Aragonès obre el meló de la malversació
El president de la Generalitat vol “revertir” els canvis que hi va introduir el PP el 2015, que es van utilitzar contra l’1-O
Bolaños, obert a modificar el tipus penal aprofitant la tramitació de l’eliminació de la sedició
Després de fer vist a l’eliminació de la sedició, les oracions d’ERC es dediquen a “obrir la batalla” pel delicte de malversació. Aprofitant l’acord per suprimir la sedició, el camí de la construcció d’una mena d’amnistia per fascicles passa ara per la negociació de la reforma del Codi Penal al Congrés i al Senat, on els republicans tenen intenció de presentar esmenes per “revertir” els canvis en aquest tipus penal que va introduir el PP el 2015 amb el rebuig en bloc de l’oposició. En aquests termes passadors per al PSOE ho va plantejar ahir el president, Pere Aragonès.
El cap de govern va recordar a RAC1 que, amb aquella modificació popular –fins llavors, la malversació exigia que els diners públics desviats fossin per a lucre propi o de tercers–, allò que no va ser considerat delicte en el cas del procés participatiu del 9-N del 2014 sí que va passar a ser-ho en el referèndum del primer d’octubre del 2017. Domar la malversació és clau, no només pels efectes que tindria per als polítics a qui es van concedir els indults parcials i revisables –pendents del Tribunal Suprem–, sinó també per als que no han estat jutjats perquè són a l’exili. No és el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, perseguida només per rebel·lió, però sí el del president Carles Puigdemont. Sense anar més lluny, el tribunal de Schleswig-Holstein va oferir al jutge de les euroordres, Pablo Llarena, l’extradició de Puigdemont només per malversació –i el magistrat no el va reclamar.
Per malversació també es persegueix l’exconseller exiliat Toni Comín i els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Pel mateix delicte es va condemnar a sis anys de presó l’expresident socialista de la Junta d’Andalusia José Antonio Griñán.
“No va de noms”
Aragonès va tenir cura de recalcar que l’acord per fer desaparèixer la sedició del Codi Penal “redueix el marge de discrecionalitat i arbitrarietat” dels jutges i no facilita cap extradició: “Ningú empitjora la seva situació.” Així mateix, vainsistir que la desjudicialització “no va de noms concrets” i que no s’ha negociat “en nom de ningú ni per un cas concret”, ja que la repressió va molt més enllà del govern del 2017. “Aquesta reforma no té noms ni cognoms. Es tracta d’avançar en drets i llibertats”, va observar.
Casualment, o causalment, des de l’altre costat de la taula de negociació, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, alimentava la hipòtesi que les dues parts hagin tancat un pacte que es desgrana, primer, anunciant l’acord per la sedició i, després, abordant la malversació, tot a canvi, sense admetre-ho explícitament, de desencallar un o diversos dels pressupostos que hi ha en joc –els espanyols, els catalans i els barcelonins–. Bolaños obria la porta a modificar la malversació en el tràmit parlamentari de la sedició, una qüestió que Aragonès afirma que “està oberta”. “La clau és construir convivència”, deia el ministre en una entrevista a la Cadena SER. D’entrada, mostrava la predisposició del govern espanyol a estudiar les propostes que facin els grups, sempre que sigui una reforma “raonable”. És clar que la raonabilitat és subjectiva.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, intentava calmar els ànims a la dreta desbocada tot recordant que no s’han tocat pas ni el delicte de rebel·lió ni l’article 155 de la carta magna, que continua “donant les màximes garanties” –s’entén que per la unitat d’Espanya–. “El títol que regula els delictes contra la Constitució, inclosa la rebel·lió, no s’ha tocat”, explicitava.
Robles, a més, remarcava que la reforma del Codi Penal no exonera el president Puigdemont, peça de caça major també per al PSOE, de respondre davant la justícia: “Puigdemont i els que en aquests moments són fora d’Espanya i han comès un fet delictiu hauran de passar per l’àmbit d’un procediment judicial.”
“Es deu pensar que és jutgessa”, li va etzibar el president Aragonès.
D’altra banda, Bolaños afegia a l’equació un altre delicte que no s’ha tocat i el posava de facto sobre la taula: la desobediència.
L’adeu a la sedició, ja en dansa
La proposició de llei que reformarà el delicte de sedició i modificarà l’existent de desordres públics va salvar ahir el primer tràmit al Congrés. La mesa la va admetre a tràmit amb els vots a favor del PSOE i Unides Podem, i els del PP i la ultradreta de Vox en contra. La Junta de Portaveus de la setmana vinent votarà la data d’inclusió de la presa en consideració de la llei en el ple de l’última setmana de novembre. No es descarta que la junta es torni a reunir per segon cop aquesta setmana per incloure el debat ja la setmana vinent en un altre ple posterior al del pressupost. Previsiblement els grups demanaran que es tramiti pel procediment d’urgència, de manera que els temps es reduiran a la meitat i la reforma podria estar enllestida abans que comenci l’electoral 2023. Tot plegat evidencia la voluntat que els canvis en el Codi Penal encaixin amb el calendari pressupostari. Un cop passat el tall dels òrgans rectors de la cambra, s’iniciarà el termini per a la presentació d’esmenes a la totalitat i d’esmenes parcials. Alguns grups ja han manifestat la voluntat d’esmenar el text per garantir que no s’endureixen les penes per desordres públics en manifestacions de protesta social.
