Truss rectifica i retira el seu polèmic pla de rebaixa fiscal
La pressió dels conservadors força la primera ministra britànica a fer-se enrere en l’eliminació de l’impost als més rics
Atribueix la mesura al titular de Finances
El gir de 180 graus afebleix la posició de la cap de govern
La nova líder assegura en el congrés ‘tory’ que ha après la lliçó
La nova primera ministra britànica, Liz Truss, no va tenir més remei que fer-se enrere en el seu pla fiscal per reduir els impostos als rics. El pla, conegut com a “minipressupost”, el va anunciar el ministre de Finances, Kwasi Kwarteng, fa deu dies. Havia provocat la caiguda de la lliura, que va assolir el seu mínim històric respecte al dòlar, en 1,03 dilluns passat, i la caiguda del mercat del deute, que va obligar el Banc d’Anglaterra a intervenir i comprar deute públic per un valor de 65.000 milions de lliures (75.000 milions d’euros).
L’anunci el van fer durant el segon dia del congrés del Partit Conservador que s’està celebrant a Birmingham, al centre d’Anglaterra. Truss va dir ahir al matí a la BBC que retirava la mesura, que bàsicament eximia de pagar el 45% en impostos aquells que guanyen més de 150.000 lliures anuals (172.500 euros), uns diners que eren finançats amb deute públic. Truss va admetre que hauria d’haver “preparat millor el terreny” abans d’anunciar el seu minipressupost i va dir que havia après la lliçó. Tot i que va reiterar que confiava que el seu paquet de retallades d’impostos impulsaria el creixement econòmic. En un moment de l’entrevista li van preguntar si la mesura de la discòrdia l’havia pres en consens amb el seu gabinet i va dir que no, que va ser una “decisió que va prendre el ministre de Finances”. Es distanciava, així, de Kwasi Kwarteng. A la tarda, Kwarteng va pronunciar un discurs en la conferència que va quedar completament diluït per la rectificació. “Sé que el pla presentat fa només deu dies ha causat una mica de turbulència i ho entenc”, va admetre. “Hem escoltat i estem escoltant, i ara vull centrar-me a oferir les parts principals del nostre paquet de creixement”, hi va afegir, insistint que el seu pla faria progressar el país. “Farem avançar el Regne Unit, oferirem impostos més baixos per a vostè i la seva família. Sé que podem aconseguir aquest objectiu”, va dir.
Arribar a Nadal
Tot i el missatge d’optimisme, Kwarteng i Truss han quedat molt tocats per aquesta rectificació. El principal motiu que els va obligar a fer-se enrere va ser l’enuig de part del Partit Conservador i una amenaça de rebel·lió provinent d’un grup important de diputats. En les primàries conservadores d’aquest estiu, Truss no va ser la favorita dels diputats i va ser escollida per les bases en detriment de Rishi Sunak, que havia criticat que la rebaixa d’impostos que prometia Truss no era realista. Truss va guanyar les primàries i Sunak ha provat que tenia raó.
El 2017, Theresa May ja es va haver de fer enrere en l’anomenat “impost de la demència”, que obligava els pensionistes a contribuir més per pagar la seva atenció. Ho va haver de fer per la pressió del grup parlamentari, en un torcebraç que va marcar l’inici del seu final com a premier. En el Partit Conservador ja es comença a dir que Truss no arribarà a Nadal i que han de buscar relleu perquè els laboristes ja els avantatgen de 33 punts en les enquestes i només falten dos anys per a les eleccions.
Una proposta thatcherista condemnada al fracàs
ANNA BALCELLS
En un exercici de realisme polític quan no fa ni un mes que ocupa el càrrec, la flamant primera ministra britànica, Liz Truss, s’ha vist obligada a passar el primer tràngol. El pla fiscal de la successora de Boris Johnson estava condemnat al fracàs, no només perquè amenaçava la despesa social mentre s’abaixaven impostos als més rics, sinó també perquè perjudicava de ple els interessos electorals conservadors.
Quadratura del cercle
Tot just anunciar-se, el pla de Truss va fer caure la cotització de la lliura esterlina, va fomentar la rebel·lió interna tory i va eixamplar fins a 33 punts l’avantatge laborista. Ahir, en el congrés del Partit Conservador, el ministre de Finances, Kwasi Kwarteng, anunciava el gir de 180 graus tot refermant-se, però, en el seu credo thatcherista: “Impostos baixos, creixement alt i disciplina fiscal.” La quadratura del cercle. Algú li haurà de recordar que els anys vuitanta del segle passat queden ja molt lluny. Mentrestant, Truss i Kwarteng, molt debilitats amb aquesta arrencada de mandat, hauran de suportar més pressió, en un país que ha vist desfilar quatre primers ministres en els darrers sis anys.
