conflicte bèl·lic a l’est d’europa

La CE busca una postura comuna sobre l’acolliment de russos que no volen lluitar

Brussel·les assegura que la situació a les fronteres exteriors de la UE és estable

La Comissió Europea intenta coordinar una postura comuna entre els països de la Unió Europea sobre com actuar davant els ciutadans russos que estan fugint del país després de la mobilització decretada pel Kremlin, mentre insisteix en l’obligació que tenen d’analitzar individualment les peticions d’asil.

“Seguim molt de prop la situació i hi ha contactes en curs amb els estats membres”, ha dit aquest divendres el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, en la roda de premsa diària de la institució, però ha insistit que “en qualsevol cas, hi ha un marc jurídic en matèria d’asil que continua estant en vigor”.

Brussel·les assegura que la situació a les fronteres exteriors de la UE és estable encara que està recaptant informació sobre quants russos han intentat creuar-les des que el president Vladímir Putin decretés el dimecres la mobilització de 300.000 homes per a combatre a Ucraïna.

A Finlàndia van entrar ahir 6.470 ciutadans russos, segons ha informat avui la Guàrdia de Fronteres del país, una xifra que malgrat ser “més alta del normal”, continua estant en els nivells habituals del cap de setmana.

Tampoc Estònia i Lituània han observat en els últims dies un increment de ciutadans russos, segons han informat EFE fonts de tots dos països.

Per la seva banda, l’Agència Europea de Fronteres ha augmentat lleugerament de 58 a 63 els guardacostes desplegats en l’est d’Europa.

Cal tenir en compte que arran de la guerra els països bàltics i Polònia han deixat d’emetre visats de turista als ciutadans russos i Finlàndia ha reduït els permisos a un deu per cent, de tal manera que només permeten l’entrada sota comptades excepcions, per exemple, per raons humanitàries.

“Per raons de seguretat Letònia no emetrà visats humanitaris o d’un altre tipus a aquells ciutadans russos que evitin la mobilització”, va dir dimecres el ministre d’Exteriors letó, Edgars Rinkevics, en el seu compte oficial de Twitter.

Alemanya, en canvi, considera que sí que “ha d’haver-hi un camí” perquè els objectors de consciència i desertors russos “puguin venir a Europa” i evitar la mobilització decretada pel Kremlin, segons ha dit avui un portaveu del Govern.

Davant la falta d’acord, la República Txeca, que ostenta actualment la presidència rotatòria de la UE, ha convocat als ambaixadors a una reunió dilluns que ve per a tractar de coordinar una postura comuna i la Comissió mantindrà una altra trobada el dimarts amb representants dels Vint-i-set per a abordar la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona