El govern espanyol envia a Brussel·les un pla de pressupostos amb dos escenaris pel context “d’elevada incertesa”
Els comptes, que encara han de ser validats al Congrés, contemplen una reducció de deute i dèficit públic
El govern espanyol ha enviat aquest dissabte a la Comissió Europea el seu pla de pressupostos pel 2023. Com a novetat, aquest incorpora dos escenaris diferents en funció de com evolucioni el context internacional. Segons ha detallat el Ministeri d’Hisenda en un comunicat, n’hi ha un que recull les mesures d’ingressos i despeses que contenen els comptes actuals i un segon que contempla una recaptació més gran de la inicialment estimada, fruit de l’escalada de la inflació, que donaria a l’Estat més marge per “prorrogar i adoptar aquelles mesures que s’estimi convenient”. Segons ha detallat l’executiu, el context “d’elevada incertesa” a conseqüència de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha motivat l’elaboració d’aquest sistema.
Els comptes enviats a Brussel·les, que encara han de ser validats per majoria al Congrés dels Diputats, també contemplen un menor dèficit i una reducció del deute públic fruit de l’augment de la recaptació de l’Estat els darrers mesos. Així, la ràtio de deute públic sobre PIB també seguiria el descens iniciat el 2021 situant-se en un 112,4% del PIB davant del 115,2% del 2022. Pel que fa al dèficit públic, passaria del 5% del 2022 al 3,9% del 2023.
El govern espanyol ha defensat que els comptes enviats inclouen una important despesa serveis públics. “La prioritat dels pressupostos de 2023 són la justícia social, mitjançant l’enfortiment de l’estat del benestar, i l’eficiència econòmica a través del creixement i la creació d’ocupació de qualitat”, apunta el ministeri, que xifra en 10.000 milions l’impacte de les mesures aprovades fins ara per combatre les conseqüències de la guerra i la crisi energètica.
D’altra banda, l’Estat ressalta que els recursos transferits a les comunitats autònomes i els ens locals també marquen xifres rècord. Concretament, el pla de despesa preveu entregar als governs autonòmics 135.274 milions d’euros. “Suposa una xifra sense precedents i que implica un increment del finançament del 24% respecte a aquest exercici”, apunta el ministeri que lidera Maria Jesús Montero.
