Política

Sturgeon continua endavant

La líder escocesa anuncia un referèndum ‘de facto’ sobre la independència en les pròximes generals

Reacciona a la decisió del Suprem britànic, que veta la convocatòria d’una consulta sense el permís de Londres

Nicola Sturgeon va anunciar ahir que convertirà les pròximes eleccions generals previstes pel 2024 en un referèndum de facto amb l’ única pregunta de la independència d’Escòcia, després que el Tribunal Suprem britànic sentenciés que el govern d’Edimburg no pot convocar una consulta sobiranista sense el consentiment de Londres. La ministra principal escocesa i líder de l’SNP volia celebrar la consulta el 19 d’octubre del 2023, però aquesta opció ha quedat descartada.

“Tot i que estic decebuda, respecto el dictamen del Tribunal Suprem, que no fa la llei, sinó que només la interpreta”, va reaccionar Sturgeon en una roda de premsa. “Hem de trobar i trobarem un altre mitjà democràtic, legal i constitucional pel qual el poble escocès pugui expressar la seva voluntat i, des del meu punt de vista, només poden ser eleccions”, hi va afegir.

La líder de l’SNP va dir que ara “cal acordar el detall precís de la proposta que volem presentar al país” i que el seu partit farà una conferència especial l’any vinent per “debatre i acordar el detall d’una proposta de referèndum de facto”. Sturgeon va argumentar que “una llei que no permet a Escòcia triar el seu futur sense el consentiment de Westminster mostra que qualsevol noció que el Regne Unit és una associació voluntària és només un mite i aquest és un argument a favor de la independència”. La unió entre Escòcia i la Gran Bretanya data del 1707. Sturgeon també va assegurar que no se li pot denegar el dret democràtic a convocar una consulta.

Va explicar que “fins ara, s’ha entès i acceptat, tant pels opositors a la independència com pels seus partidaris, que el Regne Unit és una associació voluntària de nacions”.

Va recordar que la Comissió Reial d’Afers Escocesos va dir l’any 1950 que Escòcia era una nació i que va entrar voluntàriament a la Unió com a soci.

Unanimitat dels jutges

També, que la comissió Calman (creada el 2007 pels partits unionistes britànics per revisar la llei de devolució de poders del 1998) va descriure el Regne Unit com “una unió i una associació voluntàries”. I que la Comissió Smith (creada el 2014 pel govern central de Cameron per ampliar competències a Escòcia amb vista a la consulta) va deixar clar que “res del seu informe impedia que Escòcia es convertís en un país independent si el poble d’Escòcia així ho volgués”.

“El que ens diu la sentència d’avui, però, és que la llei d’Escòcia (de 1998) no defensa, de fet, aquesta comprensió mantinguda durant molt de temps de la base de les relacions que constitueixen el Regne Unit; al contrari, trenca aquesta comprensió completament”, concloïa Sturgeon, a qui van preguntar si pensava dimitir després del cop d’ahir, com va fer Salmond el 2014 entregant-li el relleu a ella. “Seré la líder de l’SNP mentre el meu partit ho vulgui, i la ministra principal fins que els electors ho vulguin”, va respondre. Aquesta va ser la reacció al president del Tribunal Suprem britànic, Lord Reed, que va concloure ahir que el govern escocès no pot presentar un esborrany de llei per organitzar un referèndum consultiu a Escòcia perquè es tracta d’un afer reservat al Parlament de Londres, segons la llei d’Escòcia del 1998.

“Un referèndum legalment celebrat tindria conseqüències polítiques importants amb relació a la Unió i el Parlament del Regne Unit”, va dir Lord Reed llegint la resolució en què els cinc jutges van coincidir per unanimitat. “El seu resultat enfortiria o debilitaria la legitimitat democràtica de la Unió i de la sobirania del Parlament del Regne Unit sobre Escòcia, depenent de quina visió prevalgués, i donaria suport o minaria les credencials democràtiques del moviment independentista”, hi va afegir.

El principal argument del govern escocès era que es tractava d’una consulta “orientativa”, no vinculant, i que, per tant, no tenia conseqüències en la unió del país. L’SNP també es va referir al dret a l’autodeterminació reflectit en la legislació internacional i va posar d’exemple el cas del Quebec i la sentència del tribunal canadenc. Lord Reed va dir que el tribunal canadenc va concloure que el dret a l’autodeterminació “només existeix en la legislació internacional en casos d’antigues colònies o en què la gent està oprimida, per exemple si hi ha una ocupació militar estrangera o quan a un grup de persones se li nega un accés significatiu per perseguir el seu progrés econòmic, cultural i social, i aquest no era el cas de Quebec i no és el cas d’Escòcia”.

Suport de Puigdemont

I el mateix va dir la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre Kosova, també citada per l’SNP. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, va dir que es reuniria amb Sturgeon per negociar el futur d’Escòcia, però sense la consulta a la taula.

Des de Brussel·les, el president Carles Puigdemont es va solidaritzar amb Escòcia. “Tot el suport al poble escocès i a les seves institucions en el camí cap a la independència. Un camí democràtic i europeu, al qual té dret i que acabarà completant malgrat la decisió d’avui”, va piular. Junts va destacar que la sentència “no nega ni discuteix el fet que Escòcia pugui esdevenir independent ni que hi pugui haver un referèndum segons el marc legal existent”. “Una diferència notable amb l’Estat espanyol.”

LES FRASES

Tot i que estic decebuda, respecto el dictamen del Tribunal Suprem
Qualsevol noció que el Regne Unit és una associació voluntària és només un mite
Seré la líder de l’SNP mentre el meu partit ho vulgui
Nicola Sturgeon
MINISTRA PRINCIPAL D’ESCÒCIA

Una sentència que divideix els independentistes

Daniel Postico

La sentència del Suprem va tornar a posar de manifest la divisió dins del moviment sobiranista sobre com s’ha d’arribar a la independència. Aquesta divisió es va materialitzar el 2018 amb la sortida d’Alex Salmond de l’SNP i la creació del Partit de l’Alba. Ahir Salmond va criticar durament la decisió de Sturgeon d’haver consultat el Suprem. “El Parlament escocès hauria hagut d’aprovar la legislació per a un referèndum d’independència i obligar el govern del Regne Unit a desafiar la justícia”, va dir Salmond. I hi va afegir: “Els autèntics parlaments no demanen permís per implementar el seu mandat democràtic.” Va acusar Sturgeon de “conduir el moviment nacionalista a un atzucac fins al Suprem” i va dir que “això és el que passa quan vas al tribunal equivocat amb la pregunta equivocada”. Segons Salmond, la decisió d’ahir “és l’espurna que encén un altre moviment com el del sí el 2014”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez refà la malversació sense afectar els corruptes

madrid
RENATA BEDÓS STOUT
CAP DE L’OPOSICIÓ A CUBELLES (PSC)

“Necessitem un govern amb una visió de Cubelles molt més àmplia”

CUBELLES

Joan Carles és immune

Londres

La UE viatja als Balcans per allunyar la regió de la influència russa i xinesa

Brussel·les

Rússia acusa Ucraïna d’un altre atac al seu territori

MOSCOU / KÍIV

Condemnats a mort cinc manifestants més a l’Iran

TEHERAN

Sis anys de presó i inhabilitació perpètua per a Cristina Fernández, per corrupció

buenos aires

Montse Bergés substitueix Bernat Solé com a delegada del govern a Lleida

barcelona

El govern assegura que “no s’està lluny” d’assolir un acord pels pressupostos amb Comuns, PSC i Junts

barcelona