Política

ESTAT ESPANYOL

Petició al Congrés perquè s’investigui el respecte als drets humans en la tragèdia de Melilla

Nou grups parlamentaris demanen una “investigació a fons i amb totes les garanties de protecció cap a les parts”

Nou grups parlamentaris del Congrés dels Diputats —Unides Podem, ERC, EH Bildu, Junts, el PDeCat, Más País, Compromís, BNG i la CUP— han presentat una petició perquè el ple aprovi la creació d’una comissió d’investigació sobre el respecte als drets humans en la tragèdia que va tenir lloc el 24 de juny a la tanca de Melilla i en la qual van morir 23 persones.

A la petició, els grups parlamentaris afirmen que encara hi ha molts dubtes per aclarir sobre aquells fets, i que el reportatge que va emetre recentment la cadena britànica BBC “ha posat de manifest que les explicacions que s’havien ofert des del ministeri de l’Interior espanyol podrien ser qüestionades després de l’anàlisi de vídeos i imatges” i podria considerar-se que diverses de les morts es van produir en territori espanyol.

També es fa referència al Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que en una nota de premsa sobre la investigació que està portant a terme, assenyala que aquell dia es van produir 470 “rebutjos a la frontera”, una pràctica que ha estat criticada perquè s’haurien incomplert diverses previsions legals, tant nacionals com internacionals. Els nou grups parlamentaris afirmen que, malgrat que el ministeri de l’Interior espanyol es va comprometre a fer una investigació interna i a proporcionar la màxima transparència sobre els fets, encara no ha facilitat la totalitat de les imatges gravades al perímetre de la tanca i enumeren algunes de les nombroses institucions i organitzacions internacionals, així com veus de la societat civil, que han demanat que s’investigui la tragèdia, com, per exemple, el Comitè de l’ONU sobre els Treballadors Migrants o Amnistia Internacional. En contraposició, afirmen, el ministeri de l’Interior espanyol ha qüestionat les afirmacions fetes per alguns grups parlamentaris en els debats fets fins ara.

La fiscalia de Nador, al Marroc, recorden, va obrir una investigació en la qual imputa 32 persones d’origen subsaharià, detingudes pels delictes de tràfic d’éssers humans, el segrest d’un gendarme marroquí retingut com a ostatge, incendi, violència i injúries contra la policia marroquina, deixant sense investigació l’actuació de la gendarmeria marroquina a la zona fronterera.

Davant les evidències recopilades i la falta de respostes a la iniciativa del govern a investigar, aclarir i depurar responsabilitats, els nou grups parlamentaris consideren que és “urgent i necessari” que s’obri una comissió d’investigació per aclarir la tragèdia, amb una investigació “a fons i amb totes les garanties de protecció cap a les parts, les responsabilitats dels fets, però també amb la finalitat de trobar mecanismes per a la pràctica i eficaç reparació de les víctimes, que tot sistema de justícia ha de proveir de forma intrínseca”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs