Política

L’OTAN respondrà als atacs a les infraestructures

L’Aliança Atlàntica denuncia els “actes de sabotatge” que suposen les fuites dels Nord Stream

Suècia detecta una quarta pèrdua als gasoductes

Alemanya alerta dels enormes riscos per a l’atmosfera

Dinamarca, Suècia i Noruega eleven el nivell d’alarma

L’OTAN va irrompre ahir en la crisi desfermada arran de les fuites detectades als gasoductes Nord Stream 1 i Nord Srtream 2 per advertir que respondrà “unida” i “amb determinació” a atacs deliberats contra infraestructures crítiques dels aliats, com creu que ha estat el cas dels gasoductes, objecte d’“actes de sabotatge deliberats, imprudents i irresponsables”. “Nosaltres, com a aliats, ens hem compromès a preparar-nos, dissuadir i defensar-nos contra l’ús coercitiu de l’energia i altres tàctiques híbrides per part d’actors estatals i no estatals”, va assenyalar en una declaració el Consell de l’Atlàntic Nord, el màxim òrgan de presa de decisions de l’OTAN.

Els ambaixadors dels trenta països de l’organització, més els de Finlàndia i Suècia, convidats a unir-se a l’OTAN, van afegir que “qualsevol atac deliberat contra les infraestructures crítiques dels aliats afrontaria una resposta unida i decidida”.

Segons van dir, els danys soferts pels gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2 en aigües internacionals del mar Bàltic són “molt preocupants”. “Tota la informació disponible actualment indica que és el resultat d’actes de sabotatge deliberats, imprudents i irresponsables”, van subratllar, i van afegir que les fuites de gas des d’aquests conductes “estan provocant riscos per a la navegació i danys mediambientals considerables”. L’Aliança Atlàntica va mostrar també el seu suport a les investigacions en curs per determinar l’origen dels danys.

El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, va advertir, en una piulada a Twitter, que “qualsevol atac deliberat contra les infraestructures crítiques dels aliats afrontaria una resposta unida i decidida” de l’OTAN. Tant els Estats Units com Rússia han qualificat d’“absurda” qualsevol implicació en el presumpte sabotatge d’aquests gasoductes, que porten gas rus cap a països del nord d’Europa.

El primer Nord Stream, amb una capacitat de bombament de 55.000 milions de metres cúbics de gas l’any, està aturat, després que Rússia al·legués que hi havia hagut una fuita d’oli a l’única estació compressora russa que encara estava en funcionament. El Nord Stream 2 mai ha arribat a operar a causa del bloqueig per part d’Alemanya de la infraestructura abans fins i tot de l’inici, al febrer, de la invasió russa d’Ucraïna. En tot cas, tots dos gasoductes estan plens de gas i han de mantenir una pressió estable.

La guarda costanera de Suècia ha detectat una segona fuita de gas al gasoducte Nord Stream 2, que s’afegeix a les tres detectades en les dues canonades entre diumenge i dilluns, que les autoritats de Dinamarca i Suècia investiguen com a sabotatge. La quarta fuita, de menor grandària, és a la zona exclusiva econòmica sueca i al Nord Stream 2, segons va informar al diari Svenska Dagbladet Jenny Larsson, portaveu de la Guàrdia Costanera. “Es tracta d’un abocament gran d’uns 900 metres de diàmetre i un altre de menor, d’uns 200 metres”, va afirmar aquesta font.

El descobriment es va fer durant una patrulla de les autoritats sueques, que, com les daneses, supervisen amb vaixells i avions la zona. En total hi ha dues fuites a cada gasoducte, dues a la zona danesa i dues a la sueca.

La detecció d’una quarta fuita sembla esvair qualsevol altra opció que no sigui el sabotatge per explicar aquests fets, l’origen dels quals investiguen les autoritats daneses i sueques, mentre Alemanya avalua els danys mediambientals al Bàltic.

Les fuites provocaran emissions tòxiques per l’equivalent de 7,5 milions de tones de CO2, segons un comunicat emès ahir per l’Agència Federal de Medi Ambient alemanya (UBA) i basat en estimacions sobre el volum de gas acumulat en aquestes canonades. La condensació de gas a l’interior permet calcular, segons aquest organisme, que en total s’alliberaran a l’atmosfera 0,3 milions de tones de metà, un gas considerat molt més nociu que el CO2, recorda la UBA. Una tona de metà provoca un escalfament igual al de 25 tones de CO2, per un període calculat de 100 anys. La ministra alemanya de Medi Ambient, la verda Steffi Lemke, havia avançat dimecres que la fuites no comporten perills greus per a l’ecosistema marítim, però sí per a l’atmosfera.

La direcció general d’Energia danesa va informar ahir que ha sortit més de la meitat del gas i que el flux podria aturar-se diumenge, la qual cosa permetria que es portés a terme una inspecció submarina. Els sectors elèctrics i gasistes de Dinamarca, Suècia i Noruega han elevat el nivell d’alarma sobre les seves instal·lacions, i hi han inclòs presència militar. Suècia ha augmentat, a més, el nivell d’alerta a les seves centrals nuclears.

La UE pactarà mesures urgents per abaratir l’energia

Els 27 preveien acordar ahir un estalvi generalitzat del 10% del consum elèctric, un impost als beneficis extraordinaris de les petrolieres i un topall al preu de les renovables, com a mesures d’emergència per alleugerir el preu de l’energia. Aquest paquet de mesures –temporals i d’aplicació immediata– és la primera reacció comunitària d’envergadura després d’un any de crisi energètica, excepte per l’estalvi voluntari del gas del 15% acordat abans de l’estiu i el pla per omplir els dipòsits, que estan ja a una mitjana del 88,17% de capacitat.

Putin consumarà avui l’annexió del territori ocupat

El president rus, Vladímir Putin, firmarà avui l’annexió dels territoris ucraïnesos ocupats per l’exèrcit rus. La firma tindrà lloc a les dues de la tarda hora catalana durant una cerimònia al Kremlin, en el marc de la qual el president rus pronunciarà un “important discurs”. La firma arriba després dels referèndums fets a mida a Donetsk i Lugansk, les dues regions que integren el Donbass, a l’est d’Ucraïna, i també Zaporíjia i Kherson, al sud. El procés d’incorporació a la Federació Russa es culminarà la setmana vinent amb l’aprovació de l’annexió per part del Senat i la Duma.

Francesc va mediar en l’intercanvi de presoners

El papa va mediar personament per facilitar l’intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna de la setmana passada, segons va revelar en la trobada amb els jesuïtes que va mantenir en el viatge al Kazakhstan, va publicar ahir la revista de la Companyia de Jesús La Civiltà Cattolica.

Rússia envia al front el primer grup de reservistes

Rússia hauria enviat ja a combatre a la guerra d’ Ucraïna el primer grup de reservistes reclutats després de la mobilització dictada la setmana passada pel president rus, Vladímir Putin, segons una font del servei d’intel·ligència nord-americana recollida per mitjans dels EUA.

Zelenski convoca el seu consell de seguretat

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha convocat el Consell de Seguretat Nacional avui, dia en què el president rus, Vladímir Putin, firmarà els tractats d’annexió dels territoris ucraïnesos ocupats. La convocatòria del consell va ser comunicada per l’oficina de la Presidència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Recusat Lesmes per apartar-lo dels indults

barcelona
MARIA BALASCH I PLA
CAP DE L’OPOSICIÓ A VIC (ERC)

“A la ciutat de Vic la segregació escolar existeix i cada vegada va a més”

vic

Crida de l’ANC contra la repressió del Codi Penal

Barcelona

No del PSC i Junts al control extern dels Mossos

Barcelona

La Xina reforça la censura

Tòquio

L’ambaixada d’Ucraïna a Madrid rep un altre paquet intimidatori

MADRID / BRUSSEL·LES
GEMMA GEIS
ALCALDABLE DE JUNTS PER CATALUNYA A GIRONA

“Arriscar té sentit quan és per Girona i el que estimes”

girona

Musk cancel·la el compte de Twitter de Ye

los angeles

La CUP reclama més protecció a la Costa Brava

PALAMÓS