M. al laberint d’Andorra
Rajoy es resisteix a assumir el paper d’imputat en l’Operació Catalunya per extorsió als directius de l’antiga Banca Privada (BPA) i amenaçar ens sobirans
L’Audiència de Madrid frena fins a saber on és ara la comissió rogatòria que Drets i IDHA impulsen
“Es creu que pot fer com Puigdemont amb Boye, però no és una euroordre”, avisa l’advocat Agustí Carles
El diputat Josep Pagès (Junts) va estirar el fil amb Villarejo i Fernández Díaz en la comissió de la Kitchen
Des que el Congrés va crear la comissió d’investigació sobre la Kitchen –operació amb fons reservats per robar a Luis Bárcenas proves contra el PP tot reclutant el xofer, Sergio Ríos, com a confident (“Et dius Sergio, doncs pel Sergi Arola t’anomenarem xef!”, li diu el comissari José Manuel Villarejo, i d’aquí ve el nom del cas)–, el diputat de Junts Josep Pagès hi va veure l’oportunitat d’indagar en l’Operació Catalunya i en la trama a Andorra. “Pot confirmar que Mariano Rajoy el gener del 2015 va viatjar a Andorra suposadament per firmar un tractat i es va reunir amb el primer ministre andorrà per comunicar-li que o forçaven el banc a donar informació dels polítics catalans o farien totes les actuacions necessàries per fer tancar el banc?”, exigia Pagès a Villarejo en el seu cara a cara al Congrés la tarda del 20 d’octubre del 2021. “Desconec els detalls d’aquesta visita, l’únic que en conec són les conseqüències. El banc va ser tancat i recentment el Sepblac [Unitat d’Intel·ligència Financera d’Espanya] ha reconegut que s’ha equivocat i que els informes que va fer sobre blanqueig no tenien consistència; no sé si ara el banc tancat demanarà indemnització a l’Estat”, va dir el comissari patriòtic. El cas nascut d’una doble especulació policial –que Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras tenien diners a BPA i que allò enterraria l’independentisme– que Rajoy hauria fet seva en forma de guerra bruta aprofitant la visita oficial d’estat el 8 de gener del 2015, fa un nou gir de guió: davant el recurs de queixa de l’expresident i de l’exministre Cristóbal Montoro, l’Audiència de Madrid frena fins a saber on és la comissió rogatòria sol·licitada per Andorra.
La secció segona de l’Audiència de Madrid, que el 5 d’octubre s’obria a autoritzar la comissió rogatòria exigida des d’Andorra per la batlle d’instrucció Stephanie García, és la mateixa que ara es cura en salut. “Ignorem per tant quina serà la situació actual de la comissió rogatòria en el seu llarg i, pel que sembla, procel·lós recorregut entre el jutjat d’instrucció de Madrid i el jutjat d’Andorra, via Ministeri de Justícia, sent així que en l’era de la societat de la informació no havia arribat a la seva destinació en els tres mesos transcorreguts des que es va retornar al jutjat sol·licitant”, es permet ironitzar l’Audiència madrilenya.
L’advocat de Drets i impulsor de la causa andorrana per l’Operació Catalunya, Agustí Carles, imputa a Rajoy l’intent de guanyar temps. “El 2 de novembre el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar l’ordre al Ministeri de Justícia d’alliberar les comissions rogatòries i enviar-les. Des del 2 de novembre fins ara no sabem on són. Això és un plet de Rajoy on qui compareix és la fiscalia espanyola i en principi ha de sortir en defensa de la legalitat i, si fos el cas, dels interessos d’Andorra”, explica l’advocat de Drets. “Què pot passar ara? La sala penal pot dir: «Senyor fiscal, em pot informar on és la comissió rogatòria?» Perquè la fiscalia és única i està tant a la via penal com a la contenciosa. I la fiscalia, informar si va sortir del Ministeri de Justícia tal dia i ja no és a Espanya, o si encara hi és i pot ser reclamada i ser retornada al jutjat d’instrucció 32 de Madrid”, rebla. L’advocat Agustí Carles no dubta que el cas s’obrirà pas a Andorra i serà allà on Rajoy s’haurà de defensar tard o d’hora. “Intenta mantenir el tema viu a Madrid i es creu que pot fer la defensa com Carles Puigdemont; és com aquell gag del Polònia on el personatge de Rajoy va a demanar els serveis de Gonzalo Boye. Però hi ha un error: Andorra no és de la UE i això no és una euroordre! Aquí hi ha tractats. Deu pensar: «Si Puigdemont contracta Boye i l’ha liat, per què no puc fer-ho jo també?» I no va així. S’està obrint un forat perillós i es pot crear un precedent: si ara cada comissió rogatòria obre la porta a recursos, tots els reclamats al darrere diran «Presento recurso según la doctrina Rajoy...»”, avisa Carles.
La causa arrenca el setembre del 2016 arran de la declaració judicial davant la batlle instructora Canòlic Mignorance del president de BPA, Higini Cierco, que relata com a partir del 2014 ell i el CEO del banc, Joan Pau Miquel, són coaccionats i extorquits, primer per l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola, i més tard pel comissari Marcelino Martín Blas, cap policial d’assumptes interns entre el 2012 i el 2015 i que en aquesta missió es presentava com a Félix Rodríguez. L’extorsió consistia en l’exigència d’entregar els suposats comptes andorrans de Pujol, Mas i Junqueras sota l’amenaça de tancar BPA i la filial Banco Madrid. Ambdues entitats van ser liquidades el 10 de març del 2015.
FinCEN, secció 311 i Patriot Act
Gràcies a la tenacitat de l’advocat Agustí Carles (Drets), que aviat va vincular Martín Blas (el fals Félix) amb el del cas Pequeño Nicolás, la querella inicial –coordinada amb l’advocat andorrà de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), Alfons Clavera– contra Martín Blas i Barroso es va ampliar al superior o DAO, Eugenio Pino, i a l’inspector en cap Bonifacio Díez. Una segona querella, admesa a tràmit l’agost del 2020, hi incloïa ja els responsables polítics de l’Operació Catalunya: Rajoy, Montoro (Hisenda), Jorge Fernández Díaz (Interior), l’exsecretari d’estat d’Interior Francisco Martínez i l’exdirector de la Policia Ignacio Cosidó. El documental L’estafa d’Andorra, escrit i dirigit per Eric Merola i disponible a YouTube, indaga en un fet poc conegut i clau en la trama: el FinCEN (Financial Crimes Enforcement and Anti-Money Laundering Network del Departament del Tresor dels Estats Units) té el poder de tancar qualsevol banc del món amb una simple nota de premsa, anomenada Secció 311, que és part de la Patriot Act, sense requerir cap prova de delicte i només amb el pretext de “protegir el sistema financer mundial”. La policia espanyola va ser l’encarregada de presentar al FinCEN proves falses de blanqueig i això va portar els EUA a liquidar BPA amb una nota de la Secció 311. L’advocat Eric Lewis denuncia que aquesta eina està sent desvirtuada sobre la finalitat original “per a propòsits polítics no reguladors”. Per esclarir tots els punts, Míriam Nogueras i Josep Pagès registraven el 16 de juny una bateria de 30 preguntes escrites al govern de Pedro Sánchez, que hi ha respost amb el truc dilatori d’exigir un requeriment d’aclariment.
Quan Fernández Díaz va acudir a la comissió de la Kitchen el 2 de desembre del 2021 al Congrés, Pagès va demostrar al compareixent que coneixia el seu futur judicial millor que ell. “Ja deu saber que està imputat a Andorra amb Rajoy, Montoro, Francisco Martínez i policies per falsedat documental, enviar informació falsa al Tresor nord-americà i coacció i xantatge al BPA per aconseguir fora de les vies legals comptes de Mas, Junqueras i Pujol”, va dir Pagès. “En un jutjat d’Andorra? Ni idea. Què és BPA?”, va gosar dir l’exministre. A L’estafa d’Andorra, Isabel Sarmiento, directora de compliment de BPA, hi deixa una frase lapidària: “Si algú fes una pel·lícula d’aquesta història, li dirien: «No, és massa. Això no és possible... Fes que sembli real.»” Gràcies a la tenacitat de juristes i advocats, la pel·lícula és real i encara no han caigut els títols de crèdit.
