Política

El dèficit fiscal, 40 anys després

Es reedita el llibre de Ramon Trias i Fargas sobre “l’asfíxia fiscal” que afecta Catalunya

L’economista i polític convergent ja va augurar un mal futur pel finançament català, que perd un 8,5% del PIB cada any

Trias i Fargas va detectar les “trampes” de la Constitució contra la plurinacionalitat

Catalunya suporta un “ofec” financer “premeditat” per part de l’Estat, que “abusa” del concepte de “solidaritat” per demostrar que Catalunya surt “folgada” del franquisme i per associar-la al “privilegi”. Aquesta és una de les idees centrals del llibre Narració d’una asfíxia premeditada, de Ramon Trias i Fargas, economista i conseller de Finances del primer govern de la Generalitat de Jordi Pujol, que l’editorial Tibidabo torna a publicar gairebé quaranta anys després de la seva primera edició (1985). En la presentació que es va fer ahir de la reedició del llibre, el catedràtic de ciència política de la UPF Ferran Requejo va resumir l’ofec financer com la “maldat estructural del sistema polític espanyol contra Catalunya”, que Trias i Fargas va detectar poc després de la Transició en què tant es va implicar. També va trobar les “trampes” de la Constitució contra la plurinacionalitat, causades per l’ambigüitat.

El convergent va arribar a expressar un desig ple d’incerteses, que era un mal auguri sobre el sistema de finançament: “Espero que els autonomistes catalans tinguin sort”, va escriure per cloure el llibre. I el cert és que el finançament actual fa que Catalunya perdi un 8,5% del PIB cada any; és a dir, 20.000 milions d’euros de dèficit fiscal, segons va calcular per al 2022 el conseller d’Economia, Jaume Giró.

En aquest sentit, l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell (CiU) va argumentar en la seva intervenció que l’actual sistema de finançament –que és del 2009–, tot i que “no és bo”, “és d’inspiració federal”, i que des d’un punt de vista català és millor no implicar-se gaire en la seva reforma “perquè un de nou serà menys federal”. Trias i Fargas ja va reconèixer que un dels problemes parteix de l’acceptació inicial des de Catalunya de la metodologia del cost efectiu per calcular el que havia de rebre, que ja era inferior al que havia de ser. En tot cas, Mas-Colell va proposar ahir que el finançament prevegi el cost de la vida en les diferents comunitats, que es marquin les competències de les administracions i que s’harmonitzin impostos com ara el de patrimoni per “evitar la competència fiscal” exercida des de Madrid o Andalusia, si l’Estat no el suprimeix per a tothom, com ell voldria.

El model de finançament federal dels EUA era el que admirava Trias i Fargas, però sabia les dificultats per implementar-lo. La catedràtica d’hisenda pública de la UB Núria Bosch ho atribueix a “la manca de cultura federal a Espanya”, que “té la concepció de caixa única, que tots els impostos pertanyen al govern espanyol”. En aquest sentit, l’exconseller d’Economia Antoni Castells va subratllar “la tendència arran de la Transició d’anar enrere i desvirtuar el pacte constitucional”. I va posar en la diana el germà gran del seu anterior partit, el PSOE, per la centralització. Tots els ponents, però, diuen que s’entén molt del conflicte català llegint un llibre que consideren “visionari”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
orient mitjà

L’exèrcit israelià mata un palestí a Betlem

tel aviv
guerra a ucraïna

Entra en vigor el vet europeu al petroli rus

moscou / Brussel·les

El primer casal del poble

barcelona
ANIOL VILA I DURAN
CAP DE L’OPOSICIÓ A SANTPEDOR (CUP-AMUNT)

“Els fets de les vaquetes són l’episodi més greu de les últimes legislatures”

SANTPEDOR

El Parlament pretén edificis del parc per guanyar espai

barcelona

El règim de l’Iran mou fitxa

Beirut

La fossa de Cipriano Martos s’obrirà la setmana vinent

Reus
MIREIA VEHÍ
DIPUTADA DE LA CUP AL CONGRÉS

“L’esperit de la sedició passa a l’ordre públic”

Madrid
MERCÈ MORALES
HISTORIADORA

“El 1932 revocava la desfeta del 1714”

Barcelona