Qatar, l’infern LGTBIQ+
La cúpula governamental del país obre la porta als estrangers que formin part de la minoria sexual durant el mundial mentre s’aixafen els drets de la comunitat local
La legislació de Qatar impedeix que les dones prenguin decisions sense la supervisió de l’home, ja sigui el marit, el pare o el germà, que les tutela des que neixen
A Qatar, tot i els esforços per millorar la seva imatge, han continuat agredint les minories sexuals
Avui la pilota comença a rodar, però les autoritats de Qatar juguen el seu mundial particular des de fa temps. La FIFA va designar aquest país com a amfitrió el 2010. Des d’aleshores, han treballat perquè l’escenari del torneig s’adapti als seus valors i a les seves limitacions socials, algunes de les quals inclouen la prohibició de l’homosexualitat i altres atacs contra les llibertats fonamentals.
“Donarem la benvinguda a tothom”, deia Tamim bin Hamad al-Thani, l’emir de Qatar, des d’una conferència a Berlín al maig. “Però també volem que la gent respecti la nostra cultura”, demanava. “Que l’emir de Qatar faci referència a la cultura per negar drets a la comunitat LGTBIQ+ desvia la responsabilitat de la repressió estatal”, denuncia a El Punt Avui la cap de HRW pels drets LGTBIQ+, Rasha Younes. “La cultura no hauria de ser utilitzada per eliminar de l’esfera pública qualsevol element vinculat a l’orientació sexual o la identitat de gènere”, hi afegeix.
L’emir Al-Thani assegura que el seu país “és objecte d’una campanya sense precedents” com la que “mai hagi viscut cap altre país amfitrió del mundial”, però no pot dir-se que les autoritats hagin fet mèrits per esquivar les crítiques. Als líders del país no els intimida l’atenció global que atreu el mundial i, malgrat fer comptats esforços per millorar la seva imatge a Occident, a territori nacional han continuat agredint les minories sexuals. Fa dues setmanes l’ambaixador del mundial, l’exfutbolista Khalid Salman, va declarar a la televisió alemanya que l’homosexualitat és “una lesió al cervell”.
Les agressions també tenen lloc sobre el terreny, on “Qatar deté i empresona persones LGTBIQ+ i les força a la conversió”. Aquest era el contingut de la pancarta que passejava per Doha, la capital, l’activista britànic Peter Tatchell. L’anglès va ser detingut i convidat a abandonar el país. La seva protesta, a finals d’octubre, revela tendències preocupants. “M’he manifestat en solidaritat amb les valentes defensores dels drets humans del Qatar, que no poden fer que les seves veus se sentin perquè corren el risc de la presó i de la tortura”, denunciava Tatchell.
Les seves acusacions estan fonamentades. HRW havia denunciat aquella setmana detencions arbitràries contra lesbianes, gais o bisexuals, a qui maltractava després a comissaria. Les detencions s’havien dut a terme fixant-se en l’expressió corporal de les detingudes. Les sis exdetingudes que HRW ha entrevistat denuncien que se’ls va negar el contacte amb la seva família o amb advocats i que se’ls va fer signar que es comprometien a “abandonar la seva activitat immoral” com a part de l’acord per al seu alliberament. Les autoritats també van enviar transsexuals detingudes a sessions de teràpia patrocinades pel govern amb l’objectiu de “corregir el seu comportament”.
Mentre la classe política de Qatar comunica al món que les persones LGTBIQ+ són benvingudes al país durant el mundial, la repressió contra els membres locals de la comunitat no canvia. “Això ens ha de fer preguntar-nos què passa amb els drets de la comunitat local”, diu Younes: “Entendre que cal fer una excepció amb els estrangers és només un recordatori que els dirigents qatarians no creuen que la seva pròpia ciutadania mereixi els drets més bàsics.”. Malgrat que han tingut anys per aprovar noves lleis des que saben que acolliran el mundial, no ho han fet. A dia d’avui, el país continua castigant amb presó qui “instigui” o “sedueixi” per “cometre sodomia”, així com “seduir de qualsevol manera que porti a actes il·legals o immorals”.
Les dones, tractades com a infants
Les dones i els homes immigrants, que a Qatar representen més de tres quartes parts de la població, malviuen a l’inframon dels drets socials. Però les dones qatarianes també són víctimes d’una visió profundament patriarcal de la societat, que les veu com a éssers incapaços de decidir sobre ells mateixos. Casar-se, estudiar, treballar o rebre atenció mèdica en assumptes reproductius són alguns dels aspectes clau en la vida d’una persona que, en el cas de les dones del Qatar, no poden decidir sense el permís d’un home de la seva família. És l’anomenat guardià masculí, que pot ser el pare, el germà o l’avi. Fins al matrimoni, en què el tutor passa a ser el marit. Molts pensaven aprofitar el mundial per reivindicar una millora en els drets de la població local, però la FIFA s’ha avançat i ha demanat a les seleccions que se centrin en el futbol i que deixin de banda batalles polítiques.
