Londres nega “buits democràtics” sobre la capacitat d’Escòcia de convocar un referèndum d’independència sense acord

El govern britànic ha demanat al Tribunal Suprem del Regne Unit desestimar el cas sobre si les institucions escoceses poden convocar un referèndum d’independència sense acord. En la segona jornada de vista, l’advocat de l’executiu britànic, James Eadie, ha negat que hi hagi “buits democràtics” sobre la competència de les insititucions escoceses per fer-ho i ha defensat que el tribunal no ha de decidir sobre el cas. Sobre els dubtes de l’assessora legal del govern escocès, que va intervenir en la sessió de dimarts, Eadie ha assenyalat que no és que no pugui respondre les qüestions sobre la legalitat d’aquest projecte de llei de l’executiu escocès, sinó que al govern escocès “no li agrada la resposta que li ha donat”.

Per l’advocat del govern britànic, hi ha una “incoherència processal greu i substancial”. En la seva intervenció, el lletrat que representa Londres ha defensat que és el parlament britànic el que ha de tenir l’última paraula sobre la convocatòria d’un referèndum d’independència a Escòcia perquè el resultat és d’una “importància crítica” per al Regne Unit.

En la sessió de dimarts, en la qual va fer una breu intervenció abans de concloure la sessió, Eadie va defensar que el Tribunal Suprem no havia de decidir sobre intencions “abstractes” de les institucions escoceses. Va argumentar que “no és adequat” que el tribunal hagi de decidir sobre un projecte de llei del qual encara no es coneixen els termes.

En la vista, l’advocat de l’executiu britànic ha apuntat que la unió entre els regnes d’Escòcia i Anglaterra és “un fonament constitucional de l’estat britànic modern” i que un referèndum sobre la independència està tan fora de la competència de les institucions escoceses com un per mantenir aquesta unió. “La unió és l’únic objecte d’aquest referèndum que vol convocar la llei”, ha apuntat el lletrat.